Catarsi (epíleg)

    En l’avió, amb la confiança que havíem llaurat en aspectes sexuals, el Miquel em va contar una història que no vull deixar de recordar. Va ser quan van vindre ell, el meu novio i dues parelles amigues a festes de Magdalena, a Castelló, on jo estudiava. Després de tota la nit de festa, vam tornar al meu pis d’estudiants a les cinc o les sis del matí. Per a la seua sorpresa, no la meua, ens vam repartir en dues habitacions, una per a xics i una per a xiques. En gitar-se li van entrar ganes de pixar. Els tres novios dormien i algun roncava també. Miquel es va alçar i mentre intentava evitar trepitjar cap dels mascles, va escoltar grinyolar una porta. Com que n’hi havia dos banys, va tirar endavant. No s’hi veia cap llum, però va pensar que qualsevol haguera entrat al més proper, així que es va adreçar al del fons. Va obrir la porta i va engegar el llum. Mentre cercava el tic-tac, la porta li va pegar un colp a l’esquena, es va apartar per deixar que la porta s’obrira al segon intent i, xiuxiuejant, va advertir qui estiguera obrint que ell estava allà. Encara a fosques, va sentir una mà a l’entrecuix i una resposta: “Ja sé que eres tu qui està ací”. La veu de Laura, l’actual dona de Pau... “Pau va borratxo i no em fa cas, però jo necessite follar. I vull que em folles tu...”. No li va donar temps ni a dubtar ni a encendre el llum. Es van despullar i ella li va fer una mamada. Després li va posar un preservatiu (en portava un preparat!). A les palpentes, van trobar el wàter i ella el va fer seure. Se li va posar al damunt i se la va ficar dins. Mentre es movia, li gemegava a l’oïda i li deia que li ho feia millor que el Pau, que tenia la polla més gran. Miquel em va reconéixer que no sabia si era cert o era perquè ella estava avorrida de Pau ja i només la novetat i la situació la posava més calenta, però allò a ell el posava ben calent. Ell aprofitava i li repassava el cul amb les mans i les mamelles amb les mans i la llengua... fins que ella va gemegar una miqueta més fort i va perdre força. Aleshores es van plantar i Miquel li va demanar que es recolzara en la pila. Com volia vore-la nua, va estirar la mà cap a l’espill per trobar el tic-tac i bingo, el va trobar. Es van quedar els dos cecs i ella va començar a renegar perquè a les fosques aquestes coses sembla com que no passen del tot. Ella volia apagar-la però Miquel li va agafar la mà i li va dir: “Tu vols follar i folles, jo et vull vore, i et veig”. I li ho va fer des de darrere gaudint de la visió dels pits de Laura movent-se i de les vibracions del seu cul al ritme de les penetracions. Va omplir el preservatiu de llet agafat als pits de Laura. 

    Quan Miquel em va acabar de contar la història, en veu baixa, l'avió dormia. La meua mà es va amagar sota la manteta que li cobria les cames...

   En tornar al poble, jo ja no era la mateixa persona de deu dies abans, era més ama del meu cos, menys esclava dels prejudicis dels altres o de l’educació opressora que havia rebut. 



 N.A.: Vull dedicar aquest seguit de relats amb pobres o nul·les pretensions literàries, que ha estat publicada com divertimento i que, com a tal, ni ha estat revisada ni corregida, a les dones que he vist patir al meu entorn al llarg de la meua vida. Sempre injustament, i sempre per estar envoltades d'unes famílies i unes societats altament endarrerides. Per a elles el meu minso esforç literari. Encara que segurament mai ho sabran...

Catarsi (i IV)

   Pel matí, em vaig alçar esquerpa. No volia saber res de Miquel, que va provar de parlar amb mi un parell de vegades. I ni tan sols sabia que em volia dir. Tenia un regust amarg. Ho vaig passar d’allò més bé, però em sentia terriblement mal. Havíem creuat una línia i no sabia quines conseqüències podria tindre.

   Però a mesura que passava el temps i intentava donar-li un toc de racionalitat a allò que havia passat, m’anava tranquil·litzant. Vaig passar a per Miquel per xerrar una estona. Vam baixar a la platja en silenci i vam començar a passejar per la platja. Va començar a parlar ell.

   - Escolta Anna, primer que res vull demanar-te disculpes. Havia begut. La Miladis va agafar la clau de recepció i va obrir sabent que estaríeu dins. Però jo em vaig quedar mirant-vos, i me n’hauria d’haver anat. No vaig poder... perquè m’agrades molt, sempre m’he sentit atret per tu, he pensat molt en tu... I ja està, està fet. Ho sent per tu, però jo no me’n penedesc, ho vaig passar bé. No hem fet mal a ningú. Potser tot açò t’ha fet mal a tu, no ho sé, però jo crec que és un simple joc. Un somni morbós fet realitat. Agafem-ho amb maduresa. No significa res, ni té perquè suposar res en les nostres vides, més enllà de la diversió que ens hem donat. De fet, per mi, ho tornaria a fer, tranquil, sense haver begut, per gaudir-ho de veritat. Una sola vegada.

  - Miquel, ens en vam passar. Tu no te’n vas anar, però jo vaig acabar demanant-te que em follares el cul. No tens per què demanar disculpes, vam ser els dos. No em sent malament per culpa teua, sinó per haver-ho desitjat i per haver-ho gaudit...

   - El sentiment de culpa que ens acompanya els cristians de naixement. No te n’adones que això és simplement el prisma amb què mires la sexualitat? És evident que entre tu i jo no n’hi ha més estima que la pròpia de dos cosins amb una relació fantàstica. I ni ens convé ni ens podem permetre que el que va passar ahir s’allargue... però més enllà d’això, ho vam passar bé. I no vam fer mal ningú, tret que jo et fés mal...

  - No, no patisques, estava tan excitada que tenia l’esfínter ben ample...

    I vam esclatar a riure tots dos. A riure i a plorar.

 - Va, cosina, és el darrer dia... gaudim-lo.

  Aquella nit vam acabar per la nit, nedant nus... I jugant, vam acabar abraçats, i abraçats vaig sentir la seua erecció en la panxa. “Una vegada només... El comiat. T’estime molt, Anna.”  

Catarsi (III)

   Van passar uns dies rutinaris, de platja i turisme, en què em vaig trobar amb l’Ernesto, el cambrer, sempre tard per la nit. Però el buscava quan estava sol. Miladis, la recepcionista, estava evidentment fotuda per això. Però Ernesto volia novetat, i jo volia la seua polla. Un dels dies, com sempre en acabant de dinar, vam anar a fer una migdiada. Quan estava mig albertida, vaig sentir com picaven a la porta, però no era la meua. Vaig sentir el Miquel preguntar, i una veu femenina respondre: “Servicio de habitaciones, ¿puedo pasar?”. La Miladis.

    El Miquel va obrir la porta. Vaig parar l’orella i vaig sentir: “Disculpe, pero no hemos podido venir antes a hacerle la cama, ¿le he molestado? Puedo venir más tarde...”. Després només vaig sentir el Miquel dir: “Òstia puta...”, i a l’instant van començar els gemecs. Vaig agafar un got del bany i el vaig posar contra la paret. Podia sentir fins i tot les xuclades i els bufits del meu cosí. El llit va començar a grinyolar i ella ja es feia sentir. Em vaig començar a masturbar imaginant-me l’escena.

   Un parell de dies abans de tornar a casa, mentre esperava el Miquel per sopar, l’Ernesto em va dir que no baixara al bar aquella nit, que lliurava després del sopar. “¿Y por qué no subes tú a mi habitación y nos despedimos?”. I vam quedar a certa hora en la meua habitació... Li vaig dir al Miquel que podríem quedar-nos a l’hotel, fer una copeta a la terrassa i descansar, que no em trobava bé. Però em va dir que havia conegut una xicota i que li vindria de gust eixir amb ella. La Miladis, segur. Li vaig dir que m’alegrava molt que la meua presència no li haguera tallat la marxa.

   Així doncs, ell se’n va anar amb la Miladis, i jo me’n vaig anar a esperar l’Ernesto. Em vaig dutxar i em vaig posar la roba més provocadora que portava a la maleta. Vaig baixar a fer-me un rom mentre l’esperava per matar el temps i per observar quina reacció provocaven la meua falda curta i el meu escot. Com que n’estava pendent, vaig detectar prou mirades d’homes sols i acompanyats, el que em va fer posar calenta. Vaig apurar el rom i vaig pujar. L’Ernesto arribaria en qualsevol moment. Va picar. Li vaig obrir la porta i després la boca. Les nostres llengües relliscaven una sobre l’altra i la meua mà ja anava a buscar-li l’entrecuix. El lli em permetia un contacte ple amb la seua polla. Agafant-lo del pantaló, el vaig apropar al llit. Vaig seure, li vaig despassar la corretja i els botons. Amb els pantalons als turmells, li vaig baixar el calçotet i vaig començar a xuclar. La polla s’enduria per moments. Les mans li fregaven els ous i ell m’acaronava el cap amb suavitat. El vaig masturbar mentre li llepava els ous. Poc després es va separar de mi, em va plantar i, lentament, em va traure la poca roba que duia. Quan ja estava nua, em va agafar en alt i em va deixar caure sobre el llit. Em va separar els genolls i va començar a llepar-m’ho tot. La seua llengua em va arribar a l’anus, repassant tota la humitat que sorgia de la vagina, mentre un dit m’acaranova el clítoris. Era la primera vegada que em llepaven l’anus i, potser per l’excitació que m’atenallava, no vaig queixar-me. Al moment, gemegava pel plaer que em produia la seua llengua en el cul.

  Agenollat en terra, em va apropar cap a la vora del llit i me la va estacar sense esforç. El plaer era bestial. Buscant-lo a cada empenta, el meu cul va passar la vora del llit i em vaig trobar asseguda damunt les seues cames. L’espectacle que veia des de dalt, amb la seua verga negra, ampla i gran, entrant-me i eixint-me, em tornava boja. Em va agafar per les cuixes i es va plantar, deixant-me caure novament fins que em va tornar a entrar ben endins. Em mancaven les forces, però ell em sostenia en alt. Li vaig demanar que anàrem al llit. Es va gitar i jo em vaig posar al seu damunt. Me la vaig clavar tota i vaig començar a culejar amunt i avall. Sentia que m’apropava al primer orgasme de la nit... Aleshores es va obrir la porta. “Miladis, esta no es mi hab...” El Miquel estava plantat a la porta. Darrere seu, la Miladis, amb un somriure maliciós.

  L’Ernesto, sense aturar-se ni treure’m les mans de les natges, va maleir la Miladis amb el somriure de qui sap que està passant. Jo no sabia que fer, però com que l’Ernesto no em deixava eixir-me’n, seguia allà, nua, amb la seua verga completament dins, i ara un poc més lluny de l’orgasme. La Miladis se’n va anar pegant una portada. El Miquel no reaccionava. Després de l’ensurt inicial, li va començar a canviar la cara. Jo seguia follant-me l’Ernesto, i tornava a estar molt excitada. Més que abans, si sóc sincera. La situació era tan inesperada com morbosa. Finalment, Miquel es va baixar pantalons i calçotets, deixant l’erecció a l’aire, més prima que la d’Ernesto, però bona peça també... Allà plantat, a un parell de metres del llit on jo em follava Ernesto, que continuava com si no passara res.

    “Òstia, Miquel, ves-te’n!”, em vaig sentir cridar, però el Miquel estava masturbant-se i no se n’anava. Embogida, vaig acabar demanant-li que vinguera. Els pantalons de Miquel van deixar eixir els seus peus, que en un parell de passes es van posar a tocar del llit. Hi van pujar, darrere meu. Amb la polla a la mà, posant-se un preservatiu, em va dir: “Si vols te la clave pel cul, Anna”. Vaig pegar dos cabotades per dir que sí, perquè si haguera parlat li ho haguera pregat. Així, mentre tenia un orgasme, em vaig trobar amb una polla a la vagina i una altra entrant-me al darrere.

    En un moment tenia quatre mans que xocaven acaronant-me tot el cos, els pits, les cuixes. I a dins, les dues polles m’omplien completament... La Miladis em va voler fotre, però em va obrir les portes del paradís, i no només.

Catarsi (II)

En arribar a l'entrada de l'hotel vaig saludar la xicona de recepció i em vaig adreçar al bar. Estava tot en silenci, però encara estava obert. I al darrere de la barra el mateix cambrer que ens havia servit... La llengua no em va funcionar tan bé com m’haguera agradat a l’hora de demanar-li el rom amb cola, però estava cansada i neguitosa per haver-me'l trobat. Quan me’l va servir vaig eixir a la terrassa per prendre una miqueta d’aire. Em vaig encendre una cigarreta pensant en tot el que havia passat, i en el cambrer. Caminava inquieta mirant la mar, allunyant-me de l’entrada al bar i tornant-hi. En una de les tornades, que aprofitava per mirar-me el cambrer i guanyar-me el seu somriure, vaig vore la xicota de recepció recolzada a la barra, xerrant amb ell.

  Ella era una negra ben plantada, amb un cul reeixit ben marcadet pel pantaló de pinces de l’uniforme. Ell li va dir alguna cosa mirant cap a mi, així que vaig girar el cap ràpidament i vaig continuar passejant. En tornar al mateix lloc me’l vaig trobar a la porta i em va dir: “Disculpe señorita. Por favor, cuando acabe deje el vaso en la barra, tengo que arreglar unas cajas en el almacén.” “No se preocupe. Lo dejaré en la barra”, li vaig respondre. La xicona de recepció ens guaitava des de dins. De seguida es va encendre una llum tènue en un finestró que donava a la part de la terrassa on jo passejava. M’hi vaig aturar baix del finestró, pensant que allà dins estaria el cambrer tensant els braços i l’esquena per moure caixes. Però les rialletes i els xiuxiuejos que n’eixien no s’assemblaven molt a allò que caldria esperar d’un treball esforçat. Em vaig acabar el rom que em quedava d’un glop i vaig entrar per deixar el got a la barra i... assomar-me a la porta del magatzem...

  Darrere d’unes caixes, vaig veure reeixir uns braços que arrossegaven una camisa. Baix dels braços, una esquena negra, imponent, que tapava la recepcionista completament. Només vaig ser capaç de fer-me a un costat i mig amagar-me darrere d’unes caixes que n’hi havia prop de la porta, paralitzada per la visió d’aquell tros d’home. Els braços d’ell estaven a l’alçada de la seua pelvis i el vaig sentir dir: “Chúpala, mi negra, chúpala fuerte”.  Pensant que les caixes estaven plenes, em vaig recolzar en la que tenia al davant per posar-me de puntetes i vore millor l’escena, però va resultar que estava buida i va caure... fent suficient soroll per a que ell es girara i em veiera allà, amb cara d’estúpida.

   “Ven, mi amor, ven a ayudar si quieres”, vaig sentir que deia, somrient i deixant vore les dents blanques. No recorde res entre aquell moment i estar agenollada, al costat de la recepcionista, amb la verga del cambrer al davant. Ella la xuclava amb deler, amb fruïció. Jo tenia una mà a la cuixa del cambrer i l’acaronava, mentre la mirava i desitjava que arribara el meu torn de tindre-la a la boca. Quan va arribar, vaig embogir, llepava, succionava, mamava, i mirava la seua cara tractant de saber si ho estava fent bé. Era l’absurd complex d’inferioritat d’una dona que pensava que ho feia malament perquè mai no s’havia relaxat suficientment per ser natural.

  En aquell moment, tot s’ha de dir, estava solta i la cara del cambrer així ho demostrava. A contracor, li vaig tornar la verga a la meua companya de mamada. Però aleshores em vaig alçar i li vaig ficar un pam de llengua a la boca. Ell corresponia, i les meues mans li acaronaven l’esquena, el cul i el tors. Em vaig tornar a agenollar per reclamar el meu torn de polla negra i me la vaig tornar a ficar a la boca. Quan me la vaig treure, la recepcionista estava nua, demanant ser follada amb la mirada. Ell no es va fer pregar molt més i, agafant-la per les cuixes, la va ausar i li la va clavar. Des de darrere, jo veia les seues natges apretant-se a cada escomesa i vaig sentir un desig i una humitat que no havia sentit mai. Em vaig despullar i em vaig apropar a ell, posant-li els mugrons a l’esquena, les mans al cul i la llengua al bescoll. Ell seguia amb la recepcionista, que gemegava suaument, fins que ell va dir alguna cosa com “ahora se la voy a meter a la blanquita” i si no estava encara prou mullada, em vaig acabar de mullar. Es va girar, em va agafar per les natges, em va pujar en alt i em va descarregar lentament damunt de la seua verga... Només tindre-la dins vaig sentir un plaer indescriptible, i no em vaig petar de riure descontroladament perquè estava tan neguitosa que no podia ni parlar. Allò era bestial, m’omplia completament, em fregava cada petit racó de la pell de la vagina i m’arribava molt endins. Em vaig fondre tan ràpid que vaig perdre la força a les cames, enganxades al seu cul, i als braços, agafats als seus muscles. Sort que em tenia ben enganxada, perquè si no haguera caigut a terra. Em va deixar caure a poc a poc i em va posar contra les caixes en què s’havia follat l’altra. Vaig traure el cul una miqueta i me la va tornar a ficar dins. La recepcionista es va apropar a ell per un costat i li va traure un pam de llengua, al que ell va respondre amb pam i mig, mentre les seues manotes m’agafaven els pits. Jo li pegava culadetes, però no tenia molta força. Així com la recuperava, apretava les parets vaginals per sentir-li-la més intensament, fins que em va entrar una tremolor que em va fer doblar les cames i la seua polla va haver d'eixir. Va tornar a la recepcionista i li ho va fer igual que a mi, des del darrere, però ara apropant-se més i pegant-li llepades al coll i a la llengua. Jo els mirava, encara marejada i asseguda a terra, fins que ell va traure la polla i li va arruixar el cul negre amb la seua llet blanca. Una imatge inoblidable.

 Continuarà...

Catarsi (I)

   Fa molts anys d’això que ara vos contaré. Però em va i em torna com les onades a la platja. Ara que tinc més anys i encara, de tant en tant, vaig mullada pensant en aquestos fets llunyans i presents alhora.

    Jo tenia una parella, un home del meu poble, que vaig començar estimant com estima una dona jove, amb ingenuitat. Pensava que em volia, que tot era meravellós. Potser em volia, no dic que no, i simplement allò nostre era una simple incompatibilitat de caràcters. El cas és que al cap de pocs messos, vaig començar a sentir que les coses no eren com les havia imaginades. Era el primer home que em ficava dins. I m’agradava fer-ho. M’agradava sentir-lo dins meu mentre l’estimava i després, mentre encara pensava que l’estimava, també. Però m’enganyava a mi mateixa. No em tractava bé. Em menyspreava i això em fotia molt. No ho feia obertament, però ho sentia. Aleshores vaig començar a no tenir tantes ganes de tenir-lo dins. Vaig notar que no l’estimava.

     La pressió de la societat del poble m’impedia deixar-lo i aguantava. Fins que un dia ho vaig parlar amb la meua germana gran. Va ser ella qui em va preguntar. No havia tingut mai secrets per a ella. Li vaig dir que no era feliç, que ja no estava a gust amb ell. Em va demanar que el deixara, però jo no podia. Pensava en mos pares i em sabia greu. Ma germana em va dir que un cosí meu, el Miquel, amb qui havia tingut sempre una relació molt propera em va dir que se n’anava de viatge a Cuba. Quina enveja, vaig pensar. Se’n va a buscar-se una mulata per follar. Quin cabró. A mi també m’agradaria follar-me un negre amb una esquena enorme... I enorme no només l’esquena, clar.

   Uns dies després vam tindre una crisi forta. Vaig tornar a casa plorant. Ell volia que ens seguírem veient, però jo no en tenia gens de ganes. I plorava tot el temps, era completament infeliç. Ma germana em va dir: “Nena, o l’envies tu a pastar o l’envie jo. Agafa i compra’t un bitllet d’avió i te’n vas amb Miquel. Ja n’hi ha prou.” Vaig quedar amb el meu novio i li vaig dir que no el volia vore més. “Ja tornaràs, mala pècora.” Em va dir. I això em va acabar de convéncer que estava fent el que calia.

   Immediatament vaig telefonar Miquel. “Miquel, et fa res si me’n vaig amb tu a Cuba?”. Va flipar i va necessitar un moment etern per refer-se. “Clar que sí, dona! Ho passarem de puta mare, ja voràs!”. I no em va demanar per què. Segur que ma germana ja li ho havia contat tot. Tant feia, me’n vaig anar a l’agència de viatges que m’havia indicat i vaig traure els bitllets.              

   Poc després vaig quedar amb Miquel per fer un cafè i xerrar sobre el viatge. Allà li ho vaig amollar tot i em vaig ficar a plorar. Ell em va agafar la mà i em va dir: “No patisques, xiqueta. Ja voràs que bé ho passarem. I ho oblidaràs tot.” I em va somriure. “Mira que eres bonico”, em va eixir. “Segur que tens raó, segur que ho passarem molt bé.”

   Poques setmanes després volàvem cap a La Habana. Vam xerrar, vam beure i vam riure tota l’estona. En arribar a l’aeroport, un taxi ens va portar a l’hotel. Jo no portava cap idea prèvia fixada al cap, ni tan sols fer turisme. Potser fer alguna passejada, però el que volia era oblidar, beure, ballar i... i si em trobava aquell negre? I em feia callar. Anava amb el Miquel, no podia fer això.

   A l’hotel ens vam adreçar a les habitacions i vam quedar per trobar-nos una hora després a la porta per anar a sopar. Aquella havia de ser la meua setmana i em vaig posar ben guapa. Amb un bon escot i uns pantalons ajustats. Quan em va mirar Miquel, va obrir uns ulls com plats: “Collons, xiqueta, a vore si em peguen per furtar-te!”. Després de riure la gràcia li vaig dir: “Mira que pots arribar a ser burro, Miquelet.” Però el Miquelet, burro o no, em pegava unes repassades a l’escot que em van fer plantejar-me si no me n’hauria passat. Tot i això m’agradava que em mirara encara que em sobtara, pensant que era el meu cosinet, amb qui havia jugat des de ben petita i mai no l’havia vist més que com un germà...

   Amb el cap boig de dubtes vam anar a sopar al restaurant de l’hotel. Vam beure vi blanc i vam menjar peix. El cambrer era un negre amb una esquena enorme i un cul fantàstic. El negre. A mesura que bevia vi imaginava les meues ungles arrapant aquella esquena i les meues mans apretant-li el cul per tindre’l més endins. Miquel m’ho va notar. “Que? T’agrada el cambrer, no?”. “Calla”, li vaig contestar. “No, només ho dic perquè des de fa una estona ja ni em mires quan parlem. “Collons, Miquel. Però has vist com està?”. I Miquel va somriure.

    En eixir del bar, vam anar a fer-nos unes copes i ballar una estona. Miquelet no és un gran ballarí, però es defensava. El vi del sopar i el rom feien que els meus moviments de cadera foren cada vegada més incitants, més suggeridors. Estava a gust i volia netejar-me, oblidar. I el Miquelet no s’amoïnava, no... Notava el contacte del meu cul amb els seus pantalons cada poc temps. Aleshores m’allunyava movent-lo i donant-li el meu perfil somrient. Era un joc, rèiem i ho passàvem bé. Fins que en un dels contactes vaig sentir la duresa. Estava ficant calent el meu cosí... Alguna alarma es va engegar i vaig esmorteir el ritme per dir-li si volia fer-se una altra copa. Vam anar a la barra a demanar-les i vaig aprofitar per encetar una conversa superficial: “No balles mal, cosí”. “Que dius, jo balle fatal. Tu sí que balles bé. Alçaries un mort, traïdora.” Un mort no, però un viu sí que havia alçat, vaig pensar. “Calla, pardal, no digues burrades.” Escolta, ens fem aquesta i tornem, que hui ha estat un dia esgotador i necessite descansar. Vam xerrar, vam fumar i vam riure una miqueta més i vam tornar passejant cap a l’hotel.

