Encara recorde, mirant els seus ulls del color
de la mel terrosa, la temptació que suposava, ja fa anys, molts d’anys, quan
ella encara era una adolescent d’uns dèsset o dihuit anys, o una dona de vint, i
s’asseia a sobre meu, amb roba lleugera. Tota innocència. Les seues cuixes s’obrien a banda i
banda de la meua. Notava l’escalfor del seu entrecuix al bell mig de la meua cama.
Ni la tela dels meus pantalons ho podia evitar, i certament jo no volia que ho evitara.
Aleshores em demanava que li acaronara el palmell de la mà amb els meus dits i
em deia a cau d’orella i amb veu suau que allò ho feia la gent per tal de preguntar sense
paraules si l’altra persona volia tindre sexe amb tu...
No cal dir que quan ella s’alçava de sobre meu, jo, acalorat, havia de deixar que
passara una estona per plantar-me. I tampoc no cal dir que li n’he dedicat
molts, de pensaments.
