Catarsi (I)

   Fa molts anys d’això que ara vos contaré. Però em va i em torna com les onades a la platja. Ara que tinc més anys i encara, de tant en tant, vaig mullada pensant en aquestos fets llunyans i presents alhora.

    Jo tenia una parella, un home del meu poble, que vaig començar estimant com estima una dona jove, amb ingenuitat. Pensava que em volia, que tot era meravellós. Potser em volia, no dic que no, i simplement allò nostre era una simple incompatibilitat de caràcters. El cas és que al cap de pocs messos, vaig començar a sentir que les coses no eren com les havia imaginades. Era el primer home que em ficava dins. I m’agradava fer-ho. M’agradava sentir-lo dins meu mentre l’estimava i després, mentre encara pensava que l’estimava, també. Però m’enganyava a mi mateixa. No em tractava bé. Em menyspreava i això em fotia molt. No ho feia obertament, però ho sentia. Aleshores vaig començar a no tenir tantes ganes de tenir-lo dins. Vaig notar que no l’estimava.

     La pressió de la societat del poble m’impedia deixar-lo i aguantava. Fins que un dia ho vaig parlar amb la meua germana gran. Va ser ella qui em va preguntar. No havia tingut mai secrets per a ella. Li vaig dir que no era feliç, que ja no estava a gust amb ell. Em va demanar que el deixara, però jo no podia. Pensava en mos pares i em sabia greu. Ma germana em va dir que un cosí meu, el Miquel, amb qui havia tingut sempre una relació molt propera em va dir que se n’anava de viatge a Cuba. Quina enveja, vaig pensar. Se’n va a buscar-se una mulata per follar. Quin cabró. A mi també m’agradaria follar-me un negre amb una esquena enorme... I enorme no només l’esquena, clar.

   Uns dies després vam tindre una crisi forta. Vaig tornar a casa plorant. Ell volia que ens seguírem veient, però jo no en tenia gens de ganes. I plorava tot el temps, era completament infeliç. Ma germana em va dir: “Nena, o l’envies tu a pastar o l’envie jo. Agafa i compra’t un bitllet d’avió i te’n vas amb Miquel. Ja n’hi ha prou.” Vaig quedar amb el meu novio i li vaig dir que no el volia vore més. “Ja tornaràs, mala pècora.” Em va dir. I això em va acabar de convéncer que estava fent el que calia.

   Immediatament vaig telefonar Miquel. “Miquel, et fa res si me’n vaig amb tu a Cuba?”. Va flipar i va necessitar un moment etern per refer-se. “Clar que sí, dona! Ho passarem de puta mare, ja voràs!”. I no em va demanar per què. Segur que ma germana ja li ho havia contat tot. Tant feia, me’n vaig anar a l’agència de viatges que m’havia indicat i vaig traure els bitllets.              

   Poc després vaig quedar amb Miquel per fer un cafè i xerrar sobre el viatge. Allà li ho vaig amollar tot i em vaig ficar a plorar. Ell em va agafar la mà i em va dir: “No patisques, xiqueta. Ja voràs que bé ho passarem. I ho oblidaràs tot.” I em va somriure. “Mira que eres bonico”, em va eixir. “Segur que tens raó, segur que ho passarem molt bé.”

   Poques setmanes després volàvem cap a La Habana. Vam xerrar, vam beure i vam riure tota l’estona. En arribar a l’aeroport, un taxi ens va portar a l’hotel. Jo no portava cap idea prèvia fixada al cap, ni tan sols fer turisme. Potser fer alguna passejada, però el que volia era oblidar, beure, ballar i... i si em trobava aquell negre? I em feia callar. Anava amb el Miquel, no podia fer això.

   A l’hotel ens vam adreçar a les habitacions i vam quedar per trobar-nos una hora després a la porta per anar a sopar. Aquella havia de ser la meua setmana i em vaig posar ben guapa. Amb un bon escot i uns pantalons ajustats. Quan em va mirar Miquel, va obrir uns ulls com plats: “Collons, xiqueta, a vore si em peguen per furtar-te!”. Després de riure la gràcia li vaig dir: “Mira que pots arribar a ser burro, Miquelet.” Però el Miquelet, burro o no, em pegava unes repassades a l’escot que em van fer plantejar-me si no me n’hauria passat. Tot i això m’agradava que em mirara encara que em sobtara, pensant que era el meu cosinet, amb qui havia jugat des de ben petita i mai no l’havia vist més que com un germà...

   Amb el cap boig de dubtes vam anar a sopar al restaurant de l’hotel. Vam beure vi blanc i vam menjar peix. El cambrer era un negre amb una esquena enorme i un cul fantàstic. El negre. A mesura que bevia vi imaginava les meues ungles arrapant aquella esquena i les meues mans apretant-li el cul per tindre’l més endins. Miquel m’ho va notar. “Que? T’agrada el cambrer, no?”. “Calla”, li vaig contestar. “No, només ho dic perquè des de fa una estona ja ni em mires quan parlem. “Collons, Miquel. Però has vist com està?”. I Miquel va somriure.

    En eixir del bar, vam anar a fer-nos unes copes i ballar una estona. Miquelet no és un gran ballarí, però es defensava. El vi del sopar i el rom feien que els meus moviments de cadera foren cada vegada més incitants, més suggeridors. Estava a gust i volia netejar-me, oblidar. I el Miquelet no s’amoïnava, no... Notava el contacte del meu cul amb els seus pantalons cada poc temps. Aleshores m’allunyava movent-lo i donant-li el meu perfil somrient. Era un joc, rèiem i ho passàvem bé. Fins que en un dels contactes vaig sentir la duresa. Estava ficant calent el meu cosí... Alguna alarma es va engegar i vaig esmorteir el ritme per dir-li si volia fer-se una altra copa. Vam anar a la barra a demanar-les i vaig aprofitar per encetar una conversa superficial: “No balles mal, cosí”. “Que dius, jo balle fatal. Tu sí que balles bé. Alçaries un mort, traïdora.” Un mort no, però un viu sí que havia alçat, vaig pensar. “Calla, pardal, no digues burrades.” Escolta, ens fem aquesta i tornem, que hui ha estat un dia esgotador i necessite descansar. Vam xerrar, vam fumar i vam riure una miqueta més i vam tornar passejant cap a l’hotel.

   En arribar a l’habitació, em vaig tombar al llit, encara vestida. Les parets eren de paper. I les vibracions del llit que venien de l’habitació del costat, de la de Miquel, em van fer pensar que s’estava masturbant. No ho tenia clar, però em vaig adonar que m’estava ficant calenta. Em vaig fer un retret, per ficar-me calenta pensant en el Miquel masturbant-se, però quan vaig pegar l’oïda a la paret i el vaig sentir gemegar suaument, vaig pensar que perquè s’havia de masturbar ell pensant en mi i jo no podia fer el mateix. “Borratxa, puta”, em vaig dir en veu baixa. I vaig maleir l'educació de dona que havia rebut. Em vaig despassar el pantaló i vaig començar a acaronar-me el clítoris. Malauradament, només començar jo, ell va acabar. “S’ha fet una palla pensant en mi, el cabró”, vaig pensar. Em vaig gitar, però no agafava el son. Em pegava voltes pel cap el negre, l’erecció de Miquel, la palla que s’havia fet...

  Vaig decidir baixar a fer-me una cigarreta i una copa per treure’m tot açò del cap i poder dormir tranquil·la...