Llotja

Llotja

dimarts, 18 de novembre del 2014

Anna i Josep, uns amics molt exhibicionistes.

  Ens vam mudar per eixir de casa, tots dos nerviosos. Havíem quedat en aquell local que ens havien dit la setmana anterior, per correu electrònic. Vam agafar el cotxe i ens hi vam adreçar. No vam parlar molt, el cuquet a l’estómac no ens deixava estar. Als semàfors aprofitava per posar-li la mà a les cuixes a l’Empar i pujar-li la falda fins on podia. Ella em mirava i em somreia sense parlar. Al meu cap veia una i altra vegada totes les fotos i els vídeos que el Josep i l’Anna ens havien enviat, amb els que ens havíem posat tan calents. Recordava com havia començat tot, quan vam penjar unes fotos en una web especialitzada en parelles. Sempre rebíem bona acollida, especialment gràcies a l’Empar i a les seues fantàstiques corbes. En una d’aquelles vam rebre un missatge d’una parella valenciana que ens va mostrar el seu entusiasme per exhibir-se. Ens contaren per correu que els agradava fer-ho amb la finestra ben oberta, i que havien vist veïns de l’edifici d’enfront mirant-los amb prismàtics per no perdre detall, i això que el carrer no era ample, segons ens deien.

   Vam trobar un lloc per aparcar a prop del local i amb pessigolles a la panxa ens vam apropar a la porta. Una vegada dins, els vam trobar asseguts en bancs a la barra. El nostre somriure i allò que havíem deixat veure a les fotos que els havíem enviat va fer que ens reconegueren ràpidament. Per a nosaltres va ser més senzill perquè ells enviaven les fotos al descobert, els molt exhibicionistes.

   La salutació va ser bastant natural, per ser la primera vegada que ens vèiem en persona, vestits i en un lloc com aquell que cap dels quatre havia trepitjat mai abans. Vam demanar una cervesa i vam començar a xerrar preguntant-nos per coses que ens permeteren ubicar-nos una miqueta: en què treballàvem, on vivíem, els fills, etc. El fet que ja estiguérem els quatre junts va evitar que se’ns apropara més gent, sabedors que allò ja estava arreglat. La veritat és que sent la primera vegada, ho vam agrair. En acabar la cervesa, Josep va fer un gest amb el cap: que, anem? Tots quatre sabíem de que parlava. Vaig mirar l’Empar, que era la més reticent, i va assentir.

   Al moment estàvem en una habitació amb un llit gran, tots quatre. L’Empar i jo ens vam quedar plantats a un costat. Tal i com havíem quedat, en aquell primer encontre, i potser aquesta seria la manera de procedir sempre que ens trobàrem, allò es tractava de donar al Josep i l’Anna el que ells volíen: uns observadors ben propers. El Josep ens va recordar que podíem fer el que volguérem, podíem despullar-nos i fer-ho mentre els miràvem, o simplement mirar-los. Jo era ben conscient que “simplement mirar-los” no podria ser, almenys per la meua banda.  

   L’Anna va començar a despullar-se i es va quedar amb un tanga de cuiro que anava enganxat amb tirants a un sostenidor escàs per atrapar aquelles mamelles grans i rodones que tantes vegades havia admirat en fotografia. I no només admirat, que tantes vegades havia mullat de llet amb la imaginació. Per davant, la peça s’enganxava al filet de cuiro que li passava entre els llavis amb unes baules rodones. Mentre jo em mirava l’Anna, Josep ja estava en calçotets. Ella s’hi va apropar i, sense espera, li’ls va traure i va començar a mamar-li-la. Allò començava fort i el meu piu forcejava ja amb el pantaló. L’Anna, que ens mirava de reüll, se’n va adonar. “Nelo s’haurà d’abaixar els pantalons, o els trencarà”, va dir entre rialles, i es va tornar a amorrar a la verga de Josep. Quan anava a despassar-me els pantalons vaig topar amb la mà de l’Empar que em volia ajudar. La vaig deixar fer. Al moment, tenia els pantalons pels genolls i el piu dur com una pedra a la mà de l’Empar.

   L’Anna xuclava i ens mirava. El Josep també ens mirava. Ben calent i empalmat ja, li va demanar a l’Anna que es posara a quatre potes al llit. Jo li palpava el cul a l’Empar per baix de la falda, amb el permís de l’escàs filet que passava entre les natges. Josep ens va demanar si l’Empar també es treuria alguna cosa de damunt. Hi vaig estar d’acord, vaig aprofitar per llevar-me les sabates i els pantalons i en acabant li vaig traure la brusa que duia pel cap i li vaig descordar els sostenidors. Em vaig posar darrere d’ella. El meu piu li va alçar la falda i les meues mans es van acomodar als seus pits. Em vaig arrimar a ella per fer-li notar l’erecció mentre miràvem el Josep follar-se l’Anna.

  L’Anna se’l va traure, es va gitar i va obrir les cames. El Josep se li va ficar dins aprofitant la invitació. Estaven molt calents perquè estàvem allà, mirant-los. I nosaltres també estàvem molt calents, per estar mirant-los. Vaig ficar la mà per sota del tanga per tastar el grau d’humitat de l’Empar, que ja era molt elevat, així que li vaig dir a l’oïda si volia que li’l traguera. No va dir res, només va assentir amb el cap. Li’l vaig baixar i li vaig posar la mà a l’esquena per indicar-li que es vinclara cap avant. Quan vaig poder li vaig ficar tota. L’Anna li va fer un gest al Josep per a que ens mirara. Ara follàvem tots quatre.

  Ens van convidar a fer servir el llit per estar més còmodes. Ens vam apropar i l’Empar es va posar a quatre potes, molt a prop de l’Anna i el Josep. Sense deixar de contemplar l’escena al complet, tampoc no em vaig fer esperar gaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada