Inicis

He arribat a la conclusió, no per menys evident, que a la vida, sempre, allò millor és el començament. Destapar una cervesa, per exemple, o el soroll d'una ampolla de vi quan li traus el suro. També el del vi que vessa dins de la primera copa. O el començament de la cançó, els primers acords.

  Les parelles quan xerren durant hores assegudes en de qualsevol manera, en una portella, i somriuen còmplices. El contacte accidental de les mans, les mirades que es creuen. La penetrant percepció de la mirada de l'altre en la teua mirada.

  I la primera embranzida de la passió, quan les mans arrapen la roba, cercant la pell desitjada, quan l'erecció entra en contacte amb la pell del ventre i les mans lluiten per prendre el timó. Quan les altres mans grapegen les natges nues mentre les llengües es mosseguen.

  Vet ací el secret, sempre començar, seguir començant. Després, ja tot és final. Final i ressaca, o tristor post-coital. Fins que tornem a destapar una altra ampolla de vi...