   En arribar a l’habitació, em vaig tombar al llit, encara vestida. Les parets eren de paper. I les vibracions del llit que venien de l’habitació del costat, de la de Miquel, em van fer pensar que s’estava masturbant. No ho tenia clar, però em vaig adonar que m’estava ficant calenta. Em vaig fer un retret, per ficar-me calenta pensant en el Miquel masturbant-se, però quan vaig pegar l’oïda a la paret i el vaig sentir gemegar suaument, vaig pensar que perquè s’havia de masturbar ell pensant en mi i jo no podia fer el mateix. “Borratxa, puta”, em vaig dir en veu baixa. I vaig maleir l'educació de dona que havia rebut. Em vaig despassar el pantaló i vaig començar a acaronar-me el clítoris. Malauradament, només començar jo, ell va acabar. “S’ha fet una palla pensant en mi, el cabró”, vaig pensar. Em vaig gitar, però no agafava el son. Em pegava voltes pel cap el negre, l’erecció de Miquel, la palla que s’havia fet...

  Vaig decidir baixar a fer-me una cigarreta i una copa per treure’m tot açò del cap i poder dormir tranquil·la... 

   

Rodalies

    Dissabte a poqueta nit. A l’estació del poble, un home d’uns trenta anys i una parella d’adolescents d’uns dèsset anys, que es besa, esperen l’eixida del tren que els portarà cap a la ciutat. El tren està aturat. Quan es poden obrir les portes, l’home entra per l’última porta al vagó i seu. Està una miqueta fosc, pensa. Sembla que ho retallen tot. La parella es queda a la porta, mantenint-la oberta. Ella dins, ell fora. Comencen a besar-se traient un pam de llengua.

 L’home mira i s’adona que la jove porta un pantaló vaquer tan curt que mostra les molles inferiors de les galtes del cul. Això fa que mantinga la vista a l’escena. Les mans del xic van al lloc i comencen a apretar el cul per sobre del pantaló. Aprofitant que ells van a la seua, es situa en els seients del fons, mig a les fosques, i mira amb atenció com s’apreten, es besen i, sobre tot, com juguen les mans d’ell a apretar el cul d’ella. De sobte una mà desapareix i es fica entre tots dos. Els pits, està tocant-li els pits. S’està posant calent per moments.

  Una braç d’ella també es perd entre tots dos i es percep un moviment regular amunt i avall. Li està fregant la polla per damunt del pantaló... L’home mira el cul de la xica, i com, entre rialles, les mans del xic tornen al lloc. Riuen, es separen, es tornen a abraçar, es tornen a apretar, a refregar. I el cul, les molles del cul, sempre presents.

  Sona el xiulet que avisa que el tren està a punt d’eixir. Es separen i ella s’agenolla en un seient mirant per la finestra. Li trau la llengua al xic, sensualment. Trau el cul. L’home comença a fregar-se l’erecció per damunt del pantaló. El tren es posa en marxa. La xica seu d’esquena a la finestra quan perd de vista el xic.

  L’home tanca els ulls una miqueta. L’erecció li fa mal en el pantaló. En obrir-los, veu la xica en el seient que es troba front al seu, mirant-lo amb un somriure, els ulls baixen al seu pantaló i tornen a pujar.

-       Totes les setmanes igual. Ens veiem per la vesprada i me n’he d’anar a casa a sopar perquè ja no hi ha trens més tard... I, com que no podem anar enlloc per estar sols una estona, se’ns queda una escalfor. Perdone si l’hem molestat. – Diu. I somriu tornant a mirar el pantaló.

  Aleshores es planta i es despassa un parell de botons, seu, i es fica la mà per dins del pantalonet, mirant-lo fixament. Ell aprofita la invitació, es despassa els botons centrals del pantaló, s’hi fica la mà. La trau i comença a masturbar-se. Quan resta fins la propera parada? I si puja algú? Però segueix. Ella s’alça, s’apropa, i posa un genoll a cada costat del seu cos. Li aparta la mà de la verga i l’agafa amb deler, mentre li acosta el cap. Li xiuxiueja: “Estic calenta, el meu xicot m’ha deixat totat mullada. Em follaries?”. L’home no pot parlar. Diu que sí amb el cap. Ella es torna a plantar. Trau un preservatiu del pantaló i li’l dóna a l’home, que comença a posar-se’l mentre mira com ella es treu el pantaló. “I si puja algú?”. “A aquestes hores sempre vaig sola fins que no arribe prop de la ciutat, no patisques”. No es treu les bragues. Torna a agenollar-se, però ara li agafa la polla, aparta les bragues el justet i se la posa l’entrada. Poc a poc es deixa caure. Entra amb extrema facilitat, gràcies a la humitat generada. Tenen temps, però no molt. Ella comença a moure’s més ràpid. L’excitació, el perill, la humitat. Les mans d’ell per dins de les braguetes d’ella, apretant-li el cul, tal i com havia desitjat uns minuts abans. Ella arriba a l’orgasme. Gemega fluix a l’oïda de l’home. L’home no ho pot suportar i també arriba a l'orgasme. Ràpidament ella li fa una besada a la galta i es posa el pantaló. Arriben a una parada, no hi ha ningú a l’andana. Sort, perquè encara s’estan recomponent.

  Sobtadament, l’home obri els ulls. La xicota no està. Hi ha només una dona d’uns quaranta-cinc anys, asseguda on estava la jove, mirant-li el pantaló. Quan s’adona que ell està despert, aparta la vista ràpidament. Mira per la finestra, somrient. Però està fosc fora i el somriure es reflexa inevitablement al cristall.

-       Disculpe, senyora, em pot dir on estem?

   La dona li respon. Sort que no se n’ha passat d’estació, encara resta una estoneta per arribar. La dona li diu:

-       Em sabia greu despertar-lo. Ha passat una bona estona dormint i semblava estar a ben gust... . – Canvia la cara, somriu i afegeix: - La veritat, m’agradaria saber que ha somniat... 

 L'home torna el somriure.

De la terrassa estant: Contrallum i festa un dissabte qualsevol.

En acabant de sopar, vaig eixir a la terrassa a fer un cigarret i un plis-plai (combinació de cafè-licor i cola molt popular a les comarques centrals del País Valencià). A la fresca, sense grans pretensions. A la finca d’enfront, la vivenda que em queda més a prop mostrava la llum encesa i les persianes tirades, però no del tot. Estaven en aquesta posició en què els petits foradets et permeten percebre i interpretar imatges a contrallum. Un moviment a l’altra banda de la persiana va captar el meu interès. Hi vaig centrar la mirada fins que vaig poder donar una miqueta de sentit al que veia. Hi havia un cos plantat, de cara a mi, tot i que una cortina enganxada parava a l’alçada justa per tapar-li el cap. Així que jo veia un tors nu. El color carnós que podia arribar a intuir amb la llum directa així m’ho confirmava. Però el cos estava pràcticament quiet. El moviment que havia captat la meua atenció venia de l’alçada de la seua pelvis, i mostrava tons rogencs. Vaig recordar que junt a la finestra, quan no estava la persiana tirada, es veia una cadira, a més que la veïna tenia el pèl tintat de roig. Amb les peces del trencaclosques al cap i el got a la mà, la imatge se’m va fer ben clara: La veïna estava asseguda a la cadira i movia el cap a l’alçada de la pelvis del seu home. Des del moment en què vaig decodificar la imatge codificada per la persiana vaig poder seguir sense molts problemes els moviments del cap d’ella avant i arrere, avall i amunt mentre, efectivament, li la mamava a l’home. Ell movia el cos de manera imperceptible, però ella movia el cap amb certa celeritat. Un moment després vaig entendre una alçada de cap i un moviment lateral animat com una sacsada del piu amb les mamelles. Després es va tornar a ficar a la feina oral, avant i arrere. Vaig gaudir molt el plis-plai. Uns instants després, van allunyar l’escenari de l’acció de la finestra i ja no em va ser senzill de seguir. Només vaig poder imaginar que la mamada havia finalitzat quan vaig vore passar els dos cossos com dues ombres a l’altra banda de la persiana pocs minuts després.

 Vaig entrar a casa, em vaig servir un altre got i vaig tornar a eixir. Allò havia acabat, però no sabia que més em podria deparar el paisatge.

   Hi ha un pis en una finca una miqueta més llunyana on sempre s’hi veu el contorn d’un home sense rostre llegint a la llum exterior de la seua terrassa, o a la llum interior d’una làmpada cònica verda. Les parets estan nues de tota decoració i els finestrons exteriors són de fusta blanca amb llistons paral·lels i formant un lleuger angle amb la vertical. Tot això sumat a la làmpada li dóna a la imatge una mena d’aparença insular, colonial, llunyana. Com si aquest home no visquera en el mateix món que la resta dels veïns que l’envolten. Com si es tractara d’un individu que s’alimenta de la lectura i no té cap mena de relació amb el món. Evidentment, aquesta escena no dóna cap esperança d’interès sexual. Però eixa nit es van combinar totes les ínfimes possibilitats i, en acabar la mamada del veïnat habitualment sexual, o sexualment habitual, la làmpada cònica verda es va deixar veure lluint en obrir-se els finestrons de fusta. Però no hi havia un home i un llibre. El contorn de l’home, prim i alt, va sorgir acompanyat d’un contorn més petit, mostrant una melena curta, i el contorn més petit va allargar dos braços cap al coll d’ell i es van fondre en una besada de pel·lícula. Corregisc, millor. Ni la besada de Clarck Gable i Grace Kelly en Mogambo la podia superar. Potser és la millor escena de bes que haja vist mai. A contrallum. No sabia ni quina cara feien els actors, però em vaig quedar completament paralitzat. Després d’aquesta llarga besada, ella li va soltar el coll i va desaparéixer de la meua visió. Ell, igual que havia obert els finestrons per mostrar al món la magnífica escena, els va tancar. I la va seguir. En eixe moment vaig recuperar la consciència i vaig sentir una gran emoció imaginant el que podia estar ocorrent a l’altra banda d’aquelles fustes i, per altra banda, que el lector solitari havia trobat companya. Potser ara ja no llegirà tant, però també mereixia un descans. Mentre feia un nou glop de plis-plai vaig somriure pensant que aquesta manera de besar la devia haver après en alguna d’aquelles llargues i solitàries lectures. I també es corbaren els meus llavis mentre imaginava un castell de focs d’artifici per celebrar que aquest home que llig també estima, i també folla.

  Una estona més tard vaig tornar a eixir a la terrassa, aquesta vegada sense got. Els dos amants recents mostraven un cap amb la melena ben retallada i un altre cap i part del cos corresponent per sobre de la barana de la terrassa. Semblava que xerraven asseguts. Els caps s’apropaven i es separaven per moments. Fins que, després d’un instant en què vaig perdre el fil, vaig trobar el cap d’ella pegat al d’ell i en vaig percebre un clar moviment oscil·latori vertical. Més focs d'artifici. I masclets. Vaig cridar l’Empar, i arrecerats en la foscor, li vaig explicar tot el que havia vist i li vaig assenyalar la prova irrefutable en el moviment d’aquella ombra de cabell ben definit.

    L’Empar es va ajupir per trobar el meu piu ben dur i, amagada baix la barana de pedra, va començar a llepar. Com que ja estava ben  calent, tan aviat com la seua llengua se'm va posar pels testicles, li vaig demanar que s'aturara. La vaig plantar i em vaig ajupir jo a treballar una miqueta el seu clítoris amb llengua i dits. Ho vam fer allí mateix, a la nostra terrassa, com altres vegades, però aquesta vegada per celebrar l’acte sexual del veí erudit i la seua ben trobada companya. L'Empar gaudia d’allò més, recolzada a la barana, mentre jo la penetrava des de darrere i els dos observàvem aquelles ombres, que s'acceleraven gradualment. Les gotes blanques que vaig vessar van caure a terra després d’una estona de gemecs ofegats i tremolors de cames. Les ombres s’havien aturat i s’havien fos en una sola.

Voyeur (II). Per què em mires?

   Conversa absurdament racional, de terrassa a terrassa, entre observador i observada.

  Jo isc a la meua terrassa i veig la veïna, amb la mateixa brusa de la què es va despenjar un tirant, a la de sa casa. Em mira fixament. Jo la mire de reüll. Creuem les mirades i ella aprofita per encetar un diàleg.

Veïna: Tu, el d’enfront. Per què em mires?

Jo: Hola. No t’estava mirant.

Veïna: No dic ara. Dic altres vegades.

Jo: És una bona pregunta. Si suposem que és cert que et mire.

V: No fotes, et vaig vore mirant-me des de la finestra quan arruixava les plantes.

J: Aleshores, és necessari respondre?

V: És el mínim que podries fer. L’alternativa és que li ho diga al meu home i parles amb ell.

J: D’acord. Dona, així sense pensar, jo diria que mire per plaer estètic i sexual. Diria que m’agrada vore dones nues i la veïna, com concepte, sempre ha estat un dels meus objectius favorits, clar.

V: La veïna com concepte? Quin destrellat.

J: No, ni de bon tros, espiar la veïna és molt morbós. La veïna representa una dona del carrer, una dona “normal”. Si no t’agraden les dones artificials, les de les pel·lícules, la veïna representa allò que a tu t’interessa, la sexualitat real i diària. I, com et deia, m’agrada admirar la bellesa de les dones. Observar-les en el seu dia a dia. Ara cau un tirant i es descobreix un pit, ara va amb un tanga per casa, i poder-ho apreciar.

V: Però t’has parat a pensar que la teua mirada pot incomodar-me?

J: Sí, ho he pensat, i per això m’amague!

V: Doncs no t’amagues molt bé... A més, si una cosa passa sense que jo me n’assabente, no em pot afectar, però si me n’adone, ja m’afecta i encara no m’has dit si això ho has pensat.

J: És complicat respondre... Però mira, tu eres lliure d’anar per ta casa com vulgues i tens dret a la teua intimitat. Però jo també tinc dret a mirar el paisatge des de la meua finestra o la meua terrassa. Si apareixes nua en la meua línia visual, no sé fins quin punt això és culpa meua...

V: Clar, ara serà culpa meua.

J: No, simplement dic que no és culpa de ningú. No em sent culpable de “mirar”.

V: En qualsevol cas jo he vist que em miraves, i això m’ha molestat. Trobe que és molt egoïsta per part teua no considerar que pots incomodar-me.

J: T’ha molestat? Vull dir, realment, sincerament et desagrada que et miren? Això és l’etern dilema, perquè pense que a les dones, i als homes també, ens agrada sentir-nos atractius per a algú, i si aquest algú és un desconegut, això té una connotació especial. Ens puja l’autoestima.

V: Sí, però hi ha mirades i mirades, i si jo estic a ma casa, m’agrada mantenir la meua privacitat.

J: Tens raó, però pensa que la reacció tant a una cosa com a l’altra, vull dir, tant ser observat en un entorn públic com en un de privat, no deixa d’estar molt esbiaixada per la nostra educació. Jo isc de vegades nu a la terrassa per provar si hi ha alguna dona pel veïnat que em vulga mirar. És a dir, que jo em deixe mirar. Vull que em miren i que es posen calentes. He superat allò de la por a que em miren. Per la meua banda, com voyeur, reconec un punt col·leccionista o obsessiu per vore dones despullades, fins i tot malaltís. No eres la primera dona que mire, ni de bon tros! Ahir mateix em vaig quedar mirant amunt, a un balcó en què hi havia una dona de més de cinquanta anys amb una bata curta, mirant les seues plantes. Com estava vinclada, li podia vore les bragues marcant-li el cul. I allà estava jo, embadalit, gaudint l’espectacle uns segons fins que vaig decidir anar-me’n.

