Rodalies

    Dissabte a poqueta nit. A l’estació del poble, un home d’uns trenta anys i una parella d’adolescents d’uns dèsset anys, que es besa, esperen l’eixida del tren que els portarà cap a la ciutat. El tren està aturat. Quan es poden obrir les portes, l’home entra per l’última porta al vagó i seu. Està una miqueta fosc, pensa. Sembla que ho retallen tot. La parella es queda a la porta, mantenint-la oberta. Ella dins, ell fora. Comencen a besar-se traient un pam de llengua.

 L’home mira i s’adona que la jove porta un pantaló vaquer tan curt que mostra les molles inferiors de les galtes del cul. Això fa que mantinga la vista a l’escena. Les mans del xic van al lloc i comencen a apretar el cul per sobre del pantaló. Aprofitant que ells van a la seua, es situa en els seients del fons, mig a les fosques, i mira amb atenció com s’apreten, es besen i, sobre tot, com juguen les mans d’ell a apretar el cul d’ella. De sobte una mà desapareix i es fica entre tots dos. Els pits, està tocant-li els pits. S’està posant calent per moments.

  Una braç d’ella també es perd entre tots dos i es percep un moviment regular amunt i avall. Li està fregant la polla per damunt del pantaló... L’home mira el cul de la xica, i com, entre rialles, les mans del xic tornen al lloc. Riuen, es separen, es tornen a abraçar, es tornen a apretar, a refregar. I el cul, les molles del cul, sempre presents.

  Sona el xiulet que avisa que el tren està a punt d’eixir. Es separen i ella s’agenolla en un seient mirant per la finestra. Li trau la llengua al xic, sensualment. Trau el cul. L’home comença a fregar-se l’erecció per damunt del pantaló. El tren es posa en marxa. La xica seu d’esquena a la finestra quan perd de vista el xic.

  L’home tanca els ulls una miqueta. L’erecció li fa mal en el pantaló. En obrir-los, veu la xica en el seient que es troba front al seu, mirant-lo amb un somriure, els ulls baixen al seu pantaló i tornen a pujar.

-       Totes les setmanes igual. Ens veiem per la vesprada i me n’he d’anar a casa a sopar perquè ja no hi ha trens més tard... I, com que no podem anar enlloc per estar sols una estona, se’ns queda una escalfor. Perdone si l’hem molestat. – Diu. I somriu tornant a mirar el pantaló.

  Aleshores es planta i es despassa un parell de botons, seu, i es fica la mà per dins del pantalonet, mirant-lo fixament. Ell aprofita la invitació, es despassa els botons centrals del pantaló, s’hi fica la mà. La trau i comença a masturbar-se. Quan resta fins la propera parada? I si puja algú? Però segueix. Ella s’alça, s’apropa, i posa un genoll a cada costat del seu cos. Li aparta la mà de la verga i l’agafa amb deler, mentre li acosta el cap. Li xiuxiueja: “Estic calenta, el meu xicot m’ha deixat totat mullada. Em follaries?”. L’home no pot parlar. Diu que sí amb el cap. Ella es torna a plantar. Trau un preservatiu del pantaló i li’l dóna a l’home, que comença a posar-se’l mentre mira com ella es treu el pantaló. “I si puja algú?”. “A aquestes hores sempre vaig sola fins que no arribe prop de la ciutat, no patisques”. No es treu les bragues. Torna a agenollar-se, però ara li agafa la polla, aparta les bragues el justet i se la posa l’entrada. Poc a poc es deixa caure. Entra amb extrema facilitat, gràcies a la humitat generada. Tenen temps, però no molt. Ella comença a moure’s més ràpid. L’excitació, el perill, la humitat. Les mans d’ell per dins de les braguetes d’ella, apretant-li el cul, tal i com havia desitjat uns minuts abans. Ella arriba a l’orgasme. Gemega fluix a l’oïda de l’home. L’home no ho pot suportar i també arriba a l'orgasme. Ràpidament ella li fa una besada a la galta i es posa el pantaló. Arriben a una parada, no hi ha ningú a l’andana. Sort, perquè encara s’estan recomponent.

  Sobtadament, l’home obri els ulls. La xicota no està. Hi ha només una dona d’uns quaranta-cinc anys, asseguda on estava la jove, mirant-li el pantaló. Quan s’adona que ell està despert, aparta la vista ràpidament. Mira per la finestra, somrient. Però està fosc fora i el somriure es reflexa inevitablement al cristall.

-       Disculpe, senyora, em pot dir on estem?

   La dona li respon. Sort que no se n’ha passat d’estació, encara resta una estoneta per arribar. La dona li diu:

-       Em sabia greu despertar-lo. Ha passat una bona estona dormint i semblava estar a ben gust... . – Canvia la cara, somriu i afegeix: - La veritat, m’agradaria saber que ha somniat... 

 L'home torna el somriure.