Demà sopem amb el Carles

     El joc va començar fa temps, una nit que vam anar a sopar a sa casa. L’Eva i jo vam anar a recollir les pizzes, mentre l’Empar es quedava a casa amb el Carles per preparar la picadeta. Temps després, l’Empar em va contar que el Carles havia lloat la seua habilitat per pelar el fuet. Tot això en una cuina llarga i estreta on, per passar dues persones, el frec és inevitable. I això ens va escalfar de valent.

     La nostra imaginació va viatjar molt de temps des d'aquest detall, cap a les múltiples històries que en podrien haver eixit. El Carles és un dels meus millors amics des de fa molts anys. Hem compartit moltes coses, fins un límit...

    Seguíem imaginant l'Empar i jo, i fins i tot somiant, com quan l’Empar va somiar que estàvem el Carles i jo asseguts a un sofà, mirant-la amb l’eina a la mà, i ella se’ns agenollava davant per fer-nos una bona mamada a tots dos.

   Un altre dia que sopàvem junts, en aquest cas a la nostra casa, li vaig dir al Carles que jo seria a casa d’hora, així que podia vindre per distreure’m l’Empar si li estava bé, perquè ella em deia que no li importaria que la distraguera. Tot fent broma li ho vaig deixar caure. Ell va vindre d’hora, inesperadament i, tenint-los tots dos davant, vaig repetir la broma. Res no va passar. Això sí, l’Empar diu que quan es troben, ell l’agafa pels malucs i l’apreta contra el seu cos per fer-li dos petons. Diguem-ne que el tenim calent...

   L’Eva, però, tot açò s’ho mira des de certa distància. I quan l’Empar es posa aquestes faldes curtes o vestits escotats per cridar l’atenció del Carles, sembla posar-se alerta. El Carles es posa alerta també, però perquè li se’n van els ulls de manera evident seguint l’oportunitat de veure-li un troç més de carn a l’Empar. I més quan l’Empar puja casualment a una cadira per obrir un armari de la cuina i treure no sé quina cosa per preparar el sopar quan el Carles està prop, o quan treu el cul en recolzar-se a la taula per mirar qualsevol cosa, si el Carles està al darrere.

    Tot plegat és un joc. Arribarà enlloc? No ho crec, però si més no ens posa calents a nosaltres i, n’estic segur, anima les masturbacions i el sexe del meu millor amic. I si tots en gaudim, per què no jugar?