Catarsi (epíleg)

    En l’avió, amb la confiança que havíem llaurat en aspectes sexuals, el Miquel em va contar una història que no vull deixar de recordar. Va ser quan van vindre ell, el meu novio i dues parelles amigues a festes de Magdalena, a Castelló, on jo estudiava. Després de tota la nit de festa, vam tornar al meu pis d’estudiants a les cinc o les sis del matí. Per a la seua sorpresa, no la meua, ens vam repartir en dues habitacions, una per a xics i una per a xiques. En gitar-se li van entrar ganes de pixar. Els tres novios dormien i algun roncava també. Miquel es va alçar i mentre intentava evitar trepitjar cap dels mascles, va escoltar grinyolar una porta. Com que n’hi havia dos banys, va tirar endavant. No s’hi veia cap llum, però va pensar que qualsevol haguera entrat al més proper, així que es va adreçar al del fons. Va obrir la porta i va engegar el llum. Mentre cercava el tic-tac, la porta li va pegar un colp a l’esquena, es va apartar per deixar que la porta s’obrira al segon intent i, xiuxiuejant, va advertir qui estiguera obrint que ell estava allà. Encara a fosques, va sentir una mà a l’entrecuix i una resposta: “Ja sé que eres tu qui està ací”. La veu de Laura, l’actual dona de Pau... “Pau va borratxo i no em fa cas, però jo necessite follar. I vull que em folles tu...”. No li va donar temps ni a dubtar ni a encendre el llum. Es van despullar i ella li va fer una mamada. Després li va posar un preservatiu (en portava un preparat!). A les palpentes, van trobar el wàter i ella el va fer seure. Se li va posar al damunt i se la va ficar dins. Mentre es movia, li gemegava a l’oïda i li deia que li ho feia millor que el Pau, que tenia la polla més gran. Miquel em va reconéixer que no sabia si era cert o era perquè ella estava avorrida de Pau ja i només la novetat i la situació la posava més calenta, però allò a ell el posava ben calent. Ell aprofitava i li repassava el cul amb les mans i les mamelles amb les mans i la llengua... fins que ella va gemegar una miqueta més fort i va perdre força. Aleshores es van plantar i Miquel li va demanar que es recolzara en la pila. Com volia vore-la nua, va estirar la mà cap a l’espill per trobar el tic-tac i bingo, el va trobar. Es van quedar els dos cecs i ella va començar a renegar perquè a les fosques aquestes coses sembla com que no passen del tot. Ella volia apagar-la però Miquel li va agafar la mà i li va dir: “Tu vols follar i folles, jo et vull vore, i et veig”. I li ho va fer des de darrere gaudint de la visió dels pits de Laura movent-se i de les vibracions del seu cul al ritme de les penetracions. Va omplir el preservatiu de llet agafat als pits de Laura. 

    Quan Miquel em va acabar de contar la història, en veu baixa, l'avió dormia. La meua mà es va amagar sota la manteta que li cobria les cames...

   En tornar al poble, jo ja no era la mateixa persona de deu dies abans, era més ama del meu cos, menys esclava dels prejudicis dels altres o de l’educació opressora que havia rebut. 



 N.A.: Vull dedicar aquest seguit de relats amb pobres o nul·les pretensions literàries, que ha estat publicada com divertimento i que, com a tal, ni ha estat revisada ni corregida, a les dones que he vist patir al meu entorn al llarg de la meua vida. Sempre injustament, i sempre per estar envoltades d'unes famílies i unes societats altament endarrerides. Per a elles el meu minso esforç literari. Encara que segurament mai ho sabran...

Catarsi (i IV)

   Pel matí, em vaig alçar esquerpa. No volia saber res de Miquel, que va provar de parlar amb mi un parell de vegades. I ni tan sols sabia que em volia dir. Tenia un regust amarg. Ho vaig passar d’allò més bé, però em sentia terriblement mal. Havíem creuat una línia i no sabia quines conseqüències podria tindre.

   Però a mesura que passava el temps i intentava donar-li un toc de racionalitat a allò que havia passat, m’anava tranquil·litzant. Vaig passar a per Miquel per xerrar una estona. Vam baixar a la platja en silenci i vam començar a passejar per la platja. Va començar a parlar ell.

