De la terrassa estant: Contrallum i festa un dissabte qualsevol.

En acabant de sopar, vaig eixir a la terrassa a fer un cigarret i un plis-plai (combinació de cafè-licor i cola molt popular a les comarques centrals del País Valencià). A la fresca, sense grans pretensions. A la finca d’enfront, la vivenda que em queda més a prop mostrava la llum encesa i les persianes tirades, però no del tot. Estaven en aquesta posició en què els petits foradets et permeten percebre i interpretar imatges a contrallum. Un moviment a l’altra banda de la persiana va captar el meu interès. Hi vaig centrar la mirada fins que vaig poder donar una miqueta de sentit al que veia. Hi havia un cos plantat, de cara a mi, tot i que una cortina enganxada parava a l’alçada justa per tapar-li el cap. Així que jo veia un tors nu. El color carnós que podia arribar a intuir amb la llum directa així m’ho confirmava. Però el cos estava pràcticament quiet. El moviment que havia captat la meua atenció venia de l’alçada de la seua pelvis, i mostrava tons rogencs. Vaig recordar que junt a la finestra, quan no estava la persiana tirada, es veia una cadira, a més que la veïna tenia el pèl tintat de roig. Amb les peces del trencaclosques al cap i el got a la mà, la imatge se’m va fer ben clara: La veïna estava asseguda a la cadira i movia el cap a l’alçada de la pelvis del seu home. Des del moment en què vaig decodificar la imatge codificada per la persiana vaig poder seguir sense molts problemes els moviments del cap d’ella avant i arrere, avall i amunt mentre, efectivament, li la mamava a l’home. Ell movia el cos de manera imperceptible, però ella movia el cap amb certa celeritat. Un moment després vaig entendre una alçada de cap i un moviment lateral animat com una sacsada del piu amb les mamelles. Després es va tornar a ficar a la feina oral, avant i arrere. Vaig gaudir molt el plis-plai. Uns instants després, van allunyar l’escenari de l’acció de la finestra i ja no em va ser senzill de seguir. Només vaig poder imaginar que la mamada havia finalitzat quan vaig vore passar els dos cossos com dues ombres a l’altra banda de la persiana pocs minuts després.

 Vaig entrar a casa, em vaig servir un altre got i vaig tornar a eixir. Allò havia acabat, però no sabia que més em podria deparar el paisatge.

   Hi ha un pis en una finca una miqueta més llunyana on sempre s’hi veu el contorn d’un home sense rostre llegint a la llum exterior de la seua terrassa, o a la llum interior d’una làmpada cònica verda. Les parets estan nues de tota decoració i els finestrons exteriors són de fusta blanca amb llistons paral·lels i formant un lleuger angle amb la vertical. Tot això sumat a la làmpada li dóna a la imatge una mena d’aparença insular, colonial, llunyana. Com si aquest home no visquera en el mateix món que la resta dels veïns que l’envolten. Com si es tractara d’un individu que s’alimenta de la lectura i no té cap mena de relació amb el món. Evidentment, aquesta escena no dóna cap esperança d’interès sexual. Però eixa nit es van combinar totes les ínfimes possibilitats i, en acabar la mamada del veïnat habitualment sexual, o sexualment habitual, la làmpada cònica verda es va deixar veure lluint en obrir-se els finestrons de fusta. Però no hi havia un home i un llibre. El contorn de l’home, prim i alt, va sorgir acompanyat d’un contorn més petit, mostrant una melena curta, i el contorn més petit va allargar dos braços cap al coll d’ell i es van fondre en una besada de pel·lícula. Corregisc, millor. Ni la besada de Clarck Gable i Grace Kelly en Mogambo la podia superar. Potser és la millor escena de bes que haja vist mai. A contrallum. No sabia ni quina cara feien els actors, però em vaig quedar completament paralitzat. Després d’aquesta llarga besada, ella li va soltar el coll i va desaparéixer de la meua visió. Ell, igual que havia obert els finestrons per mostrar al món la magnífica escena, els va tancar. I la va seguir. En eixe moment vaig recuperar la consciència i vaig sentir una gran emoció imaginant el que podia estar ocorrent a l’altra banda d’aquelles fustes i, per altra banda, que el lector solitari havia trobat companya. Potser ara ja no llegirà tant, però també mereixia un descans. Mentre feia un nou glop de plis-plai vaig somriure pensant que aquesta manera de besar la devia haver après en alguna d’aquelles llargues i solitàries lectures. I també es corbaren els meus llavis mentre imaginava un castell de focs d’artifici per celebrar que aquest home que llig també estima, i també folla.

