Microrelat

Conversa (somiada).

- Conec la teua implicació en moviments feministes. De vegades em sent incòmode en parlar amb tu, perquè anem carregats de condicionants socials i, al capdavall, som fruit de la nostra educació. Però tinc propòsit d'esmena. M'ajudaràs?
- Clar que sí.
- M'hauràs de corregir tot allò que faça o diga, que estiga tacat de masclisme o micro-masclisme.
- Amb gust.
-...
- Escolta, i si et diguera que ara mateix llençaria tot el que hi ha a la taula a terra, t'hi pujaria, et trauria els pantalons i les bragues i et lleparia el clítoris fins fer-te completament molla? Això és masclista?
-...
- I si et diguera després que te l'estacaria fins el fons i provaria de fer-te tornar boja de gust? Això seria masclista?
- No, seria fantàstic.

No és un relat normal

Estimada lectora, aquest no és un relat normal. Definitivament.

Mentre llegeixes aquestes paraules, asseguda a una cadira o a un sofà, aquell apareix qui l'escriu agenollat, als teus peus. Si et pertorba que qui escriu estiga agenollat davant teu, ara és el moment de deixar de llegir. Si no, segueix.

Qui escriu et demana, amb veu suau que alces una miqueta el cul, per poder abaixar-te els pantalons. Et deixes fer. Fica el cap entre les teues cuixes i comença a besar-te-les. A poc a poc, s'apropa a les teues bragues. Et passa el dit pels llavis vaginals, un poc marcades en la tela. Ara ja no cal que t'ho demane. Alces el cul, convidant-lo a traure-te-les. Aleshores, qui escriu torna a fer el camí de les cuixes, lentament fins tornar a arribar als llavis. Et besa el clítoris. Fica una mà per dins de la teua camisa i intenta arribar a acaronar-te els pits. No et diu res, però et lleves el sostenidor. Mentre, la seua llengua ja treballa el teu clítoris, i un dit recorre joguinaire els teus llavis inferiors.

La llengua repassa lentament cada detall del teu clítoris i el dit espera el seu moment, a l'entrada de la cova. Quan comence a pujar la marea entrarà, decideix. La mà del pit va i torna, recorrent la panxa amb suavitat una vegada i una altra. Ara aturant-se en el mugró, ara ajudant a equilibrar a qui escriu, ara palpant-te les cuixes.

La humitat s'apropa després d'un temps. El necessari. El dit decideix entrar, un poc, i després eixir, i tornar a entrar, un poc més, i eixir. El clítoris està amerat de saliva de qui escriu. El dit està amerat de la teua humitat, estimada lectora. Més tard el dit decideix eixir i la llengua baixa una miqueta per penetrar, en la mesura de les seua longitud, entre els teus llavis. La llengua de qui escriu et folla, per dir-ho clar. Entra i ix amb força, tensa, acompanyada de moviments de cap. No entra molt fondo, però el suficient com per a que t'agrade tant, que la boca de qui escriu s'ompli de fluids teus.

Tornant a la posició anterior, la llengua es troba el clítoris unflat i el dit entra amb facilitat. Qui escriu no et demana res, no et diu res. Ara eres tu qui demana. La polla de qui escriu entra completament dins de tu.

Dos i dos

Vam arribar a l'hotel convingut. Cadascú de nosaltres havíem reservat una habitació, per poder dormir a gust després de la festa. Després de descarregar les coses a l'habitació ens vam trobar a l'entrada, nosaltres dos i ells dos, ens vam presentar i vam anar a fer una cervesa i xerrar un poc al bar. Eren les 18 de la vesprada i jo no veia l'hora de pujar novament a l'habitació, tots quatre.

Durant la cervesa vam fer una conversa informal i superficial, no havíem vingut a xerrar, sinó a gaudir dels nostres cossos, del nostre sexe. Vam acordar les regles del joc per evitar que cap dels quatre se sentira molest en cap moment: ens podríem tocar, però la idea era simplement... bo a poc a poc. I, per cert, també vam acordar que les regles podrien canviar sobre la marxa si algú proposava un canvi i la resta hi estava d'acord en eixe moment.