   - Escolta Anna, primer que res vull demanar-te disculpes. Havia begut. La Miladis va agafar la clau de recepció i va obrir sabent que estaríeu dins. Però jo em vaig quedar mirant-vos, i me n’hauria d’haver anat. No vaig poder... perquè m’agrades molt, sempre m’he sentit atret per tu, he pensat molt en tu... I ja està, està fet. Ho sent per tu, però jo no me’n penedesc, ho vaig passar bé. No hem fet mal a ningú. Potser tot açò t’ha fet mal a tu, no ho sé, però jo crec que és un simple joc. Un somni morbós fet realitat. Agafem-ho amb maduresa. No significa res, ni té perquè suposar res en les nostres vides, més enllà de la diversió que ens hem donat. De fet, per mi, ho tornaria a fer, tranquil, sense haver begut, per gaudir-ho de veritat. Una sola vegada.

  - Miquel, ens en vam passar. Tu no te’n vas anar, però jo vaig acabar demanant-te que em follares el cul. No tens per què demanar disculpes, vam ser els dos. No em sent malament per culpa teua, sinó per haver-ho desitjat i per haver-ho gaudit...

   - El sentiment de culpa que ens acompanya els cristians de naixement. No te n’adones que això és simplement el prisma amb què mires la sexualitat? És evident que entre tu i jo no n’hi ha més estima que la pròpia de dos cosins amb una relació fantàstica. I ni ens convé ni ens podem permetre que el que va passar ahir s’allargue... però més enllà d’això, ho vam passar bé. I no vam fer mal ningú, tret que jo et fés mal...

  - No, no patisques, estava tan excitada que tenia l’esfínter ben ample...

    I vam esclatar a riure tots dos. A riure i a plorar.

 - Va, cosina, és el darrer dia... gaudim-lo.

  Aquella nit vam acabar per la nit, nedant nus... I jugant, vam acabar abraçats, i abraçats vaig sentir la seua erecció en la panxa. “Una vegada només... El comiat. T’estime molt, Anna.”  

Catarsi (III)

   Van passar uns dies rutinaris, de platja i turisme, en què em vaig trobar amb l’Ernesto, el cambrer, sempre tard per la nit. Però el buscava quan estava sol. Miladis, la recepcionista, estava evidentment fotuda per això. Però Ernesto volia novetat, i jo volia la seua polla. Un dels dies, com sempre en acabant de dinar, vam anar a fer una migdiada. Quan estava mig albertida, vaig sentir com picaven a la porta, però no era la meua. Vaig sentir el Miquel preguntar, i una veu femenina respondre: “Servicio de habitaciones, ¿puedo pasar?”. La Miladis.

    El Miquel va obrir la porta. Vaig parar l’orella i vaig sentir: “Disculpe, pero no hemos podido venir antes a hacerle la cama, ¿le he molestado? Puedo venir más tarde...”. Després només vaig sentir el Miquel dir: “Òstia puta...”, i a l’instant van començar els gemecs. Vaig agafar un got del bany i el vaig posar contra la paret. Podia sentir fins i tot les xuclades i els bufits del meu cosí. El llit va començar a grinyolar i ella ja es feia sentir. Em vaig començar a masturbar imaginant-me l’escena.

   Un parell de dies abans de tornar a casa, mentre esperava el Miquel per sopar, l’Ernesto em va dir que no baixara al bar aquella nit, que lliurava després del sopar. “¿Y por qué no subes tú a mi habitación y nos despedimos?”. I vam quedar a certa hora en la meua habitació... Li vaig dir al Miquel que podríem quedar-nos a l’hotel, fer una copeta a la terrassa i descansar, que no em trobava bé. Però em va dir que havia conegut una xicota i que li vindria de gust eixir amb ella. La Miladis, segur. Li vaig dir que m’alegrava molt que la meua presència no li haguera tallat la marxa.

   Així doncs, ell se’n va anar amb la Miladis, i jo me’n vaig anar a esperar l’Ernesto. Em vaig dutxar i em vaig posar la roba més provocadora que portava a la maleta. Vaig baixar a fer-me un rom mentre l’esperava per matar el temps i per observar quina reacció provocaven la meua falda curta i el meu escot. Com que n’estava pendent, vaig detectar prou mirades d’homes sols i acompanyats, el que em va fer posar calenta. Vaig apurar el rom i vaig pujar. L’Ernesto arribaria en qualsevol moment. Va picar. Li vaig obrir la porta i després la boca. Les nostres llengües relliscaven una sobre l’altra i la meua mà ja anava a buscar-li l’entrecuix. El lli em permetia un contacte ple amb la seua polla. Agafant-lo del pantaló, el vaig apropar al llit. Vaig seure, li vaig despassar la corretja i els botons. Amb els pantalons als turmells, li vaig baixar el calçotet i vaig començar a xuclar. La polla s’enduria per moments. Les mans li fregaven els ous i ell m’acaronava el cap amb suavitat. El vaig masturbar mentre li llepava els ous. Poc després es va separar de mi, em va plantar i, lentament, em va traure la poca roba que duia. Quan ja estava nua, em va agafar en alt i em va deixar caure sobre el llit. Em va separar els genolls i va començar a llepar-m’ho tot. La seua llengua em va arribar a l’anus, repassant tota la humitat que sorgia de la vagina, mentre un dit m’acaranova el clítoris. Era la primera vegada que em llepaven l’anus i, potser per l’excitació que m’atenallava, no vaig queixar-me. Al moment, gemegava pel plaer que em produia la seua llengua en el cul.

