Una vesprada de divendres, tranquil·la, al seu departament no hi restava
ningú. El sol suau de tardor a l’Europa central i el silenci pràcticament total li
feien agradable l’estona de lectura reflexiva sobre un tema d’estudi que
l’interessava molt. De sobte va sentir unes passes al corredor i algú que
picava a la porta. Una estudiant amb una bata ajustada va obrir la
porta i va preguntar si podia destorbar-lo per fer-li unes preguntes. Ell va
accedir, com sempre feia, tot i que haguera preferit seguir amb la seua
lectura. Ella va entrar i va tancar la porta.
L’estudiant va seure en la cadira que hi havia a l’altra banda del seu
escriptori, va traure uns apunts i li va fer la primera pregunta. Ell va traure
un paper per escriure-li l’explicació i que a ella li resultara més senzill
seguir-la. Com que de l’altra banda de la taula no arribava a veure bé allò que
ell escrivia, l’estudiant es va vinclar, deixant a la vista una gran part dels
pits. Ell es va atabalar una mica i ella, evidentment, ho va percebre. Però en
lloc de fer-se enrere, va agafar el seu bolígraf i se’l va posar a la boca, en un gest d'aparent atenció centrada. Ell prosseguia amb l’explicació alçant la vista de tant
en tant, per tal d’aprofitar la finestra que s’obria, i va arribar a endevinar
que no duia sostenidors. Una erecció incipient el va atabalar encara més.
L’estudiant va fer un gest de contrarietat, fent entendre que des d'allà no podia seguir bé l'explicat, i va demanar passar a l’altra banda
de la taula...
No obstant, l’únic lloc buit que hi havia a eixe costat de la taula
estava a la dreta del docent on la seua pròpia mà tapava allò que escrivia. L’esquerra estava ocupada amb una taula petita
per a l’ordinador. Novament, l’estudiant es va queixar de la manca de
visibilitat. Va passar pel lloc estret que hi havia entre la cadira del
professor i la paret i es va col·locar entre ell i la taula petita. Ell es va
veure obligat a fer-se una miqueta enrere i desplaçar-se cap a la dreta, però no hi podia deixar lloc suficient. Sense
saber ben bé com, se la va trobar asseguda damunt la seua cama esquerra. Ella
va al·legar que allà, si no el molestava, veuria millor el que ell escrivia amb
la mà dreta.
Sort que la porta estava tancada, va pensar ell,
perquè si entrava algú i els veia així, vés a saber que podria pensar... Va
intentar seguir l’explicació, però només podia pensar en les natges que
s’obrien damunt la seua cama esquerra. L’estudiant va aprofitar una aturada en
l’escriptura per recol·locar-se, fins que va entrar en contacte amb l’erecció contra la que ell ja no podia seguir lluitant, tot intentant com estava fer una explicació mínimament
coherent. Des d’aquell moment, l'estudiant no va parar de
moure’s ara cap ací, ara cap allà, fregant-li constantment l’erecció.
Ell no va poder més, la va agafar pels malucs i
la va alçar. Va fer la cadira arrere i li va pujar la bata ajustada fins que va poder començar a besar-li el cul, desprotegit per un tanga. Mentre
ho feia, es va despassar els pantalons per alliberar-se la verga, li va abaixar el tanga fins els turmells, i es va agafar el piu amb la mà, desfermat...
El professor, pobre, va despertar amb un fil de saliva corrent-li pels llavis, a punt de caure sobre el llibre que llegia abans de dormir-se, i una taqueta al pantaló.
El professor, pobre, va despertar amb un fil de saliva corrent-li pels llavis, a punt de caure sobre el llibre que llegia abans de dormir-se, i una taqueta al pantaló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada