Catarsi (i IV)

   Pel matí, em vaig alçar esquerpa. No volia saber res de Miquel, que va provar de parlar amb mi un parell de vegades. I ni tan sols sabia que em volia dir. Tenia un regust amarg. Ho vaig passar d’allò més bé, però em sentia terriblement mal. Havíem creuat una línia i no sabia quines conseqüències podria tindre.

   Però a mesura que passava el temps i intentava donar-li un toc de racionalitat a allò que havia passat, m’anava tranquil·litzant. Vaig passar a per Miquel per xerrar una estona. Vam baixar a la platja en silenci i vam començar a passejar per la platja. Va començar a parlar ell.

   - Escolta Anna, primer que res vull demanar-te disculpes. Havia begut. La Miladis va agafar la clau de recepció i va obrir sabent que estaríeu dins. Però jo em vaig quedar mirant-vos, i me n’hauria d’haver anat. No vaig poder... perquè m’agrades molt, sempre m’he sentit atret per tu, he pensat molt en tu... I ja està, està fet. Ho sent per tu, però jo no me’n penedesc, ho vaig passar bé. No hem fet mal a ningú. Potser tot açò t’ha fet mal a tu, no ho sé, però jo crec que és un simple joc. Un somni morbós fet realitat. Agafem-ho amb maduresa. No significa res, ni té perquè suposar res en les nostres vides, més enllà de la diversió que ens hem donat. De fet, per mi, ho tornaria a fer, tranquil, sense haver begut, per gaudir-ho de veritat. Una sola vegada.

  - Miquel, ens en vam passar. Tu no te’n vas anar, però jo vaig acabar demanant-te que em follares el cul. No tens per què demanar disculpes, vam ser els dos. No em sent malament per culpa teua, sinó per haver-ho desitjat i per haver-ho gaudit...

   - El sentiment de culpa que ens acompanya els cristians de naixement. No te n’adones que això és simplement el prisma amb què mires la sexualitat? És evident que entre tu i jo no n’hi ha més estima que la pròpia de dos cosins amb una relació fantàstica. I ni ens convé ni ens podem permetre que el que va passar ahir s’allargue... però més enllà d’això, ho vam passar bé. I no vam fer mal ningú, tret que jo et fés mal...

  - No, no patisques, estava tan excitada que tenia l’esfínter ben ample...

    I vam esclatar a riure tots dos. A riure i a plorar.

 - Va, cosina, és el darrer dia... gaudim-lo.

  Aquella nit vam acabar per la nit, nedant nus... I jugant, vam acabar abraçats, i abraçats vaig sentir la seua erecció en la panxa. “Una vegada només... El comiat. T’estime molt, Anna.”