Ara diu que no existeix

   Un amic m'ha dit que la Mare Noel no existeix, que és la dona. Quin destrellat. Jo li he dit que això no pot ser, que fins i tot visita els fadrins, que no tenen dona. De fet, la meua se'n va perquè sap que arribarà la Mare Noel i que eixa nit és meua, per gaudir d'aquesta divinitat que ve amb molt poca roba i un barret roig amb una boleta blanca al final. I, encara diré més, si la Mare Noel és la dona, com pots justificar el cas dels tres reis?

  Seguint el mateix raonament, els tres reis haurien de ser l'home. Però això no pot ser, perquè jo no sóc u i tri, jo sóc jo, aquest que em dic Nelo Roca, i ni sóc Melcior, ni sóc Gaspar, ni tampoc Baltasar, i molt menys els tres a l'hora. I eixe dia jo me'n vaig, perquè és la seua nit. Sempre m'explica que, mentre jo estic al bar fent-me'n una amb els bons amics (clar, tots els marits que no són gelosos i s'estimen la dona se'n van de casa), s'obri la porta del balcó i entren ells, amb les seues capes. M'explica que el que més li agrada és quan comença a grapejar-los les túniques per apartar-les i descobrir-ne els membres, que com són màgics, ja venen empalmats. Però també li agrada molt com, abans de fer-li-ho de totes les maneres possibles, la grapegen, la palpen i l'acaronen amb un desig més enllà de qualsevol cosa raonable. I el piu del Baltasar, evidentment.

  Quan tots els homes tornem a casa trobem les dones ben adormides. Si la Mare Noel és la dona, qui són aquests tres? Va, home, va, no em vingues amb històries.

El convidat

 

     Aquell dia havia d’anar a un poble de la seua comarca. Els ho vaig fer saber per correu uns dies abans. Sabia de la seua predisposició a deixar-se mirar, per dir-ho d’alguna manera. M’havien contat que obrien les portes del balcó de bat a bat per deixar que els veïns els miraren tranquil·lament mentre ells follaven. M’havien enviat fotos i vídeos, però jo els volia en viu. Em van confirmar que m’esperaven i em van donar l’adreça.

     En acabar la feina que tenia per allà em vaig adreçar a la seua localitat. Vaig aparcar prop del seu carrer. Em vaig apropar a l’edifici i vaig prémer el botó amb la numeració que m’havien donat. “Hola, Nelo! Puja al quart.” Vaig sentir. La porta es va obrir amb aquell so tan malagradós. Vaig prémer el botó de l’ascensor i el vaig esperar. Em vaig mirar a l’espill de l’ascensor i vaig comprovar que el meu aspecte era raonable. En obrir la porta de l’ascensor, ja al quart pis, vaig comprovar que la porta de sa casa estava entreoberta. Vaig obrir i vaig saludar tímidament, esperant una resposta que no va arribar. Només entrar em vaig trobar al menjador. No vaig veure ningú. El que sí que vaig trobar va ser un cartell que em donava la benvinguda, em convidava a posar-me còmode, servir-me un got de vi, mirar per la finestra i gaudir del paisatge.

   Em vaig treure l’abric i el vaig deixar caure al sofà. Mentre em servia un got de vi de la botella que havien deixat a la taula del menjador. En acabant, vaig veure les fotos d’Anna i Josep a l’aparador. Se’m feia curiós veure’ls vestits, després de compartir tantes fotos en què no duien res a sobre. Vaig decidir tafanejar una miqueta per la casa per assegurar-me que no n’hi havia ningú. Efectivament, estava sol. Vaig tornar al menjador i em vaig apropar a la finestra que donava al carrer. El “paisatge” no era res més que el carrer, relativament estret, i l’edifici d’enfront. Vaig fer un glop de vi. Un bon vi de la terra. De la Vall d’Albaida. Els meus amfitrions m’havien deixat sol, però en bona companyia, si més no.

   De sobte els ulls van copsar un moviment en una de les finestres de l’edifici de l’altra banda del carrer. Algú em saludava. Eren ells! Estaven a un apartament a l’altra banda. Devien haver baixat per l’escala mentre jo pujava... Després de rebre la meua resposta van començar a fer-se besades apassionades i a ficar-se les mans per tot arreu. Es van treure la roba l’un a l’altre amb una passió excessiva. Segurament els embogia la meua mirada certa. Vaig deixar la copa a la taula per despassar-me una mica la camisa i un molt el pantaló, preparant-me per al que em veia venir. En tornar a la finestra, Josep ja llepava els mugrons de l’Anna i ella mirava cap a la finestra. En veure’m arribar em va donar la benvinguda amb un somriure des de l'altra banda del carrer.

    En traure-me-la i deixar-li-la veure des de l’altra banda del carrer, ella es va llepar els llavis. De seguida va agafar el Josep pels braços i el va estirar amunt per indicar-li que es posara dret, i es va ajocar sense perdre’m de vista, per començar a mamar. Quan la va tindre ben mamada, Josep li va fer un gest. Ella va seure a una cadira que hi havia just darrere seu i va obrir les cames. Josep es va agenollar i va començar a llepar-la tota. Ella tancava els ulls i em mirava intermitentment. Jo ja m’estava masturbant, mirant-los. Com es va adonar que jo accelerava el ritme de la mà, em va fer un gest amb les seues, demanant-me paciència. Josep va alçar el cap i ella es va girar, donant-li el cul. Ella la va penetrar des de darrere. Ella li pegava culadetes i em mirava. Jo seguia masturbant-me i no perdia detall.

    Josep va seure a la cadira i ella va començar a estacar-se el piu ben ert. Ara era ell qui mirava amunt. En lloc de fer-me sentir malament, la complicitat que trobava amb aquella parella em va permetre continuar masturbant-me mentre ell mirava. L’Anna li deia coses a cau d’orella i ell li responia. De sobte, els ulls de Josep es van tancar i el cul de l’Anna es va abraçar al piu. Ràpidament, ella el va abandonar a la cadira i es va posar una bata damunt. Ell va restar allà, quiet, masturbant-se per acabar d’eixugar-se la cabota.

    Vaig fer un glop de vi, amb el piu a la mà, esperant que ocorreria després. El Josep encara estava a la cadira, però ella havia desaparegut. Vaig mirar amunt, distret per l’espera, i vaig descobrir una dona que em mirava des de la seua finestra. Res no em suposava cap problema ja, en aquella situació, en una ciutat en què no em coneixia ningú. El Josep recuperava l’alè i començava a masturbar-se amb més força. Però, on estava ella?

    La resposta em va arribar quan vaig sentir que la porta s’obria. Va entrar i es va treure la bata i es va quedar nua. No em va donar temps a res més que a obrir la boca i rebre la seua llengua. Es va ajupir, ema va agafar el piu i se’l va començar a passar per les mamelles. Em va dir que sabia que jo volia córrer-me a les seues mamelles. Em va mirar, i em va demanar que ho fera, que ella també ho volia, em va masturbar, va mirar el Josep, a l’altra banda del carrer. “El pis d’un amic, que no està”, em va aclarir. Jo vaig mirar el Josep, que em va picar l’ullet. Ella seguia masturbant-me. Vaig recordar la dona d’enfront i vaig mirar amunt. Seguia allà, mirant-nos, visiblement confosa i acalorada. L’Anna seguia masturbant. Em va pegar una llepadeta. Golafre. Dues sacsades més i allà que va anar, tota la llet, per escampar-se pels seus pits. Em va agafar el piu i es va refregar la llet per les mamelles. El Josep accelerava el moviment i tornava a ejacular.

   Vaig seure per recuperar l’alè abans de fer un altre glop de vi.