V: Molt bé per tu si t’agrada que et miren, però això no et dona dret a mirar les dones que no es volen deixar mirar. Sempre te’n pots anar a una platja o a un càmping nudista a mirar i deixar que et miren.

J: Però eixa és una altra aproximació al tema de la nuesa, ben diferent. En una platja nudista no observes les dones amb la finalitat d’excitar-te o admirar-ne la bellesa. En eixe entorn tot ha de ser normal. Fixa’t que jo estic buscant l’excitació d’observar una dona despullada en la seua vida normal. Busque la palla, ras i curt. Sense que ella se n’adone.

V: Tornem-hi. I si se n’adona, com és el cas?

J: Si se n’adona anem al punt on estàvem abans, sí. Si li molesta em sabrà greu, perquè no tinc cap mena de mala intenció. I si no, si li agrada, potser em deixe vore-la més i vore més també. Pot fer-se la desentesa i mostrar el seu cos o parts d’ell a la seua conveniència, quan sap que l’estic mirant, o pot fer-ho fins i tot obertament. He de dir que cap d’aquestes darreres coses m’ha passat mai. Imagine que serà perquè la dona observada, si no coneix qui l’observa, es pot sentit amenaçada. I això és una llàstima.

V: Pot ser una llàstima, però és així, la dona observada no sap quines són les intencions de qui l’observa. I, fins i tot en el cas que li agrade ser observada, pot tenir por. I si et mostra conscientment, quin és el següent pas? Convidar-te a casa?

J: No, clar, la relació voyeur no arriba ací. No et conec, i jo només vull posar-me calent! Si, de retruc, la dona que és observada es posa calenta perquè l’estan mirant, doncs els dos guanyem, perquè podem masturbar-nos pensant-hi, o fins i tot follar amb les nostres parelles més tard amb aquest puntet d’escalfament extraordinari. I fins i tot pots decidir contar-ho a la teua parella per a posar-la calenta també. Això ja depèn de la teua relació amb ell. A mi m’agradaria que la meua parella em diguera que el veí l’ha estat mirant i que ella s’ha posat calenta per això. També entenc que hi ha gent que és gelosa. I això també és malaltís, no? I a més, crec que és pitjor que el voyeurisme. En qualsevol cas, si el teu home és gelós pots optar per no contar-ho, és el seu problema. Ningú no perd i tots hi guanyem! Bo, tu ja coneixes les meues senzilles intencions. Ara pots prendre la teua decisió amb coneixement de causa. Pots posar entrebancs, o no.

V: Li ho has proposat a la dona?

J: Sí, però diu que després es troba la gent pel carrer i li fa vergonya.

V: Veus?

J: No trobe que siga el mateix, una cosa és tenir vergonya i una altra que li moleste. No crec que li moleste que la miren, només que s’estimaria més fer-ho en un lloc on no la conega ningú.

V: Entenc. Em demanes que prenga jo una decisió, però potser tu també hages de prendre la decisió de deixar de mirar-me, ara que t’he dit que em molestava, no? Imagine que podries posar alguna cosa de la teua part per respectar la meua voluntat.

J: No sé si et puc prometre això, ja t’he dit que sóc una miqueta col·leccionista i obsessiu a l’hora de mirar les dones, tot i que sense mala intenció. Però, com que m’ho demanes, intentaré evitar-ho com més vegades puga. O m’amagaré millor! Sincerament, sent haver-te moltestat... Espere no condicionar la teua llibertat. En el fons, jo no tinc la culpa que els arquitectes dissenyaren els edificis així, ni que la teua finestra estiga més baixa que la meua, ni que m’agraden les dones.

V: Eres un poca-vergonya.

J: Per cert, em diuen Nelo. I a tu?

   La veïna, per tota resposta, es gira i camina cap al seu pis. S’abaixa els tirants de la brusa, que li cau, ja dins de casa. No s’ha ficat bragues. Quan ja se l’ha tret del tot, veig com eleva primer un peu, després l’altre, per alliberar-se'n. Finalment, es gira per passar la cortina mirant-me als ulls.

Voyeur (I)

   On és el cos de la veïna, amable,
   que sempre es vincla, en arribar a casa,
   perquè li mire, sota el banyador,
           un pit de sucre?

   Apartament de Novembre. IV. V.A. Estellés

  Aquell matí que ja no era tant de matí feia calor. Em vaig asomar a la finestra i, a la terrassa de la casa d’enfront vaig veure aparéixer la veïna vestida amb un camisó d’un color semblant al daurat. El carrer no és ample i la meua finestra deu estar a menys de deu metres de la seua terrassa. A sobre, jo estic una miqueta més alt, el que em dóna un avantatge no gens menyspreable.  No era la primera vegada que la mirava, però vaig decidir espiar-la una miqueta, com bon voyeur que sóc. La veïna té uns trenta-cinc anys i un tipus contundent, i té un caràcter bastant fort per la manera d’expressar-se que, de tant en tant, podem escoltar perfectament des de casa. Porta tatuatges als braços i canvia de pentinat i de color de pèl a sovint, tot i que sol portar-lo curt i, habitualment, rapat per una banda o altra. Els pits són grans i redons sota la brusa, tant que hom diria que són operats. El cul no el té tant del meu gust, perquè li manca corbatura i molla. Tot i això, com a dona mig nua i certament atractiva que es posa a la vista, em posa calent. Clar.

Vaig decidir refugiar-me darrere de la cortina i observar. Ella va mirar el carrer recolzada a la barana de la terrassa, oferint-me un escot imponent. Aleshores va girar-se cap a casa. El camisó clarejava una miqueta i podia veure que duia tanga. Les natges s’acaronaven a la suavitat del camisó a mesura que movia els malucs. El meu membre va reaccionar, tot i que el neguit de ser descobert em dificultava l’erecció. De seguida va tornar a eixir amb una ruixadora plena d’aigua i es va vinclar per arruixar les plantes. Aleshores li podia veure pràcticament tots els pits i, segons la postura, pense que li podia veure el mugró d'un pit. Vaig percebre que el tirant li queia i vaig beneïr la llei de la gravetat. Inconscient, ella continuava oferint-me el seu paisatge.

 Va ser quan es va incorporar, amb el tirant caigut, que li va quedar un pit completament descobert. Vaig poder confirmar, durant un instant, que el que havia vist pocs segons abans era el mugró i que, efectivament, era probable que aquells pits haguéren passat per una operació. Però d’això no en puc estar segur del tot. Immediatament ella es va aüssar el tirant i va mirar entorn per comprovar si l’havia vista algú. Va mirar cap a on jo era. Em vaig apartar cap a un costat, però estava tan capficat amb el pit que ho vaig fer lentament, mentre ella no apartava la vista de la meua finestra. Crec que em va veure, i si no em va veure, crec que sabia que jo estava allà. Mirava fixament i amb duresa. Em vaig acollonir. Però acollonit i tot em vaig agafar el piu i me'l vaig començar a posar dur pensant en amollar-li la llet que soltaria, per damunt dels pits. Tot i que no m’agraden els pits operats.

Relat per fer una bona mamada

Pròleg

Aquest relat fa temps que el volia escriure, arrel de veure que una de les persones que va entrar al bloc, ho va fer amb una cerca a google com la següent: "relat eròtic per fer una mamada". Doncs ací teniu una possible visió d'una mamada. He intentat que el relat puga ser llegit per persones amb inclinacions sexuals diferents... No sé si me n'he sortit.

 Relat

  La mà va baixar al lloc on era esperada i va començar a fregar, amunt i avall, apretant però sense ofegar. Poc a poc els dits van anar despegant-se i van anar a cercar possibles maneres d’entrar-hi. Van prendre un botó i el van descordar. Al mateix temps, les llengües seguien el seu camí a dintre de l’altra boca. Un altre botó. No podia esperar més. Un altre, ja estava a prop. Les mans de l'amic apretaven el seu cul i l’atreien, dificultant els moviments dels dits, que no trobaven espai per treballar amb tranquil·litat. Un cop obert, amb incomoditat, el quart botó, els dits van entrar i van començar a palpar, a acaronar, a masturbar per sobre del calçotet. L’altra mà va arribar en ajut i va començar a despassar la corretja i despassar el primer botó. Després va començar a forçar el calçotet cames avall, però va ensopegar amb l’erecció, així que va refer camí i la va evitar. Les boques es van separar. Tot i que ja palpant-la es feia una idea de les dimensions respectables de l’eina del seu amic, tenia una gran curiositat per mirar-la de front, trobar-se-la i presentar-se-li abans de ficar-se-la a la boca. Això va fer, va mirar avall. Li va agradar el que veia i els seus ulls així ho van traïr en una mirada il·luminada, junt amb el somriure pillet que la va acompanyar. La veu trencada per l’excitació també va deixar clar que li abellia aquell membre, el que va satisfer l’autoestima de l’amic. Agafant-lo amb la mà, sense soltar-lo, es va acomiadar del company amb una mirada que podria haver fos qualsevol glacera, i va començar a ajupir-se. Quan hi va estar a l’alçada, li va llepar la cabota amb la punta de la llengua, mirant-lo als ulls amb golafreria.

   De sobte mig piu es va perdre dins la boca. Però va tornar a eixir a la llum, o més bé a la penombra en què es movien. El membre estava ben humit i relliscava entre els llavis amb velocitat moderada. Després de la darrera immersió i emersió, la boca es va mig tancar i va aparéixer la llengua, que va començar a recórrer la verga des de la cabota, per un lateral, al llarg de tota la soca. En fer unes passades per una banda, va passar a l’altra i va repetir l’operació. Els cabells queien i eren apartats amb rapidesa per una mà que no volia entorpiments. De seguida va espentar el membre contra el cos del beneficiat i el va recórrer amunt i avall. Però en un dels viatges avall, no va tornar a pujar. Amb els ulls que miraven des de dalt com plats i la boca oberta per l’agradable sorpresa va veure com la parella començava a llepar-li els ous, mentre el masturbava amb la mà, amb moviments ràpids. La llengua, en veure el gaudi que provocava, va continuar allà una estona, però no volia que la festa acabara tan ràpid. Volia donar més plaer, així que va tornar a la cabota. Se la menjava, se’l menjava. Des de dalt era difícil descobrir qui dels dos estava més a gust amb la situació, i el fet que aquella boca treballara amb tanta passió generava un plaer doblat, triplicat, que creixia exponencialment. Allò no podia allargar-se més. Li va demanar que tornara als ous i el masturbara, amb la veu partida per la meitat.

Ho va esguitar tot.

 

Temptació

   Encara recorde, mirant els seus ulls del color de la mel terrosa, la temptació que suposava, ja fa anys, molts d’anys, quan ella encara era una adolescent d’uns dèsset o dihuit anys, o una dona de vint, i s’asseia a sobre meu, amb roba lleugera. Tota innocència. Les seues cuixes s’obrien a banda i banda de la meua. Notava l’escalfor del seu entrecuix al bell mig de la meua cama. Ni la tela dels meus pantalons ho podia evitar, i certament jo no volia que ho evitara. Aleshores em demanava que li acaronara el palmell de la mà amb els meus dits i em deia a cau d’orella i amb veu suau que allò ho feia la gent per tal de preguntar sense paraules si l’altra persona volia tindre sexe amb tu...

    No cal dir que quan ella s’alçava de sobre meu, jo, acalorat, havia de deixar que passara una estona per plantar-me. I tampoc no cal dir que li n’he dedicat molts, de pensaments.

Demà sopem amb el Carles

     El joc va començar fa temps, una nit que vam anar a sopar a sa casa. L’Eva i jo vam anar a recollir les pizzes, mentre l’Empar es quedava a casa amb el Carles per preparar la picadeta. Temps després, l’Empar em va contar que el Carles havia lloat la seua habilitat per pelar el fuet. Tot això en una cuina llarga i estreta on, per passar dues persones, el frec és inevitable. I això ens va escalfar de valent.

     La nostra imaginació va viatjar molt de temps des d'aquest detall, cap a les múltiples històries que en podrien haver eixit. El Carles és un dels meus millors amics des de fa molts anys. Hem compartit moltes coses, fins un límit...

    Seguíem imaginant l'Empar i jo, i fins i tot somiant, com quan l’Empar va somiar que estàvem el Carles i jo asseguts a un sofà, mirant-la amb l’eina a la mà, i ella se’ns agenollava davant per fer-nos una bona mamada a tots dos.

   Un altre dia que sopàvem junts, en aquest cas a la nostra casa, li vaig dir al Carles que jo seria a casa d’hora, així que podia vindre per distreure’m l’Empar si li estava bé, perquè ella em deia que no li importaria que la distraguera. Tot fent broma li ho vaig deixar caure. Ell va vindre d’hora, inesperadament i, tenint-los tots dos davant, vaig repetir la broma. Res no va passar. Això sí, l’Empar diu que quan es troben, ell l’agafa pels malucs i l’apreta contra el seu cos per fer-li dos petons. Diguem-ne que el tenim calent...

   L’Eva, però, tot açò s’ho mira des de certa distància. I quan l’Empar es posa aquestes faldes curtes o vestits escotats per cridar l’atenció del Carles, sembla posar-se alerta. El Carles es posa alerta també, però perquè li se’n van els ulls de manera evident seguint l’oportunitat de veure-li un troç més de carn a l’Empar. I més quan l’Empar puja casualment a una cadira per obrir un armari de la cuina i treure no sé quina cosa per preparar el sopar quan el Carles està prop, o quan treu el cul en recolzar-se a la taula per mirar qualsevol cosa, si el Carles està al darrere.

    Tot plegat és un joc. Arribarà enlloc? No ho crec, però si més no ens posa calents a nosaltres i, n’estic segur, anima les masturbacions i el sexe del meu millor amic. I si tots en gaudim, per què no jugar?

El gelat de Vicen

  Jo ja havia deixat la filla a classe. Dilluns i dimecres té ball a una acadèmia local. Mentre ella està a la classe, jo espere fora amb altres mares i pares, mentre llegisc alguna cosa. Entre les mares dels companys de la xiqueta, està la Vicen, mare de Manuel. Vicen no té un gran cos, però té cara d’agradar-li, i a mi això em posa molt. És baixeta, prima, pèl bru i sol vestir informal, amb vaquers i suéter ample. Té la boca gran i els llavis rojos, i els ulls també grans i castanys. I un somriure ample i sincer. Aquell dia estava tot sol assegut al banc, quan va arribar la Vicen amb el Manuel, que portava un gelat. Els altres pares havíen marxat per uns motius o d’altres  i només tornaríen per recollir els xiquets en acabar la classe. Ens vam saludar amb un somriure i vaig seguir llegint allò que tenia entre mans. Vicen va deixar Manuel a la classe i va tornar amb el gelat a la mà.

-       Mira – va dir amb un somriure – ahora me lo tengo que acabar yo ¿Qué te parece?

-       Ai, això ens passa a tots. Mentre t’agrade el gelat...

-       Sí, claro que me gusta. Lo que más me gusta es lamerlo ahora cuando se empieza a derretir.

I, mirant-me fixament, li va fotre una llepada al gelat que em vaig quedar sense paraules, bocabadat. Vicen va seure enfront meu i es va ficar tot el gelat a la boca. Jo vaig acotar el cap per tornar a la lectura, però el meu pensament estava en la llengua, la boca, el gelat. El gelat, la boca, la llengua... i sort que estava assegut. A sobre, estàvem sols, i jo ja li havia dedicat alguna palla a la Vicen.

-       ¿Qué lees? – Em va obligar a mirar-la.

-       Una novel·la. – I ella xuclant.

-       ¿Cuál? – Llepada.

-       La darrera de Ferran Torrent... – I llavors em vaig dir, si vol que la mire, la miraré.

-       Ah, ¿y está bien? – Somriure, imagine que per la meua cara... i nova llepada.

