que sempre es vincla, en arribar a casa,
perquè li mire, sota el banyador,
un pit de sucre?
Apartament de Novembre. IV. V.A. Estellés
Aquell matí que ja
no era tant de matí feia calor. Em vaig asomar a la finestra i, a la terrassa
de la casa d’enfront vaig veure aparéixer la veïna vestida amb un camisó d’un
color semblant al daurat. El carrer no és ample i la meua finestra deu estar a
menys de deu metres de la seua terrassa. A sobre, jo estic una miqueta més alt,
el que em dóna un avantatge no gens menyspreable. No era la primera vegada que la mirava, però vaig decidir
espiar-la una miqueta, com bon voyeur
que sóc. La veïna té uns trenta-cinc anys i un tipus contundent, i té un caràcter bastant fort per la manera d’expressar-se que, de tant en tant, podem
escoltar perfectament des de casa. Porta tatuatges als braços i canvia de
pentinat i de color de pèl a sovint, tot i que sol portar-lo curt i,
habitualment, rapat per una banda o altra. Els pits són grans i redons sota la brusa,
tant que hom diria que són operats. El cul no el té tant del meu gust, perquè
li manca corbatura i molla. Tot i això, com a dona mig nua i certament atractiva que es posa a la
vista, em posa calent. Clar.
Vaig decidir
refugiar-me darrere de la cortina i observar. Ella va mirar el carrer recolzada
a la barana de la terrassa, oferint-me un escot imponent. Aleshores va girar-se
cap a casa. El camisó clarejava una miqueta i podia veure que duia tanga. Les natges s’acaronaven
a la suavitat del camisó a mesura que movia els malucs. El meu membre va reaccionar, tot i que el neguit de
ser descobert em dificultava l’erecció. De seguida va tornar a eixir amb
una ruixadora plena d’aigua i es va vinclar per arruixar les plantes. Aleshores
li podia veure pràcticament tots els pits i, segons la postura, pense que li
podia veure el mugró d'un pit. Vaig percebre que el tirant li queia i
vaig beneïr la llei de la gravetat. Inconscient, ella continuava oferint-me el
seu paisatge.
Va ser quan es va incorporar, amb el
tirant caigut, que li va quedar un pit completament descobert. Vaig poder
confirmar, durant un instant, que el que havia vist pocs segons abans era el mugró i que,
efectivament, era probable que aquells pits haguéren passat per una operació.
Però d’això no en puc estar segur del tot. Immediatament ella es va aüssar el
tirant i va mirar entorn per comprovar si l’havia vista algú. Va mirar cap a
on jo era. Em vaig apartar cap a un costat, però estava tan capficat amb el pit
que ho vaig fer lentament, mentre ella no apartava la vista de la meua
finestra. Crec que em va veure, i si no em va veure, crec que sabia que jo
estava allà. Mirava fixament i amb duresa. Em vaig acollonir. Però acollonit i
tot em vaig agafar el piu i me'l vaig començar a posar dur pensant en amollar-li la llet que soltaria, per damunt dels
pits. Tot i que no m’agraden els pits operats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada