Suite per a violoncel

    El matí de diumenge el va agafar dormint, va obrir mitja parpella per assegurar-se que era festa i no s’havia d’alçar d’hora. La va tornar a tancar ràpidament. Va estirar el llençol i el va sentir al llarg de la seua pell nua, suau i acollidor. Va estirar les cames i va sentir el plaer de la fresca que entrava pels peus. L’entretemps tenia aquestes contradiccions tèrmiques: de la mateixa manera que hom podia agrair la calentor al cos, fruïa de la fresca als peus.

      Les primeres notes del preludi de la suite per a violoncel número 1 en Sol Major de Bach el van fer prendre consciència que era hora d’alçar-se. La Mar interpretava aquella peça que tant li agradava. Devia ser relativament tard: feia olor de café. Es va alçar, va ficar els peus a les sandàlies i va anar al bany que hi havia a tocar de l’habitació per rentar-se la cara. Les notes el van portar a l’andana, on la Mar tenia instal·lada la cambra d’estudi i ell hi tenia el despatx. En aquella andana on feia anys els iaios guardaven l’oli i penjaven els melons de tot l’any. L’andana en la que ell encara podia sentir aquella olor de l’oli vell, tot i que ja feia anys que no n’hi havia. En arribar als darrers graons va poder veure la seua esquena nua, blanca i ben recta, el pèl que onejava avall dels muscles, les natges contra la cadira. El braç dret es movia harmoniosament, el braç esquerre ho feia amb suavitat. L’espill de la paret oposada reflectia la mirada concentrada de la intèrpret sobre el faristol... I un pit. Va pujar un graó més per buscar-li el reflex de les cuixes, d’allò que deixava observar l’instrument.

     Amb la llum tan neta que entrava per la finestra, va pensar que seria millor tindre a mà una càmera. Va baixar l’escala per agafar-la i tornar al mateix lloc ben ràpidament. Va fer unes poques fotos i va començar a gravar. Va decidir apropar-se lentament, la càmera i l’erecció precedint-lo. Quan ella se’n va adonar, va esbossar un somriure i va seguir tocant. Ell es va apropar i quan va ser ben a prop va enfocar la imatge de l’espill mentre amb la mà lliure apartava el cabell onejant cap a un costat i va fer una besada al coll blanc i llarg. En el moment del contacte dels llavis amb el coll, la qualitat de la interpretació es va ressentir una miqueta. El rostre de la Mar reflectia eixa llum que apareix a la cara d’una dona que se sent observada i admirada, allà on fins i tot la modèstia més impenetrable deixa endevinar un fil de satisfacció. Només quan ell la mirava nua i s’excitava de manera evident podia observar eixe fals rubor, eixe mig somriure als ulls més que als llavis.

     Després va passar a un costat i va seguir filmant l’escena, ara de costat, ara de front. Ella tocava i somreia, mirant-li l’erecció de reüll. Quan ell es va cansar de la càmera, la va deixar damunt l’escriptori, gravant. Va baixar i es va servir un café. Va pujar novament l’escala, mentre ja sonava la segona dansa de la suite: la courante. Aquesta part, més ràpida, forçava una tremolor suau en els pits de la Mar. Va agafar una cadira i va seure darrere d’ella, a certa distància, des d’on podia observar el reflex de l’espill i tenia bona visió de les natges. L’excitava molt veure les natges de la Mar nues damunt d’una cadira. Va fer un parell de glops al café, mentre li venia al cap que la seua vida sexual havia començat precisament en aquella andana feia més de vint anys, quan hi va trobar unes revistes de l’oncle en una caixa, sota un munt de revistes d’actualitat política dels anys vuitanta. El record li arribava amb l’olor de l’oli i una sensació de tibiesa a la pell.

     En tornar al present, es va proposar observar-la amb calma, des dels peus fins al cap. Com una xiqueta una mica neguitosa, tenia els peus recolzats a terra per la part externa, amb les plantes pràcticament mirant-se, les cames blanques, les cuixes obertes per encabir l’instrument, el pit que es veia amb el mugró com únic element acolorit. Va començar a masturbar-se, ara mirant-la, ara tancant els ulls i escoltant aquell so meravellós que venia d’aquells dits llargs i blancs que culminaven aquells braços plens de múltiples i innombrables pigues rogenques, aquells muscles fins, aquell coll proporcionat, aquella cara dolça, aquell cos que tant s’estimava, aquelles cuixes obertes, aquell sexe humit que imaginava.

   Va arribar la sarabande, més lenta. Ell seguia escoltant i tocant-se. Ella el mirava de tant en tant, quan podia apartar un segon la cara del paper que ja pràcticament coneixia de memòria. Impacient, es va plantar i va tornar a ubicar-se darrere la cadira de la violoncel·lista. Ara va acompanyar les besades al coll d’un moviment de les mans pels muscles, l’esquena, les costelles i els pits. El so de la Mar deixava de ser òptim per moments, però ara no importava gens. Mentre ella mal acabava la sarabande, ell es va agenollar davant seu, implorant-li pas. La Mar va deixar, suaument, el violoncel a terra, rendida. Ell va ocupar el lloc de l’instrument; els Menuets i la Gigue de l’obra quedaven postergats.

   De genolls, va tastar el gust del mar. Thalassa, va dir entre dents, usant la paraula grega amb què li agradava nomenar-la. Thalassa. Els dits de la Mar recorrien els seus cabells, els llavis entreoberts, els ulls tancats, escalfada pel solet del matí i per la llengua de Vicent, que recorria tota aquella zona humida, tractant d’aturar la inundació que li queia a sobre. Aleshores el mar es va obrir i la llengua hi va entrar fins on va poder sense perill d’ofegar-se. De tant en tant eixia a la superfície per agafar aire i s’hi tornava a capbussar. Mar només va poder demanar ajuda mentre se li emboiregava l’enteniment. La llengua es va retirar i l’ajuda va arribar de seguida: La penetració va ser suau, com el sol que escalfava l’esquena de Vicent i les galtes de Mar, i la flaire de la flor de taronger que cobria el país.

Anna i Josep, uns amics molt exhibicionistes.

  Ens vam mudar per eixir de casa, tots dos nerviosos. Havíem quedat en aquell local que ens havien dit la setmana anterior, per correu electrònic. Vam agafar el cotxe i ens hi vam adreçar. No vam parlar molt, el cuquet a l’estómac no ens deixava estar. Als semàfors aprofitava per posar-li la mà a les cuixes a l’Empar i pujar-li la falda fins on podia. Ella em mirava i em somreia sense parlar. Al meu cap veia una i altra vegada totes les fotos i els vídeos que el Josep i l’Anna ens havien enviat, amb els que ens havíem posat tan calents. Recordava com havia començat tot, quan vam penjar unes fotos en una web especialitzada en parelles. Sempre rebíem bona acollida, especialment gràcies a l’Empar i a les seues fantàstiques corbes. En una d’aquelles vam rebre un missatge d’una parella valenciana que ens va mostrar el seu entusiasme per exhibir-se. Ens contaren per correu que els agradava fer-ho amb la finestra ben oberta, i que havien vist veïns de l’edifici d’enfront mirant-los amb prismàtics per no perdre detall, i això que el carrer no era ample, segons ens deien.

   Vam trobar un lloc per aparcar a prop del local i amb pessigolles a la panxa ens vam apropar a la porta. Una vegada dins, els vam trobar asseguts en bancs a la barra. El nostre somriure i allò que havíem deixat veure a les fotos que els havíem enviat va fer que ens reconegueren ràpidament. Per a nosaltres va ser més senzill perquè ells enviaven les fotos al descobert, els molt exhibicionistes.

   La salutació va ser bastant natural, per ser la primera vegada que ens vèiem en persona, vestits i en un lloc com aquell que cap dels quatre havia trepitjat mai abans. Vam demanar una cervesa i vam començar a xerrar preguntant-nos per coses que ens permeteren ubicar-nos una miqueta: en què treballàvem, on vivíem, els fills, etc. El fet que ja estiguérem els quatre junts va evitar que se’ns apropara més gent, sabedors que allò ja estava arreglat. La veritat és que sent la primera vegada, ho vam agrair. En acabar la cervesa, Josep va fer un gest amb el cap: que, anem? Tots quatre sabíem de que parlava. Vaig mirar l’Empar, que era la més reticent, i va assentir.

   Al moment estàvem en una habitació amb un llit gran, tots quatre. L’Empar i jo ens vam quedar plantats a un costat. Tal i com havíem quedat, en aquell primer encontre, i potser aquesta seria la manera de procedir sempre que ens trobàrem, allò es tractava de donar al Josep i l’Anna el que ells volíen: uns observadors ben propers. El Josep ens va recordar que podíem fer el que volguérem, podíem despullar-nos i fer-ho mentre els miràvem, o simplement mirar-los. Jo era ben conscient que “simplement mirar-los” no podria ser, almenys per la meua banda.  

   L’Anna va començar a despullar-se i es va quedar amb un tanga de cuiro que anava enganxat amb tirants a un sostenidor escàs per atrapar aquelles mamelles grans i rodones que tantes vegades havia admirat en fotografia. I no només admirat, que tantes vegades havia mullat de llet amb la imaginació. Per davant, la peça s’enganxava al filet de cuiro que li passava entre els llavis amb unes baules rodones. Mentre jo em mirava l’Anna, Josep ja estava en calçotets. Ella s’hi va apropar i, sense espera, li’ls va traure i va començar a mamar-li-la. Allò començava fort i el meu piu forcejava ja amb el pantaló. L’Anna, que ens mirava de reüll, se’n va adonar. “Nelo s’haurà d’abaixar els pantalons, o els trencarà”, va dir entre rialles, i es va tornar a amorrar a la verga de Josep. Quan anava a despassar-me els pantalons vaig topar amb la mà de l’Empar que em volia ajudar. La vaig deixar fer. Al moment, tenia els pantalons pels genolls i el piu dur com una pedra a la mà de l’Empar.

   L’Anna xuclava i ens mirava. El Josep també ens mirava. Ben calent i empalmat ja, li va demanar a l’Anna que es posara a quatre potes al llit. Jo li palpava el cul a l’Empar per baix de la falda, amb el permís de l’escàs filet que passava entre les natges. Josep ens va demanar si l’Empar també es treuria alguna cosa de damunt. Hi vaig estar d’acord, vaig aprofitar per llevar-me les sabates i els pantalons i en acabant li vaig traure la brusa que duia pel cap i li vaig descordar els sostenidors. Em vaig posar darrere d’ella. El meu piu li va alçar la falda i les meues mans es van acomodar als seus pits. Em vaig arrimar a ella per fer-li notar l’erecció mentre miràvem el Josep follar-se l’Anna.

  L’Anna se’l va traure, es va gitar i va obrir les cames. El Josep se li va ficar dins aprofitant la invitació. Estaven molt calents perquè estàvem allà, mirant-los. I nosaltres també estàvem molt calents, per estar mirant-los. Vaig ficar la mà per sota del tanga per tastar el grau d’humitat de l’Empar, que ja era molt elevat, així que li vaig dir a l’oïda si volia que li’l traguera. No va dir res, només va assentir amb el cap. Li’l vaig baixar i li vaig posar la mà a l’esquena per indicar-li que es vinclara cap avant. Quan vaig poder li vaig ficar tota. L’Anna li va fer un gest al Josep per a que ens mirara. Ara follàvem tots quatre.

  Ens van convidar a fer servir el llit per estar més còmodes. Ens vam apropar i l’Empar es va posar a quatre potes, molt a prop de l’Anna i el Josep. Sense deixar de contemplar l’escena al complet, tampoc no em vaig fer esperar gaire.

Tutoria

   Una vesprada de divendres, tranquil·la, al seu departament no hi restava ningú. El sol suau de tardor a l’Europa central i el silenci pràcticament total li feien agradable l’estona de lectura reflexiva sobre un tema d’estudi que l’interessava molt. De sobte va sentir unes passes al corredor i algú que picava a la porta. Una estudiant amb una bata ajustada va obrir la porta i va preguntar si podia destorbar-lo per fer-li unes preguntes. Ell va accedir, com sempre feia, tot i que haguera preferit seguir amb la seua lectura. Ella va entrar i va tancar la porta.

  L’estudiant va seure en la cadira que hi havia a l’altra banda del seu escriptori, va traure uns apunts i li va fer la primera pregunta. Ell va traure un paper per escriure-li l’explicació i que a ella li resultara més senzill seguir-la. Com que de l’altra banda de la taula no arribava a veure bé allò que ell escrivia, l’estudiant es va vinclar, deixant a la vista una gran part dels pits. Ell es va atabalar una mica i ella, evidentment, ho va percebre. Però en lloc de fer-se enrere, va agafar el seu bolígraf i se’l va posar a la boca, en un gest d'aparent atenció centrada. Ell prosseguia amb l’explicació alçant la vista de tant en tant, per tal d’aprofitar la finestra que s’obria, i va arribar a endevinar que no duia sostenidors. Una erecció incipient el va atabalar encara més. L’estudiant va fer un gest de contrarietat, fent entendre que des d'allà no podia seguir bé l'explicat, i va demanar passar a l’altra banda de la taula...

  No obstant, l’únic lloc buit que hi havia a eixe costat de la taula estava a la dreta del docent on la seua pròpia mà tapava allò que escrivia. L’esquerra estava ocupada amb una taula petita per a l’ordinador. Novament, l’estudiant es va queixar de la manca de visibilitat. Va passar pel lloc estret que hi havia entre la cadira del professor i la paret i es va col·locar entre ell i la taula petita. Ell es va veure obligat a fer-se una miqueta enrere i desplaçar-se cap a la dreta, però no hi podia deixar lloc suficient. Sense saber ben bé com, se la va trobar asseguda damunt la seua cama esquerra. Ella va al·legar que allà, si no el molestava, veuria millor el que ell escrivia amb la mà dreta.

    Sort que la porta estava tancada, va pensar ell, perquè si entrava algú i els veia així, vés a saber que podria pensar... Va intentar seguir l’explicació, però només podia pensar en les natges que s’obrien damunt la seua cama esquerra. L’estudiant va aprofitar una aturada en l’escriptura per recol·locar-se, fins que va entrar en contacte amb l’erecció contra la que ell ja no podia seguir lluitant, tot intentant com estava fer una explicació mínimament coherent. Des d’aquell moment, l'estudiant no va parar de moure’s ara cap ací, ara cap allà, fregant-li constantment l’erecció.

    Ell no va poder més, la va agafar pels malucs i la va alçar. Va fer la cadira arrere i li va pujar la bata ajustada fins que va poder començar a besar-li el cul, desprotegit per un tanga. Mentre ho feia, es va despassar els pantalons per alliberar-se la verga, li va abaixar el tanga fins els turmells, i es va agafar el piu amb la mà, desfermat...

  El professor, pobre, va despertar amb un fil de saliva corrent-li pels llavis, a punt de caure sobre el llibre que llegia abans de dormir-se, i una taqueta al pantaló.