Demà sopem amb el Carles

     El joc va començar fa temps, una nit que vam anar a sopar a sa casa. L’Eva i jo vam anar a recollir les pizzes, mentre l’Empar es quedava a casa amb el Carles per preparar la picadeta. Temps després, l’Empar em va contar que el Carles havia lloat la seua habilitat per pelar el fuet. Tot això en una cuina llarga i estreta on, per passar dues persones, el frec és inevitable. I això ens va escalfar de valent.

     La nostra imaginació va viatjar molt de temps des d'aquest detall, cap a les múltiples històries que en podrien haver eixit. El Carles és un dels meus millors amics des de fa molts anys. Hem compartit moltes coses, fins un límit...

    Seguíem imaginant l'Empar i jo, i fins i tot somiant, com quan l’Empar va somiar que estàvem el Carles i jo asseguts a un sofà, mirant-la amb l’eina a la mà, i ella se’ns agenollava davant per fer-nos una bona mamada a tots dos.

   Un altre dia que sopàvem junts, en aquest cas a la nostra casa, li vaig dir al Carles que jo seria a casa d’hora, així que podia vindre per distreure’m l’Empar si li estava bé, perquè ella em deia que no li importaria que la distraguera. Tot fent broma li ho vaig deixar caure. Ell va vindre d’hora, inesperadament i, tenint-los tots dos davant, vaig repetir la broma. Res no va passar. Això sí, l’Empar diu que quan es troben, ell l’agafa pels malucs i l’apreta contra el seu cos per fer-li dos petons. Diguem-ne que el tenim calent...

   L’Eva, però, tot açò s’ho mira des de certa distància. I quan l’Empar es posa aquestes faldes curtes o vestits escotats per cridar l’atenció del Carles, sembla posar-se alerta. El Carles es posa alerta també, però perquè li se’n van els ulls de manera evident seguint l’oportunitat de veure-li un troç més de carn a l’Empar. I més quan l’Empar puja casualment a una cadira per obrir un armari de la cuina i treure no sé quina cosa per preparar el sopar quan el Carles està prop, o quan treu el cul en recolzar-se a la taula per mirar qualsevol cosa, si el Carles està al darrere.

    Tot plegat és un joc. Arribarà enlloc? No ho crec, però si més no ens posa calents a nosaltres i, n’estic segur, anima les masturbacions i el sexe del meu millor amic. I si tots en gaudim, per què no jugar?

El gelat de Vicen

  Jo ja havia deixat la filla a classe. Dilluns i dimecres té ball a una acadèmia local. Mentre ella està a la classe, jo espere fora amb altres mares i pares, mentre llegisc alguna cosa. Entre les mares dels companys de la xiqueta, està la Vicen, mare de Manuel. Vicen no té un gran cos, però té cara d’agradar-li, i a mi això em posa molt. És baixeta, prima, pèl bru i sol vestir informal, amb vaquers i suéter ample. Té la boca gran i els llavis rojos, i els ulls també grans i castanys. I un somriure ample i sincer. Aquell dia estava tot sol assegut al banc, quan va arribar la Vicen amb el Manuel, que portava un gelat. Els altres pares havíen marxat per uns motius o d’altres  i només tornaríen per recollir els xiquets en acabar la classe. Ens vam saludar amb un somriure i vaig seguir llegint allò que tenia entre mans. Vicen va deixar Manuel a la classe i va tornar amb el gelat a la mà.

-       Mira – va dir amb un somriure – ahora me lo tengo que acabar yo ¿Qué te parece?

-       Ai, això ens passa a tots. Mentre t’agrade el gelat...

-       Sí, claro que me gusta. Lo que más me gusta es lamerlo ahora cuando se empieza a derretir.

I, mirant-me fixament, li va fotre una llepada al gelat que em vaig quedar sense paraules, bocabadat. Vicen va seure enfront meu i es va ficar tot el gelat a la boca. Jo vaig acotar el cap per tornar a la lectura, però el meu pensament estava en la llengua, la boca, el gelat. El gelat, la boca, la llengua... i sort que estava assegut. A sobre, estàvem sols, i jo ja li havia dedicat alguna palla a la Vicen.

-       ¿Qué lees? – Em va obligar a mirar-la.

-       Una novel·la. – I ella xuclant.

-       ¿Cuál? – Llepada.

-       La darrera de Ferran Torrent... – I llavors em vaig dir, si vol que la mire, la miraré.

-       Ah, ¿y está bien? – Somriure, imagine que per la meua cara... i nova llepada.

-       Sí, Torrent és molt divertit. És una història d’espionatge, posterior a la Segona Guerra Mundial, centrada a València.

Silenci. Ella es va mirar el gelat i li va pegar una altra llepada. En alçar la vista, els nostres ulls es van trobar, i ella va somriure novament. Però vaig fer el cor fort i vaig mantenir la mirada. Llavors li va pegar dos mossos i se’l va acabar.

-       Ale, ya está. – Es va alçar i se’n va anar a tirar el pal a la paperera. Jo necessitava anar al wàter a masturbar-me.

Em vaig plantar, amb la meua erecció ostensible i vaig dir:

-       Bo, deixe ací les coses i me’n vaig un moment al bany. – Però vaig aguantar suficientment com per a que ella es girara després de tirar el pal i així indicar-li les coses que deixava: el llibre i la bossa del berenar. Però ella es va fixar en el meu pantaló.

-       Vale, déjalo ahí. Yo lo cuidaré. –

 Vaig girar pel corredor a la dreta, cercant el bany i hi vaig entrar. Només tancar la porta es va tornar a obrir, però no sola. I ja no ens vam poder dir res més. Vam tancar amb forrellat i vam començar a besar-nos amb un pam de llengua. La seua mà va anar directament al meu piu i va començar a fregar-lo per damunt del pantaló. De seguida va començar a despassar-me botons i em va ficar la mà a dins. Va baixar el calçotet i la va alliberar. Es va ajupir, va mirar el meu piu i em va mirar, somrient. Se la va ficar a la boca mentre jo m’acabava de despassar la corretja per deixar caure els pantalons. Les llepades eren com les del gelat, però ara també s’ho ficava a la boca i s’ho treia, allò, que ja no era un gelat.

Va seguir xuclant fins que la vaig incorporar. Li vaig despassar els vaquers, li’ls vaig treure, arrencant-li les sabates, junt amb les bragues negres que portava i la vaig pujar al moble de la pila. Em vaig ajupir jo i vaig començar a llepar-li el clítoris i a follar-la amb la llengua, ficant-li-la el més dintre que podia. Estava xopa. Banyadíssima.

-       Venga, métemela. – Va xiuxiuejar. Em vaig plantar i allà mateix la vaig penetrar.

Va entrar fàcil, suau, banyadet. Allò havia de ser ràpid, per si eixia algú d’alguna aula o arribava algú. I ho va ser, precisament per l’estat d’excitació. El seu orgasme va arribar aviat. Es va repenjar del meu coll i la vaig apartar de la pila amb les seues cames enrotllades a la cintura, mentre seguia penetrant-la. De seguida, la vaig deixar caure a terra i li vaig demanar que es tornara a ajupir, ara que el gelat estava empezando a derretirse. Va començar a llepar-me la cabota, va passar la llengua per tot el tronc de la verga fins que va arribar als testicles, mentre em masturbava. En tornar dalt i obrir la boca, mirant-me li vaig fer la descàrrega de gelat blanc, calent. Es va llepar els llavis per recollir allò que hi havia mentre encara em mirava...

 

  Ens vam torcar, ens vam vestir i vam eixir fora, on encara no hi havia ningú. La novel·la m’esperava.