  Una estona més tard vaig tornar a eixir a la terrassa, aquesta vegada sense got. Els dos amants recents mostraven un cap amb la melena ben retallada i un altre cap i part del cos corresponent per sobre de la barana de la terrassa. Semblava que xerraven asseguts. Els caps s’apropaven i es separaven per moments. Fins que, després d’un instant en què vaig perdre el fil, vaig trobar el cap d’ella pegat al d’ell i en vaig percebre un clar moviment oscil·latori vertical. Més focs d'artifici. I masclets. Vaig cridar l’Empar, i arrecerats en la foscor, li vaig explicar tot el que havia vist i li vaig assenyalar la prova irrefutable en el moviment d’aquella ombra de cabell ben definit.

    L’Empar es va ajupir per trobar el meu piu ben dur i, amagada baix la barana de pedra, va començar a llepar. Com que ja estava ben  calent, tan aviat com la seua llengua se'm va posar pels testicles, li vaig demanar que s'aturara. La vaig plantar i em vaig ajupir jo a treballar una miqueta el seu clítoris amb llengua i dits. Ho vam fer allí mateix, a la nostra terrassa, com altres vegades, però aquesta vegada per celebrar l’acte sexual del veí erudit i la seua ben trobada companya. L'Empar gaudia d’allò més, recolzada a la barana, mentre jo la penetrava des de darrere i els dos observàvem aquelles ombres, que s'acceleraven gradualment. Les gotes blanques que vaig vessar van caure a terra després d’una estona de gemecs ofegats i tremolors de cames. Les ombres s’havien aturat i s’havien fos en una sola.

Voyeur (II). Per què em mires?

   Conversa absurdament racional, de terrassa a terrassa, entre observador i observada.

  Jo isc a la meua terrassa i veig la veïna, amb la mateixa brusa de la què es va despenjar un tirant, a la de sa casa. Em mira fixament. Jo la mire de reüll. Creuem les mirades i ella aprofita per encetar un diàleg.

Veïna: Tu, el d’enfront. Per què em mires?

Jo: Hola. No t’estava mirant.

Veïna: No dic ara. Dic altres vegades.

Jo: És una bona pregunta. Si suposem que és cert que et mire.

V: No fotes, et vaig vore mirant-me des de la finestra quan arruixava les plantes.

J: Aleshores, és necessari respondre?

V: És el mínim que podries fer. L’alternativa és que li ho diga al meu home i parles amb ell.

J: D’acord. Dona, així sense pensar, jo diria que mire per plaer estètic i sexual. Diria que m’agrada vore dones nues i la veïna, com concepte, sempre ha estat un dels meus objectius favorits, clar.

V: La veïna com concepte? Quin destrellat.

J: No, ni de bon tros, espiar la veïna és molt morbós. La veïna representa una dona del carrer, una dona “normal”. Si no t’agraden les dones artificials, les de les pel·lícules, la veïna representa allò que a tu t’interessa, la sexualitat real i diària. I, com et deia, m’agrada admirar la bellesa de les dones. Observar-les en el seu dia a dia. Ara cau un tirant i es descobreix un pit, ara va amb un tanga per casa, i poder-ho apreciar.

V: Però t’has parat a pensar que la teua mirada pot incomodar-me?

J: Sí, ho he pensat, i per això m’amague!

V: Doncs no t’amagues molt bé... A més, si una cosa passa sense que jo me n’assabente, no em pot afectar, però si me n’adone, ja m’afecta i encara no m’has dit si això ho has pensat.

J: És complicat respondre... Però mira, tu eres lliure d’anar per ta casa com vulgues i tens dret a la teua intimitat. Però jo també tinc dret a mirar el paisatge des de la meua finestra o la meua terrassa. Si apareixes nua en la meua línia visual, no sé fins quin punt això és culpa meua...

V: Clar, ara serà culpa meua.

J: No, simplement dic que no és culpa de ningú. No em sent culpable de “mirar”.

