Llotja

Llotja

dimecres, 28 de novembre del 2012

La bicicleta


Vam comprar una bicicleta estàtica per perdre una miqueta de pes, perquè ja feia temps que no féiem molt d’exercici. Jo havia fet una miqueta d’allò que els moderns diuen spinning. La broma a casa, amb la dona, era que em posava a la part de darrere del grup per mirar el cul de les xicones que tenia al davant. No cal que explique que el cul d’una dona, quan es planta per pedalar en una bici, és una de les visions més excitants i sensuals. Si a això li sumem el fet que les dones van amb pantalons ben ajustats, l’assumpte no admet discussió. Allà estava jo. Arriba, deia la monitora, amb un marcat accent estranger. I jo, de festa. Amunt que anaven tots els culs, més amples, més estrets, més redons, més estirats. Clar, hi havia els favorits, redonets, amb forma de bresquilleta, ben marcadets amb les malles elàstiques negres. A sobre, de vegades ens havíem d’inclinar cap endavant. I jo ja no sabia ni cap a on mirar. Els ulls fora d’òrbita, fent esforços per no pensar. I elles allà, amb els culs cap a fora i cap amunt. Una veritable obra d’art. Si haguera pogut, haguera baixat de la bici per fer-me una palla mirant-les. 

    La dona, en tenir la bicicleta muntada, em va dir que ara no tindria els culs davant per gaudir de l’exercici. Com que no? Tinc el teu. Et poses davant, t’inclines i jo, pedale. A més, ho pots fer nua, de manera que és millor. Vam fer unes rises i endavant, res. Però allò se’m va quedar al cap.

   Un dia de tardor, amb un sol tebi, d’aquestos que t’acaronen, que t’escalfen, però no et cremen i una mica de brisa de Llevant, li vaig demanar que es posara un tanga i un pantaló ajustat. Mentre ella es canviava, jo vaig preparar la bici. Quan va vindre, portava el pantaló ben ajustat, marcant-li els llavis vaginals i les natges amb total precisió. S’havia posat una camisa ajustada que li destacava els pits. Sense que calguera sir-li res, va muntar a la bici i va fer unes pedalades. Jo vaig traure la càmera i vaig començar a fer-li fotos des de darrere. Li vaig demanar que alçara el cul. La sessió de fotos guanyava temperatura... El seu cul redó s’enlairava i es movia d’un costat a l’altre. En veure l’escena, vaig haver de deixar la càmera a la taula i descordar-me el pantaló. Em vaig quedar amb els calçotets fent forma de tenda de campanya. Ella em va mirar. Els trencaràs. Efectivament, semblava que els faria rebentar, de tan calent i ert com estava. Me’ls vaig treure també. Vaig agafar la càmera i vaig continuar la sessió fotogràfica. Quan ja no vaig poder més (no va trigar gaire a arribar el moment), m’hi vaig apropar a tocar-li el cul. Li vaig baixar l’elàstic i la vaig ajudar a traure-se’l del tot. Es va quedar amb el tanga. Llavors li vaig portar una falda molt i molt curta que fem servir només per les nostres sessions particulars. Li vaig ajudar a posar-se-la i va tornar a plantar-se a la bici. L’escena em recordava la pel·lícula Monella, de Tinto Brass, en què la protagonista va amb falda curta passejant amb la seua bici per un parc. Més calentor. Jo ja no podia més, però seguia fent-li fotos.

   Li vaig demanar que es treiera el tanga i es quedara només amb la falda. Ella també estava molt banyada. Sabia com m’estava posant jo i em veia totalment excitat i això la posava a cent. Quan em vaig fartar de fer-li fotos, vaig deixar la càmera i m’hi vaig apropar. Li vaig pujar la falda mínima i vaig començar a mossegar-li i llepar-li el cul. Ella el va alçar una miqueta més i jo vaig baixar la cara fins arribar als llavis de la seua vagina. Quan vaig començar a llepar-los, les cames li tremolaren. Era com menjar un caqui madur, ple de suc, dolç i suau. Vaig fer penetrar la llengua entre els llavis tant com podia. Estava amerada. Tot seguit, vaig baixar la llengua fins al clítoris i vaig trobar allà els meus dits, que se m’havien avançat. Les cames li tremolaven més i més. Li vaig donar una treva i vaig tornar al cul, però aquesta vegada vaig començar a llepar-li els voltants de l’anus. Això li agrada molt. En sentir la meua llengua per allà, va estirar l’esquena tant com va poder per encarar-me el cul al màxim.

    Els meus dits, independents, seguien donant-li plaer al clítoris, mentre l’altra mà es perdia per dins de la camisa i li acaronava els pits. La meua llengua seguia jugant amb el seu anus, des d’on les terminacions nervioses li transmetien el senyal, i el plaer. Vaig alçar la vista, per veure com gaudia. Seguix, seguix, per favor. Em vaig tornar a capbussar i vaig seguir llepant fins que li va agafar una tremolor bestial, que la va obligar a seure al sillí i banyar-lo tot. Mentre queia al seient, asseguda i exhausta, deia, en veu baixa. Folla’m, folla’m, fica-me-la tota dins... La vaig ajudar a baixar de la bici, perque ella no tenia forces i la vaig deixar recolzada en la taula. Tot el cos dret, estirat a taula, i el cul cap a fora. Li’l vaig acaronar una miqueta, però ella insistia. Folla’m ja... I això vaig fer, li vaig ficar el piu, dur, gros, calent, entre els llavis inferiors. Va entrar amb una facilitat insultant. Jo bombejava i ella em pegava culades i gemegava. Fins que va arribar la segona tremolor. Jo pensava que queia a terra de genolls, però la vaig agafar pels malucs i va aguantar dreta.

   Alguna cosa va captar la meua vista a travès de la finestra. Vaig mirar i vaig veure que des de la terrassa de la casa d’enfront, més alta que el nostre pis, algú ens mirava, però va amagar el cap ràpidament. No vaig dir res, per si li tallava el moment, però allò em va acabar d’excitar del tot. Ara mirava com les natges tremolaven cada vegada que el meu piu s’enfonsava dins d’ella, ara mirava per la finestra, per si veia el voyeur. Era una dona, que hauria pujat a estendre la roba. Jo em vaig fer el boig, però la mirava de reüll. Veia el suficient com per notar que una mà estava baix de la barana.

  Ja no vaig poder més, vaig traure el piu per regar-li el cul de llet a la meua parella, mentre ella em demanava que l’esguitara tota. Però vaig aguantar el suficient, poc temps, com per girar-me per mirar per la finestra i deixar la dona parada, petrificada per la sorpresa que estiguera mirant-la, amb el piu dur com una pedra a la mà. Mentre la mirava, dirigia la lleterada cap al cul i l’esquena blancs i esguitats de precioses pigues, que tenia al davant. Quan em vaig tornar a girar cap a la finestra, amb el piu buit, la vaig veure desaparéixer darrere de la barana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada