Els pits desitjats

     Els meus dits van colpejar el finestró de vidre de la porta de la casa, entre els ferros que el protegeixen. Vaig veure com s’apropava gaudint el moment. Potser estiga sola. Va obrir la porta. Hola, com estàs? Ens vam fer dos besos a galta i galta. Mira, fent una becadeta i esperant que vinga ma mare per ajudar-la una miqueta. Efectivament, estava sola. La casa mig a les fosques, amb la poca llum que entrava per la porta del corral. La llum era poca, tot i ser l’hora de la migdiada i que feia molt bon dia. A més, entrava filtrada pel vidre irregular, format per cel.les sense forma definida, que deixen passar la llum, però no són transparents. Un ambient càlid i tranquil. Molt semblant a la sensació que deu ser recolzar el cap als seus pits.

     Fa anys que els seus pits són una obsessió per a mi. Muic de ganes de veure’ls, acaronar-los, llepar-los, apretar-los, omplir la meua mà amb la seua blanor, enfonsar la meua cara en ells, però, sobre tot, ficar-hi el piu, ert, ferm i dur, entre ells, i deixar que l’abracen, que l’acaronen, que l’apreten. I acabar deixant-los una gran lleterada en agraïment.

   Aquell dia duia una sueter fi, falda i calces negres. El sueter, una mica picat, deixava veure el començament del paradís.

     Ma mare m’ha dit que agafes el llibre, que ja l’ha legit. Li ha agradat molt.

    Ah, gràcies, molt bé, doncs l’agafe i me l’emporte... Com va tot? - Jo no me’n volia anar. Bé, una miqueta cansada. Ahir em vaig gitar tard i hui m’he hagut d’alçar matí per anar a treballar. Per això estava ací estirada.

  I jo he vingut i t’he despertat. Li vaig dir. No, no patisques, no estava dormint, només estava estirada. Em va tranquil·litzar.

Bo, me’n vaig i així pots seguir dormint. No vull moltestar-te.

No, si no molestes. Vols prendre alguna cosa?

De veritat? Si no moleste, em faria un got d’aigua. El ponent m’asseca la gola... Era la meua oportunitat. Si no li confessava el meu desig en aquell moment no ho faria mai. La vaig seguir a la cuina, que s’aboca a un petit pati interior rodejat de parets, on la llum entrava més clara, en ser la finestra de vidre transparent. Era groga, esmorteïda i difuminada, i li donava a l’escena una intimitat extremadament suggeridora, al meu parer. Es va acostar a l’armari per traure’n un got i jo em vaig apropar des de darrere com per avançar-me i així poder apropar-me el més possible a ella. Les nostres mans es van trobar al mànec negre que permet obrir la porta. Ella la va apartar lleugerament per agafar un got de vidre gastat i jo vaig tancar la porta, mirant de ben a prop el seu bescoll blanc entre el pèl llarg. Es va girar per donar-me’l i jo encara estava allà, ben a prop.

   Començava a aparéixer un neguit dins meu, a l’estòmac. Li vaig prendre el got assegurant-me de posar la meua mà a sobre de la seua i la vaig mirar als ulls. La meua mirada devia ser prou directa, perquè les seues galtes es van envermellir i va apartar la vista. La meua mirada va baixar al seu escot, al canal on volia posar el membre, al canal que volia regar amb la meua llet espesa i calenta.

      T’he de demanar un favor. Li vaig dir. Es va girar, adreçant-se cap al menjador. Mentre s’allunyava, em va respondre un simple Digues. En arribar al menjador va seure en una engrunsadora, preparada per escoltar-me. Li vaig dir: Necessite vore’t despullada, necessite vore els teus pits, necessite que m’abraces el piu entre ells. Si no m’ho fas tu, no m’ho podrà fer ningú.

      Va haver un moment de silenci, etern. El vaig haver d’omplir amb un Per favor, només una vegada. No va respondre. Se’m va quedar mirant, es va creuar les mans als malucs i va estirar el sueter cap amunt. Van aparéixer uns sostenidors negres, plens a vessar dels seus pits. Vine. Em va dir amb una veu dolça. Mentre jo m’hi apropava, les seues mans van passar a la seua esquena i va començar a despassar-se els sostenidors negres. Jo ja estava al seu costat. Açò no tornara a passar mai més. Em va dir amb les mans a l’esquena. Abans de soltar-se’ls, es va plantar i em va mirar als ulls. Llavors, els va soltar.

     Allà estaven, grans, redons, blancs. Uns pits sense mugró, amb una petita aurèola on hi devia haver estat la protuberància. No són bonics. Va dir. Doncs  a mi em semblen meravellosos. I era cert. Vaig apropar la boca al seu pit dret i el vaig besar. La meua mà dreta va anar al seu pit esquerre, el va agafar i el va apretar lleugerament, per sentir-ne la blanor. Aviat vaig començar a llepar cap a un costat i cap a l’altre, pegant mossets amb els llavis, ficant la cara al mig dels pits i, per damunt de tot, gaudint d’un moment que podria ser únic. Para, que m’estàs fent pessigolles. Vine. Va seure en una cadira i em va fer un gest per a que m’hi apropara. Quan vaig estar davant seu, em va despassar el pantaló i me’l va baixar, evidentment, el meu piu ja lluitava per sortir del calçotet, tensant-lo de manera prou evident. Em va baixar el calçotet, el va mirar i va aparéixer un somriure als seus ulls. Tot açò ho he provocat jo? Vaig assentir amb el cap. 

 Mentre jo pensava això la va agafar amb una mà. Que calenta està. I se la va apropar als pits. Se la va refregar per un pit i per l’altre, sense soltar-la ni un sol moment. Després d’un moment, se la va posar al mig dels pits i la va apretar. La sensació era tan meravellosa com l’havia imaginada, si no més. Va començar a moure’ls amunt i avall, mirant-me. Jo també la mirava, i mirava com movia els pits, i com el meu piu apareixia i desapareixia entre ells. T’agrada? Clar que sí. No m’agrada, em torna boig, De sobte va soltar els pits i, agafant-la amb una mà, se la va posar a la boca. Em va llepar la punta amb la llengua i després es va ficar tot el que va poder dins i va començar a moure el cap avant i arrere. Jo sentia la seua llengua repassar-me el tronc del piu dins la seua boca. I no podia més. Els pits. Li vaig demanar. Se la va tornar a posar entre les mamelles i va seguir el massatge fins que jo ja no vaig poder més. Em vaig separar i em vaig escórrer damunt dels seus pits. Va ser una escorreguda abundosa, triomfal. Li regalimava pels pits, mentre noves lleterades eixien del meu piu. Ella mirava i somreia. Quan ja no va eixir més es va alçar i em va besar. Jo li vaig posar les mans als pits, plens de llet, i la vaig refregar una miqueta amb els dits.

Tot això estava al meu cap en el moment de silenci que va seguir el meu prec. Era el meu somni fet realitat. Però el que realment va passar va ser que va dir:

No puc, busca-te’n una altra.

No ho faré, has de ser tu. Tu i jo som com germans.

No, no pot ser.

Està bé. Sent haver-te molestat.