Un professor, una nit d’estiu.

 

   El professor Roca va ser convidat a fer una xerrada sobre el seu camp de recerca en un congrés a una localitat de l’Alemanya Occidental. Una ciutat bonica, creuada per un riu i coronada per un castell. L’estiu seria recordat per unes temperatures més altes del què els alemanys poden suportar. Al tren que el portava de l’aeroport a la ciutat no funcionava l’aire acondicionat i el professor suava a manta. Al tren les dones duien poca roba. El professor mirava i desitjava, mentre seguia suant.

 

   La sala de conferències del congrés no tenia aire acondicionat tampoc, només uns ventiladors que els assistents buscaven per pur instint de supervivència. Les xicones i les dones assistents al congrés tambe duien poca roba, i el professor, en avorrir-se a les xerrades les guaitava, estudiant-ne les corbes descobertes, els cabells enganxats, els colls blancs i suggeridors. De tan concentrat com estava en aquestos detalls i d’altres, com les orelles o les galtes, de tant en tant havia de concentrar-se en relaxar-se una miqueta per evitar ereccions fàcilment detectables en el seu pantaló ample i fi, d’estiu.

   La darrera nit del congrés, el sopar de col·legues va transcórrer en un restaurant local en què preparaven cervesa pròpia i la servien en grans gerres de litre. La conversa girava entorn la teoria de jocs i les opcions obertes amb el procés català. Evidentment hi van aparéixer les possibles conseqüències del procés al País Valencià i les Illes Balears. En total, el professor es va fer tres cerveses grans i va eixir del restaurant ben ple. Tot i que era tard, encara va tenir temps, camí de l’hotel, de fer-se’n una altra amb un col·lega. Mentre caminava els ulls li anaven amunt i avall, pendent de les dones que evitaven la calor descobrint parts del seu cos. El professor Roca estava calent. Era matinada quan va arribar a l’hotel amb la sola companyia de les cerveses que havia begut.

    L’hotel en què havia reservat habitació temps abans del congrés, estava a prop de l’estació central de la ciutat. Era un edifici passat de moda que tindria uns quaranta anys, si més no. L’habitació tenia un mobiliari ben antic i usat i, evidentment, tampoc no tenia aire acondicionat, però sí un ventilador de peu, per alleugerir la xafogor insuportable. Mig marejat encara, va apagar el llum i es va gitar. L’única finestra donava al cantó de l’edifici, que feia una ela, per la seua part posterior. A fora hi havia el pati interior de l’illa d’edificis, amb jardins i aparcaments. Mentre maleïa la calor i intentava dormir va sentir una forta lluïssor. Va obrir els ulls i va veure que venia de la finestra.

   Completament nu i amb una mitja erecció que encara arrossegava des de la passejada, es va alçar del llit i es va apropar a la finestra. Al balcó de l’habitació simètrica a la seua respecte al racó que feia l’edifici, hi havia una dona d’entre quaranta i cinquanta anys completament nua. A més d’estar nua, que ja era suficient, era rossa, evidentment alemanya, no excessivament alta, amb un cos proporcionat, uns pits no molt grans i unes cuixes amples. I molt guapa. Tenia la pell neta, semblava que acabava d’eixir de la dutxa, tota ella frescor. Recolzada a la barana del balcó, mirava cap al pati interior, oferint el cul a la porta de l’habitació. El professor, més jove que la dona i indiferent a l’edat però no a la bellesa, va sentir la seua erecció acabar-se de realitzar. La cortina era grossa i li impedia apreciar l’espectacle que se li oferia amb la claredat desitjada.

     Aleshores li va vindre al cap la teoria de jocs. Havia de prendre una decisió. Podia obrir la cortina o deixar-la tancada. En el segon cas, si la deixava tancada, la dona alemanya nua, amb la pell rosada i fresca, les cuixes amples, els pits proporcionats i la postura oferent-perfavorfollamjaquenopucmes se’n podria anar al cap d’una estona, i llestos. O potser, amb sort, podria eixir el marit alemany, que estava dutxant-se (perquè el professor podia escoltar el soroll de l’aigua en el silenci de la nit), segurament alt i fort, i també nu, amb la seua verga preparada, i fer allò que li demanava la postura de la dona, en el balcó mateix, pensant que no els veia ningú, o simplement desitjant que algú els veiera. I sense saber que a quatre metres hi havia un parell d’ulls i un membre en erecció gaudint de la penetració nocturna, a la fresca d’una matinada alemanya qualsevol en una ciutat alemanya qualsevol. El professor va començar a masturbar-se...

   En canvi, si obria la cortina i revelava la seua presència nua i la seua dolorosa erecció, la dona podria anar-se’n ràpidament per amagar-se de la seua vista... O podia quedar-se i observar-lo mentre ell es masturbava mirant-la a través del buit que els separava. I potser, qui sap, al marit no li importava i passaven una estona d’allò més agradable tots tres, amb els dits del professor recorrent la pell suau, rosada i fresca de l’alemanya; llepant els mugrons que queien al lloc on havien de caure i que tenien la grandària que havien de tindre tal i com ell els apreciava en eixe moment i des de la distància que els separava; amb les quatre mans i les dues vergues que sumaven el marit i el professor recorrent tot aquell cos amunt i avall, avall i amunt, acaronant, apretant, pessigant; acceptant la boca de la dona al membre mentre el marit li ho feia a quatre potes damunt del llit; penetrant-la en el balcó mateix, en la mateixa posició en què estava ara, mentre el marit els mirava des de l’habitació i es masturbava, delectant-se amb l’escena.

   El risc era gran però el guany també, així que el professor, influit per més de tres litres de cervesa, va revelar la seua presència despassant la cortina lentament, sense pressa. La dona va mirar cap a ell. El professor li va dedicar un somriure, que ella va correspondre, en recuperar-se de la sorpresa... La següent cosa que va fer la dona va ser abandonar la barana del balcó i, aquesta va ser la sensació del professor, flotar cap a l’habitació. Tan lleugera anava, que es va deixar un braç enrere, encara soltant el ferro, mentre la resta del seu cos ja estava quasi creuant la porta. El professor va poder apreciar el seu cos durant aquell breu instant de temps: els pits, ara de front, es veien fantàstics, el mont de Venus que no havia pogut veure abans tan bé, ben rasurat, però no completament, conservava una miqueta de pèl ros, i el cul, la darrera part que li va mostrar, redó i de pell tensa, que demanava mossos i llepades a crits.

   L’endemà, va buscar la cara de la dona al saló on es prenia el desdejuni. Només la va trobar quan ja s’havia alçat de la cadira per anar-se’n, al costat d’un home alt que es va posar tens i el va mirar quan va notar que el professor els observava. Llàstima, va pensar, potser havia près la decisió equivocada en el joc, potser hauria d’haver esperat que eixira el marit i li ho fés allà mateix. Poc després li va vindre al cap que així i tot, la dona alemanya podia haver-se’n anat sense tornar-li el somriure i tapant-se alguna part del cos. Però no, com a premi per haver jugat, el professor s’enduia el bonic somriure d’una dona nua i una imatge que trigaria molt a oblidar. I més encara després d’escriure-la, com va decidir que faria.