  Agenollat en terra, em va apropar cap a la vora del llit i me la va estacar sense esforç. El plaer era bestial. Buscant-lo a cada empenta, el meu cul va passar la vora del llit i em vaig trobar asseguda damunt les seues cames. L’espectacle que veia des de dalt, amb la seua verga negra, ampla i gran, entrant-me i eixint-me, em tornava boja. Em va agafar per les cuixes i es va plantar, deixant-me caure novament fins que em va tornar a entrar ben endins. Em mancaven les forces, però ell em sostenia en alt. Li vaig demanar que anàrem al llit. Es va gitar i jo em vaig posar al seu damunt. Me la vaig clavar tota i vaig començar a culejar amunt i avall. Sentia que m’apropava al primer orgasme de la nit... Aleshores es va obrir la porta. “Miladis, esta no es mi hab...” El Miquel estava plantat a la porta. Darrere seu, la Miladis, amb un somriure maliciós.

  L’Ernesto, sense aturar-se ni treure’m les mans de les natges, va maleir la Miladis amb el somriure de qui sap que està passant. Jo no sabia que fer, però com que l’Ernesto no em deixava eixir-me’n, seguia allà, nua, amb la seua verga completament dins, i ara un poc més lluny de l’orgasme. La Miladis se’n va anar pegant una portada. El Miquel no reaccionava. Després de l’ensurt inicial, li va començar a canviar la cara. Jo seguia follant-me l’Ernesto, i tornava a estar molt excitada. Més que abans, si sóc sincera. La situació era tan inesperada com morbosa. Finalment, Miquel es va baixar pantalons i calçotets, deixant l’erecció a l’aire, més prima que la d’Ernesto, però bona peça també... Allà plantat, a un parell de metres del llit on jo em follava Ernesto, que continuava com si no passara res.

    “Òstia, Miquel, ves-te’n!”, em vaig sentir cridar, però el Miquel estava masturbant-se i no se n’anava. Embogida, vaig acabar demanant-li que vinguera. Els pantalons de Miquel van deixar eixir els seus peus, que en un parell de passes es van posar a tocar del llit. Hi van pujar, darrere meu. Amb la polla a la mà, posant-se un preservatiu, em va dir: “Si vols te la clave pel cul, Anna”. Vaig pegar dos cabotades per dir que sí, perquè si haguera parlat li ho haguera pregat. Així, mentre tenia un orgasme, em vaig trobar amb una polla a la vagina i una altra entrant-me al darrere.

    En un moment tenia quatre mans que xocaven acaronant-me tot el cos, els pits, les cuixes. I a dins, les dues polles m’omplien completament... La Miladis em va voler fotre, però em va obrir les portes del paradís, i no només.

Catarsi (II)

En arribar a l'entrada de l'hotel vaig saludar la xicona de recepció i em vaig adreçar al bar. Estava tot en silenci, però encara estava obert. I al darrere de la barra el mateix cambrer que ens havia servit... La llengua no em va funcionar tan bé com m’haguera agradat a l’hora de demanar-li el rom amb cola, però estava cansada i neguitosa per haver-me'l trobat. Quan me’l va servir vaig eixir a la terrassa per prendre una miqueta d’aire. Em vaig encendre una cigarreta pensant en tot el que havia passat, i en el cambrer. Caminava inquieta mirant la mar, allunyant-me de l’entrada al bar i tornant-hi. En una de les tornades, que aprofitava per mirar-me el cambrer i guanyar-me el seu somriure, vaig vore la xicota de recepció recolzada a la barra, xerrant amb ell.