V: En qualsevol cas jo he vist que em miraves, i això m’ha molestat. Trobe que és molt egoïsta per part teua no considerar que pots incomodar-me.

J: T’ha molestat? Vull dir, realment, sincerament et desagrada que et miren? Això és l’etern dilema, perquè pense que a les dones, i als homes també, ens agrada sentir-nos atractius per a algú, i si aquest algú és un desconegut, això té una connotació especial. Ens puja l’autoestima.

V: Sí, però hi ha mirades i mirades, i si jo estic a ma casa, m’agrada mantenir la meua privacitat.

J: Tens raó, però pensa que la reacció tant a una cosa com a l’altra, vull dir, tant ser observat en un entorn públic com en un de privat, no deixa d’estar molt esbiaixada per la nostra educació. Jo isc de vegades nu a la terrassa per provar si hi ha alguna dona pel veïnat que em vulga mirar. És a dir, que jo em deixe mirar. Vull que em miren i que es posen calentes. He superat allò de la por a que em miren. Per la meua banda, com voyeur, reconec un punt col·leccionista o obsessiu per vore dones despullades, fins i tot malaltís. No eres la primera dona que mire, ni de bon tros! Ahir mateix em vaig quedar mirant amunt, a un balcó en què hi havia una dona de més de cinquanta anys amb una bata curta, mirant les seues plantes. Com estava vinclada, li podia vore les bragues marcant-li el cul. I allà estava jo, embadalit, gaudint l’espectacle uns segons fins que vaig decidir anar-me’n.

V: Molt bé per tu si t’agrada que et miren, però això no et dona dret a mirar les dones que no es volen deixar mirar. Sempre te’n pots anar a una platja o a un càmping nudista a mirar i deixar que et miren.

J: Però eixa és una altra aproximació al tema de la nuesa, ben diferent. En una platja nudista no observes les dones amb la finalitat d’excitar-te o admirar-ne la bellesa. En eixe entorn tot ha de ser normal. Fixa’t que jo estic buscant l’excitació d’observar una dona despullada en la seua vida normal. Busque la palla, ras i curt. Sense que ella se n’adone.

V: Tornem-hi. I si se n’adona, com és el cas?

J: Si se n’adona anem al punt on estàvem abans, sí. Si li molesta em sabrà greu, perquè no tinc cap mena de mala intenció. I si no, si li agrada, potser em deixe vore-la més i vore més també. Pot fer-se la desentesa i mostrar el seu cos o parts d’ell a la seua conveniència, quan sap que l’estic mirant, o pot fer-ho fins i tot obertament. He de dir que cap d’aquestes darreres coses m’ha passat mai. Imagine que serà perquè la dona observada, si no coneix qui l’observa, es pot sentit amenaçada. I això és una llàstima.

V: Pot ser una llàstima, però és així, la dona observada no sap quines són les intencions de qui l’observa. I, fins i tot en el cas que li agrade ser observada, pot tenir por. I si et mostra conscientment, quin és el següent pas? Convidar-te a casa?

J: No, clar, la relació voyeur no arriba ací. No et conec, i jo només vull posar-me calent! Si, de retruc, la dona que és observada es posa calenta perquè l’estan mirant, doncs els dos guanyem, perquè podem masturbar-nos pensant-hi, o fins i tot follar amb les nostres parelles més tard amb aquest puntet d’escalfament extraordinari. I fins i tot pots decidir contar-ho a la teua parella per a posar-la calenta també. Això ja depèn de la teua relació amb ell. A mi m’agradaria que la meua parella em diguera que el veí l’ha estat mirant i que ella s’ha posat calenta per això. També entenc que hi ha gent que és gelosa. I això també és malaltís, no? I a més, crec que és pitjor que el voyeurisme. En qualsevol cas, si el teu home és gelós pots optar per no contar-ho, és el seu problema. Ningú no perd i tots hi guanyem! Bo, tu ja coneixes les meues senzilles intencions. Ara pots prendre la teua decisió amb coneixement de causa. Pots posar entrebancs, o no.

V: Li ho has proposat a la dona?

J: Sí, però diu que després es troba la gent pel carrer i li fa vergonya.

V: Veus?

J: No trobe que siga el mateix, una cosa és tenir vergonya i una altra que li moleste. No crec que li moleste que la miren, només que s’estimaria més fer-ho en un lloc on no la conega ningú.