Vam acabar la cervesa amb somriures juganers i algú va proposar anar ja cap a les habitacions per decidir quina ens resultava més còmoda. A l'ascensor l'Empar i jo vam començar a besar-nos com bojos, amb un pam de llengua, i a tocar-nos. Ells ens van mirar i ens van seguir el joc, començant a palpar-se i llepar-se.

Ens vam decidir per l'habitació d'ells, que estava en un pis més alt i semblava que menys ocupat. Sort que estàvem fora de temporada. Vam entrar i ens vam llevar les jaquetes i jerseis. Les vam deixar a l'armari. I la cosa es va desbocar.

L'Empar i jo vam reprendre les besades, pessics i tocaments a prop del llit, i vam començar a despullar-nos. Vaig mirar de reüll i el Josep i l'Anna ja estaven també en marxa, a l'altra banda del llit. En molt poc temps ens vam trobar tots quatre ja en roba interior. Una petita taca als meus calçotets marcava el meu estat d'excitació. L'entrecuix de l'Empar també era un pou d'humitat. Es va traure els sostenidors i es va baixar les bragues mentre seia al llit. Jo em vaig agenollar i vaig començar a beure d'aquell broll. Amb els ulls oberts, la mirava regirar-se al llit de plaer, amb el cap tort per poder mirar el que ocorria a l'altra banda. L'Anna ens mirava i xuclava el piu de Josep. La situació em resultava bestial.

 Poc després l'Anna es va tirar damunt del llit boca en avall i va alçar el cul per a que el Josep li ho llepara tot. Em mirava amb un somriure trapella. Vaig deixar la meua llepada amb la boca xopa i vaig penetrar l'Empar. Josep es va plantar i va fer el mateix amb l'Anna, que estava a quatre potes, ben prop meu.

L'Empar li queia a tocar al Josep, que va començar a acaronar-li el coll i la part del cos a què arribava. Es va aturar en el mugró, i a l'Empar se li va posar com un cudol. Jo volia tocar-li les mamelles a l'Anna, i com que les tenia allà, grans i redones, oscil·lants, l'hi vaig posar una mà. Després li la vaig apropar a la cara i va començar a xuclar-me un dit.

Quin plaer i quin gust, aquella vesprada de follar mentre ens miràvem amb complicitat.

Inicis

He arribat a la conclusió, no per menys evident, que a la vida, sempre, allò millor és el començament. Destapar una cervesa, per exemple, o el soroll d'una ampolla de vi quan li traus el suro. També el del vi que vessa dins de la primera copa. O el començament de la cançó, els primers acords.

  Les parelles quan xerren durant hores assegudes en de qualsevol manera, en una portella, i somriuen còmplices. El contacte accidental de les mans, les mirades que es creuen. La penetrant percepció de la mirada de l'altre en la teua mirada.

  I la primera embranzida de la passió, quan les mans arrapen la roba, cercant la pell desitjada, quan l'erecció entra en contacte amb la pell del ventre i les mans lluiten per prendre el timó. Quan les altres mans grapegen les natges nues mentre les llengües es mosseguen.

  Vet ací el secret, sempre començar, seguir començant. Després, ja tot és final. Final i ressaca, o tristor post-coital. Fins que tornem a destapar una altra ampolla de vi...   
  

L'ascensor

   Aquell hotel tenia una desena de plantes. La meua era una de les més altes. Un matí vaig pujar a l'ascensor amb la intenció d'eixir a voltar per la ciutat. A mesura que baixava, s'hi incorporava gent i jo havia de recular cap al fons de l'ascensor. No m'havia fixat en aquella xicota baixeta que hauria entrat al huitè pis excepte quan la pressió de l'ascensor va ser tal que se'm va arrimar bastant. Estava d'esquena a mi i duia un pantaló ample i fi. Hi va entrar tanta gent que a meitat del camí ja podia sentir perfectament la molla de la seua natja contra el meu entrecuix. El meu piu va reaccionar amb agilitat a la provocació i va endurir-se contra el cul de la xica. Per un moment ho vaig voler aturar, però ho vaig deixar anar.

    El que va passar va ser que ella va seguir fent pressió cap a darrere i que, quan l'ascensor es va mig buidar al primer pis, que era on molts el deixaven per desdejunar, tampoc no va deixar que correguera l'aire entre el seu cul i el meu piu endurit.

   No obstant això, en obrir-se les portes, el seu cul va marxar amb celeritat i ni tan sols va girar la cara per a que creuàrem les mirades fugisserament. Res. Tan sols em deixar la blanor de la seua molla a sobre de la meua erecció. I no sabria dir si ja va ser prou.

Ara diu que no existeix

   Un amic m'ha dit que la Mare Noel no existeix, que és la dona. Quin destrellat. Jo li he dit que això no pot ser, que fins i tot visita els fadrins, que no tenen dona. De fet, la meua se'n va perquè sap que arribarà la Mare Noel i que eixa nit és meua, per gaudir d'aquesta divinitat que ve amb molt poca roba i un barret roig amb una boleta blanca al final. I, encara diré més, si la Mare Noel és la dona, com pots justificar el cas dels tres reis?

  Seguint el mateix raonament, els tres reis haurien de ser l'home. Però això no pot ser, perquè jo no sóc u i tri, jo sóc jo, aquest que em dic Nelo Roca, i ni sóc Melcior, ni sóc Gaspar, ni tampoc Baltasar, i molt menys els tres a l'hora. I eixe dia jo me'n vaig, perquè és la seua nit. Sempre m'explica que, mentre jo estic al bar fent-me'n una amb els bons amics (clar, tots els marits que no són gelosos i s'estimen la dona se'n van de casa), s'obri la porta del balcó i entren ells, amb les seues capes. M'explica que el que més li agrada és quan comença a grapejar-los les túniques per apartar-les i descobrir-ne els membres, que com són màgics, ja venen empalmats. Però també li agrada molt com, abans de fer-li-ho de totes les maneres possibles, la grapegen, la palpen i l'acaronen amb un desig més enllà de qualsevol cosa raonable. I el piu del Baltasar, evidentment.

  Quan tots els homes tornem a casa trobem les dones ben adormides. Si la Mare Noel és la dona, qui són aquests tres? Va, home, va, no em vingues amb històries.

El convidat

 

     Aquell dia havia d’anar a un poble de la seua comarca. Els ho vaig fer saber per correu uns dies abans. Sabia de la seua predisposició a deixar-se mirar, per dir-ho d’alguna manera. M’havien contat que obrien les portes del balcó de bat a bat per deixar que els veïns els miraren tranquil·lament mentre ells follaven. M’havien enviat fotos i vídeos, però jo els volia en viu. Em van confirmar que m’esperaven i em van donar l’adreça.

     En acabar la feina que tenia per allà em vaig adreçar a la seua localitat. Vaig aparcar prop del seu carrer. Em vaig apropar a l’edifici i vaig prémer el botó amb la numeració que m’havien donat. “Hola, Nelo! Puja al quart.” Vaig sentir. La porta es va obrir amb aquell so tan malagradós. Vaig prémer el botó de l’ascensor i el vaig esperar. Em vaig mirar a l’espill de l’ascensor i vaig comprovar que el meu aspecte era raonable. En obrir la porta de l’ascensor, ja al quart pis, vaig comprovar que la porta de sa casa estava entreoberta. Vaig obrir i vaig saludar tímidament, esperant una resposta que no va arribar. Només entrar em vaig trobar al menjador. No vaig veure ningú. El que sí que vaig trobar va ser un cartell que em donava la benvinguda, em convidava a posar-me còmode, servir-me un got de vi, mirar per la finestra i gaudir del paisatge.

   Em vaig treure l’abric i el vaig deixar caure al sofà. Mentre em servia un got de vi de la botella que havien deixat a la taula del menjador. En acabant, vaig veure les fotos d’Anna i Josep a l’aparador. Se’m feia curiós veure’ls vestits, després de compartir tantes fotos en què no duien res a sobre. Vaig decidir tafanejar una miqueta per la casa per assegurar-me que no n’hi havia ningú. Efectivament, estava sol. Vaig tornar al menjador i em vaig apropar a la finestra que donava al carrer. El “paisatge” no era res més que el carrer, relativament estret, i l’edifici d’enfront. Vaig fer un glop de vi. Un bon vi de la terra. De la Vall d’Albaida. Els meus amfitrions m’havien deixat sol, però en bona companyia, si més no.