  Ella era una negra ben plantada, amb un cul reeixit ben marcadet pel pantaló de pinces de l’uniforme. Ell li va dir alguna cosa mirant cap a mi, així que vaig girar el cap ràpidament i vaig continuar passejant. En tornar al mateix lloc me’l vaig trobar a la porta i em va dir: “Disculpe señorita. Por favor, cuando acabe deje el vaso en la barra, tengo que arreglar unas cajas en el almacén.” “No se preocupe. Lo dejaré en la barra”, li vaig respondre. La xicona de recepció ens guaitava des de dins. De seguida es va encendre una llum tènue en un finestró que donava a la part de la terrassa on jo passejava. M’hi vaig aturar baix del finestró, pensant que allà dins estaria el cambrer tensant els braços i l’esquena per moure caixes. Però les rialletes i els xiuxiuejos que n’eixien no s’assemblaven molt a allò que caldria esperar d’un treball esforçat. Em vaig acabar el rom que em quedava d’un glop i vaig entrar per deixar el got a la barra i... assomar-me a la porta del magatzem...

  Darrere d’unes caixes, vaig veure reeixir uns braços que arrossegaven una camisa. Baix dels braços, una esquena negra, imponent, que tapava la recepcionista completament. Només vaig ser capaç de fer-me a un costat i mig amagar-me darrere d’unes caixes que n’hi havia prop de la porta, paralitzada per la visió d’aquell tros d’home. Els braços d’ell estaven a l’alçada de la seua pelvis i el vaig sentir dir: “Chúpala, mi negra, chúpala fuerte”.  Pensant que les caixes estaven plenes, em vaig recolzar en la que tenia al davant per posar-me de puntetes i vore millor l’escena, però va resultar que estava buida i va caure... fent suficient soroll per a que ell es girara i em veiera allà, amb cara d’estúpida.

   “Ven, mi amor, ven a ayudar si quieres”, vaig sentir que deia, somrient i deixant vore les dents blanques. No recorde res entre aquell moment i estar agenollada, al costat de la recepcionista, amb la verga del cambrer al davant. Ella la xuclava amb deler, amb fruïció. Jo tenia una mà a la cuixa del cambrer i l’acaronava, mentre la mirava i desitjava que arribara el meu torn de tindre-la a la boca. Quan va arribar, vaig embogir, llepava, succionava, mamava, i mirava la seua cara tractant de saber si ho estava fent bé. Era l’absurd complex d’inferioritat d’una dona que pensava que ho feia malament perquè mai no s’havia relaxat suficientment per ser natural.

  En aquell moment, tot s’ha de dir, estava solta i la cara del cambrer així ho demostrava. A contracor, li vaig tornar la verga a la meua companya de mamada. Però aleshores em vaig alçar i li vaig ficar un pam de llengua a la boca. Ell corresponia, i les meues mans li acaronaven l’esquena, el cul i el tors. Em vaig tornar a agenollar per reclamar el meu torn de polla negra i me la vaig tornar a ficar a la boca. Quan me la vaig treure, la recepcionista estava nua, demanant ser follada amb la mirada. Ell no es va fer pregar molt més i, agafant-la per les cuixes, la va ausar i li la va clavar. Des de darrere, jo veia les seues natges apretant-se a cada escomesa i vaig sentir un desig i una humitat que no havia sentit mai. Em vaig despullar i em vaig apropar a ell, posant-li els mugrons a l’esquena, les mans al cul i la llengua al bescoll. Ell seguia amb la recepcionista, que gemegava suaument, fins que ell va dir alguna cosa com “ahora se la voy a meter a la blanquita” i si no estava encara prou mullada, em vaig acabar de mullar. Es va girar, em va agafar per les natges, em va pujar en alt i em va descarregar lentament damunt de la seua verga... Només tindre-la dins vaig sentir un plaer indescriptible, i no em vaig petar de riure descontroladament perquè estava tan neguitosa que no podia ni parlar. Allò era bestial, m’omplia completament, em fregava cada petit racó de la pell de la vagina i m’arribava molt endins. Em vaig fondre tan ràpid que vaig perdre la força a les cames, enganxades al seu cul, i als braços, agafats als seus muscles. Sort que em tenia ben enganxada, perquè si no haguera caigut a terra. Em va deixar caure a poc a poc i em va posar contra les caixes en què s’havia follat l’altra. Vaig traure el cul una miqueta i me la va tornar a ficar dins. La recepcionista es va apropar a ell per un costat i li va traure un pam de llengua, al que ell va respondre amb pam i mig, mentre les seues manotes m’agafaven els pits. Jo li pegava culadetes, però no tenia molta força. Així com la recuperava, apretava les parets vaginals per sentir-li-la més intensament, fins que em va entrar una tremolor que em va fer doblar les cames i la seua polla va haver d'eixir. Va tornar a la recepcionista i li ho va fer igual que a mi, des del darrere, però ara apropant-se més i pegant-li llepades al coll i a la llengua. Jo els mirava, encara marejada i asseguda a terra, fins que ell va traure la polla i li va arruixar el cul negre amb la seua llet blanca. Una imatge inoblidable.

 Continuarà...