V: Entenc. Em demanes que prenga jo una decisió, però potser tu també hages de prendre la decisió de deixar de mirar-me, ara que t’he dit que em molestava, no? Imagine que podries posar alguna cosa de la teua part per respectar la meua voluntat.

J: No sé si et puc prometre això, ja t’he dit que sóc una miqueta col·leccionista i obsessiu a l’hora de mirar les dones, tot i que sense mala intenció. Però, com que m’ho demanes, intentaré evitar-ho com més vegades puga. O m’amagaré millor! Sincerament, sent haver-te moltestat... Espere no condicionar la teua llibertat. En el fons, jo no tinc la culpa que els arquitectes dissenyaren els edificis així, ni que la teua finestra estiga més baixa que la meua, ni que m’agraden les dones.

V: Eres un poca-vergonya.

J: Per cert, em diuen Nelo. I a tu?

   La veïna, per tota resposta, es gira i camina cap al seu pis. S’abaixa els tirants de la brusa, que li cau, ja dins de casa. No s’ha ficat bragues. Quan ja se l’ha tret del tot, veig com eleva primer un peu, després l’altre, per alliberar-se'n. Finalment, es gira per passar la cortina mirant-me als ulls.

Voyeur (I)

   On és el cos de la veïna, amable,
   que sempre es vincla, en arribar a casa,
   perquè li mire, sota el banyador,
           un pit de sucre?

   Apartament de Novembre. IV. V.A. Estellés

  Aquell matí que ja no era tant de matí feia calor. Em vaig asomar a la finestra i, a la terrassa de la casa d’enfront vaig veure aparéixer la veïna vestida amb un camisó d’un color semblant al daurat. El carrer no és ample i la meua finestra deu estar a menys de deu metres de la seua terrassa. A sobre, jo estic una miqueta més alt, el que em dóna un avantatge no gens menyspreable.  No era la primera vegada que la mirava, però vaig decidir espiar-la una miqueta, com bon voyeur que sóc. La veïna té uns trenta-cinc anys i un tipus contundent, i té un caràcter bastant fort per la manera d’expressar-se que, de tant en tant, podem escoltar perfectament des de casa. Porta tatuatges als braços i canvia de pentinat i de color de pèl a sovint, tot i que sol portar-lo curt i, habitualment, rapat per una banda o altra. Els pits són grans i redons sota la brusa, tant que hom diria que són operats. El cul no el té tant del meu gust, perquè li manca corbatura i molla. Tot i això, com a dona mig nua i certament atractiva que es posa a la vista, em posa calent. Clar.

Vaig decidir refugiar-me darrere de la cortina i observar. Ella va mirar el carrer recolzada a la barana de la terrassa, oferint-me un escot imponent. Aleshores va girar-se cap a casa. El camisó clarejava una miqueta i podia veure que duia tanga. Les natges s’acaronaven a la suavitat del camisó a mesura que movia els malucs. El meu membre va reaccionar, tot i que el neguit de ser descobert em dificultava l’erecció. De seguida va tornar a eixir amb una ruixadora plena d’aigua i es va vinclar per arruixar les plantes. Aleshores li podia veure pràcticament tots els pits i, segons la postura, pense que li podia veure el mugró d'un pit. Vaig percebre que el tirant li queia i vaig beneïr la llei de la gravetat. Inconscient, ella continuava oferint-me el seu paisatge.

 Va ser quan es va incorporar, amb el tirant caigut, que li va quedar un pit completament descobert. Vaig poder confirmar, durant un instant, que el que havia vist pocs segons abans era el mugró i que, efectivament, era probable que aquells pits haguéren passat per una operació. Però d’això no en puc estar segur del tot. Immediatament ella es va aüssar el tirant i va mirar entorn per comprovar si l’havia vista algú. Va mirar cap a on jo era. Em vaig apartar cap a un costat, però estava tan capficat amb el pit que ho vaig fer lentament, mentre ella no apartava la vista de la meua finestra. Crec que em va veure, i si no em va veure, crec que sabia que jo estava allà. Mirava fixament i amb duresa. Em vaig acollonir. Però acollonit i tot em vaig agafar el piu i me'l vaig començar a posar dur pensant en amollar-li la llet que soltaria, per damunt dels pits. Tot i que no m’agraden els pits operats.