   De sobte els ulls van copsar un moviment en una de les finestres de l’edifici de l’altra banda del carrer. Algú em saludava. Eren ells! Estaven a un apartament a l’altra banda. Devien haver baixat per l’escala mentre jo pujava... Després de rebre la meua resposta van començar a fer-se besades apassionades i a ficar-se les mans per tot arreu. Es van treure la roba l’un a l’altre amb una passió excessiva. Segurament els embogia la meua mirada certa. Vaig deixar la copa a la taula per despassar-me una mica la camisa i un molt el pantaló, preparant-me per al que em veia venir. En tornar a la finestra, Josep ja llepava els mugrons de l’Anna i ella mirava cap a la finestra. En veure’m arribar em va donar la benvinguda amb un somriure des de l'altra banda del carrer.

    En traure-me-la i deixar-li-la veure des de l’altra banda del carrer, ella es va llepar els llavis. De seguida va agafar el Josep pels braços i el va estirar amunt per indicar-li que es posara dret, i es va ajocar sense perdre’m de vista, per començar a mamar. Quan la va tindre ben mamada, Josep li va fer un gest. Ella va seure a una cadira que hi havia just darrere seu i va obrir les cames. Josep es va agenollar i va començar a llepar-la tota. Ella tancava els ulls i em mirava intermitentment. Jo ja m’estava masturbant, mirant-los. Com es va adonar que jo accelerava el ritme de la mà, em va fer un gest amb les seues, demanant-me paciència. Josep va alçar el cap i ella es va girar, donant-li el cul. Ella la va penetrar des de darrere. Ella li pegava culadetes i em mirava. Jo seguia masturbant-me i no perdia detall.

    Josep va seure a la cadira i ella va començar a estacar-se el piu ben ert. Ara era ell qui mirava amunt. En lloc de fer-me sentir malament, la complicitat que trobava amb aquella parella em va permetre continuar masturbant-me mentre ell mirava. L’Anna li deia coses a cau d’orella i ell li responia. De sobte, els ulls de Josep es van tancar i el cul de l’Anna es va abraçar al piu. Ràpidament, ella el va abandonar a la cadira i es va posar una bata damunt. Ell va restar allà, quiet, masturbant-se per acabar d’eixugar-se la cabota.

    Vaig fer un glop de vi, amb el piu a la mà, esperant que ocorreria després. El Josep encara estava a la cadira, però ella havia desaparegut. Vaig mirar amunt, distret per l’espera, i vaig descobrir una dona que em mirava des de la seua finestra. Res no em suposava cap problema ja, en aquella situació, en una ciutat en què no em coneixia ningú. El Josep recuperava l’alè i començava a masturbar-se amb més força. Però, on estava ella?

    La resposta em va arribar quan vaig sentir que la porta s’obria. Va entrar i es va treure la bata i es va quedar nua. No em va donar temps a res més que a obrir la boca i rebre la seua llengua. Es va ajupir, ema va agafar el piu i se’l va començar a passar per les mamelles. Em va dir que sabia que jo volia córrer-me a les seues mamelles. Em va mirar, i em va demanar que ho fera, que ella també ho volia, em va masturbar, va mirar el Josep, a l’altra banda del carrer. “El pis d’un amic, que no està”, em va aclarir. Jo vaig mirar el Josep, que em va picar l’ullet. Ella seguia masturbant-me. Vaig recordar la dona d’enfront i vaig mirar amunt. Seguia allà, mirant-nos, visiblement confosa i acalorada. L’Anna seguia masturbant. Em va pegar una llepadeta. Golafre. Dues sacsades més i allà que va anar, tota la llet, per escampar-se pels seus pits. Em va agafar el piu i es va refregar la llet per les mamelles. El Josep accelerava el moviment i tornava a ejacular.

   Vaig seure per recuperar l’alè abans de fer un altre glop de vi.