-       Sí, Torrent és molt divertit. És una història d’espionatge, posterior a la Segona Guerra Mundial, centrada a València.

Silenci. Ella es va mirar el gelat i li va pegar una altra llepada. En alçar la vista, els nostres ulls es van trobar, i ella va somriure novament. Però vaig fer el cor fort i vaig mantenir la mirada. Llavors li va pegar dos mossos i se’l va acabar.

-       Ale, ya está. – Es va alçar i se’n va anar a tirar el pal a la paperera. Jo necessitava anar al wàter a masturbar-me.

Em vaig plantar, amb la meua erecció ostensible i vaig dir:

-       Bo, deixe ací les coses i me’n vaig un moment al bany. – Però vaig aguantar suficientment com per a que ella es girara després de tirar el pal i així indicar-li les coses que deixava: el llibre i la bossa del berenar. Però ella es va fixar en el meu pantaló.

-       Vale, déjalo ahí. Yo lo cuidaré. –

 Vaig girar pel corredor a la dreta, cercant el bany i hi vaig entrar. Només tancar la porta es va tornar a obrir, però no sola. I ja no ens vam poder dir res més. Vam tancar amb forrellat i vam començar a besar-nos amb un pam de llengua. La seua mà va anar directament al meu piu i va començar a fregar-lo per damunt del pantaló. De seguida va començar a despassar-me botons i em va ficar la mà a dins. Va baixar el calçotet i la va alliberar. Es va ajupir, va mirar el meu piu i em va mirar, somrient. Se la va ficar a la boca mentre jo m’acabava de despassar la corretja per deixar caure els pantalons. Les llepades eren com les del gelat, però ara també s’ho ficava a la boca i s’ho treia, allò, que ja no era un gelat.

Va seguir xuclant fins que la vaig incorporar. Li vaig despassar els vaquers, li’ls vaig treure, arrencant-li les sabates, junt amb les bragues negres que portava i la vaig pujar al moble de la pila. Em vaig ajupir jo i vaig començar a llepar-li el clítoris i a follar-la amb la llengua, ficant-li-la el més dintre que podia. Estava xopa. Banyadíssima.

-       Venga, métemela. – Va xiuxiuejar. Em vaig plantar i allà mateix la vaig penetrar.

Va entrar fàcil, suau, banyadet. Allò havia de ser ràpid, per si eixia algú d’alguna aula o arribava algú. I ho va ser, precisament per l’estat d’excitació. El seu orgasme va arribar aviat. Es va repenjar del meu coll i la vaig apartar de la pila amb les seues cames enrotllades a la cintura, mentre seguia penetrant-la. De seguida, la vaig deixar caure a terra i li vaig demanar que es tornara a ajupir, ara que el gelat estava empezando a derretirse. Va començar a llepar-me la cabota, va passar la llengua per tot el tronc de la verga fins que va arribar als testicles, mentre em masturbava. En tornar dalt i obrir la boca, mirant-me li vaig fer la descàrrega de gelat blanc, calent. Es va llepar els llavis per recollir allò que hi havia mentre encara em mirava...

 

  Ens vam torcar, ens vam vestir i vam eixir fora, on encara no hi havia ningú. La novel·la m’esperava.

Prenent possessió del temple

  Quan érem nuvis, els divendres jo l’acompanyava a gitar-se d’hora, a la seua habitació, perquè ella treballava dissabtes i s’hi posava de bon matí. Després me n’anava a casa. Aquell dia els pares d’Empar tenien convidats. Uns amics de sempre que s’hi quedaven a sopar. Quan es va haver posat el pijama (calia guardar les aparences) em va cridar per a que pujara al pis de dalt, on estava la seua habitació. Llavors començava el joc de sempre: Jo em tombava al llit i ella es posava damunt meu i començava a refregar-se contra el meu membre, mentre ens besàvem. Si la cosa estava tranquil·la, tréiem un preservatiu i ho féiem ràpid i en silenci. Això era els divendres, divendres com aquest que recorde ara. Els dissabtes, la cosa anava tot d’una altra manera, però aquesta serà una altra història.

  Aquell divendres, efectivament, la cosa estava ben tranquil·la. Ningú no pujaria a emprenyar i teníem via lliure. Així que mentre ella es refregava contra el meu membre endurit i oprimit pel seu cos, les meues mans van començar a ficar-se per dintre del pantaló del pijama, tasca fàcil, i no hi vaig trobar bragues... Hui va de bo, vaig pensar. I sí, de ben bo va anar. Li vaig passar la mà entre les natges i les cames i ja ho vaig notar tot ben banyat. Estava molt i molt calenta aquell dia.

 Jo em vaig deixar fer. Al moment ja estava despassant-me botons i mirant-me. La porta estava oberta per sentir bé si s’apropava algú i jo mirava de tant en tant, però les veus del menjador indicaven que tots estaven molt distrets. Quan va tindre el piu, alliberat, a la mà, va començar a xuplar-lo, fent llepades curtes a la cabota, i de més llargues pel tronc del piu. Em va acabar de baixar els pantalons fins els turmells, no podíem córrer riscos. I va tornar per llepar-me els ous mentre em masturbava. Estava feta una féra. Va tornar a pujar fins posar els seus llavis sobre els meus i les nostres llengües van començar a jugar amb un punt de violència, pel desig desfermat.

 Llavors va girar cúa, passant una cama per damunt meu i em va posar el cul damunt de la cara, mentre la seua es tornava a amorrar a la meua eina. Em va banyar tota la boca només apropar-me, de tant mullada com estava. La meua llengua va passar per tota l’entrada, fins el clítoris, que vaig llepar amb molt deler, mentre m’arribaven espasmes de plaer del piu. Li vaig ficar un dit dins mentre un de l’altra mà li repassava l’anus. Després vaig substituir el dit per la llengua, mentre l’altre dit seguia fent cercles. En un moment determinat, va ajocar la pelvis per deixar-me l’anus a tir de la llengua i amerar-me el mentó de fluxe vaginal. La meua llengua no va trigar res a respondre i va començar a refer el camí que adès feia el dit. El seu cul es movia amb una cadència lenta i tenia petits espasmes de plaer.

 El meu piu estava completament banyat ja per la seua sal·liva, de tant entusiasme que hi posava. Després d’una estona, vaig sentir un xiuxiueig que deia vull que em folles. Va tornar a passar la cama per damunt meu, i mentre les nostres llengües es tornaven a trobar per contar-se les respectives aventures pels paradisos respectius, la meua polla va entrar dins d’ella. El seu pèl em queia per la cara, les meues mans apamaven el seu cul i, quan no tenia la seua llengua dins de la boca, li deia porcades i li deia que el seu cul és meravellós i que esperava que un dia me’l deixés follar.

Ella no deia res, només es movia amunt i avall i panteixava baixet, per a que no la sentira ningú. Es va estremir i va deixar caure tot el seu pes damunt de mi i de la meua polla que estava completament perduda dins de la seua vagina. Jo li vaig agafar les natges i vaig seguir follant-la, per aprofitar el moment de màxima excitació, tot i que ella no es movia, ara només gemegava i em demanava que la parara. Així ho vaig fer. Ella va incorporar el tors, va alçar lleugerament una de les cames per traure’m de dins seu. Em va mirar als ulls, em va somriure i va apropar la meua cabota al seu anus. Poc a poc es va anar deixant caure i vaig començar a explorar terra incògnita, terra estreta. Va tornar a inclinar-se i em va buscar la llengua. El piu encara entrava amb dificultat, però de mica en mica va anar guanyant terreny i entrant més endins a cada colp. Al final, les meues mans tornaven a estar a les seues natges i la penetració era gairbé total. La seua llengua em llepava el coll i l’Empar em demanava que seguira. Al poc de temps una lleterada va omplir el preservatiu. Em va demanar que la traguera lentament i això vaig fer, eixir lentament i respectuosament del meu temple, del qual aquell dia en vaig prendre possessió.

 De baix encara arribaven les veus de l’animada conversa, que haviem oblidat completament durant una estona.