Zenó i la paradoxa

 

   Zenó, fill d’Elea, ciutat de la Magna Grècia, allà pel segle Vé abans de Crist, tenia un costum interessant. En aquells dies de gran escalfor, en què tot estava tan a flor de pell, que es creuava amb l’Hero per la casa i només de veure-li la túnica un poc transparent a ella, s’elevava la part baixa de la pròpia, el sexe tenia el seu protocol. Amb l’objectiu d’arribar a l’orgasme més intens possible, es despullaven i es mantenien a distància, nus, mirant-se. Aleshores es masturbaven, però seguien a distància, sense tocar-se. Fent augmentar la necessitat. I quan un dels dos ja no podia suportar-ho més es llençava sobre l’altre i ho feien com bojos.

   Zenó, en la seua cerca d’un orgasme bestial, va pensar que si suportaven una miqueta més el desig, és més, com més temps el suportaren, més intens seria el clímax. Va pensar que si en el moment que un dels dos es llençava sobre l’altre, es retardava la penetració, s’aconseguiria l’objectiu. Així doncs, va acordar amb l’Hero que farien el següent: Ell aproparia el seu penis als llavis vaginals d’ella la meitat de la distància que els separava i així, cada nova aproximació només l’aproparia la meitat del recorregut necessari.

   D’aquesta manera, l’endemà anava ell elevant la part davantera de la seua túnica curta pensant en el plaer que li esperava. Ella mig mullada també, es miraven, es fregaven per tota la casa, reien, es pessigaven, s’acaronaven, es besaven. Fins que ell, amb la faldeta enlairada per l’erecció va decidir masturbar-se mirant l’Hero. Ella, d’esquena, seguia fent les seues tasques inconscient del que feia Zenó, que la despullava amb la imaginació. Aquest, recordant el seu pla, es va situar a l’altra banda exacta de la cambra. L’Hero va sentir la presència darrere seu i es va girar. En veure’l, va somriure, va deixar allò que estava fent, es va girar i va deixar caure la seua túnica a terra.

   Aleshores va començar a acaronar-se el clítoris amb una mà i a pessigar-se els mugrons amb l’altra. Un esclau els observava i també es masturbava, amagat. Una esclava que passava a prop el va veure hi va anar i va començar a xuclar-li-la a l’esclau. El Zenó va engegar el seu pla i va recórrer la meitat de la longitud de la cambra. L’Hero li demanava que s’apropara més, mig mullada, però la verga erecta de Zenó només s’hi va apropar una quarta part de la longitud de la cambra, deixant l’altra quarta part entre els dos sexes. El següent moviment el va portar a una vuitena part del tamany de la cambra dels llavis vaginals de l’Hero. Aquesta, veient-lo ja més a prop, es va girar i li va oferir la visió del seu cul i la seua esquena, que va vinclar sobre la paret que tenia al davant, recolzant-hi les mans. El Zenó va seguir apropant-se la meitat de la distància que mancava cada vegada. Mentre, veia ja el fluxe vaginal de l’Hero regalimant-li per les cuixes. Ella gemegava desesperada, demanant a crits la penetració. Però ell seguia entestat a fer durar allò encara més.

   El seu penis estava ja molt a prop dels llavis completament banyats de l’Hero i ell, que no havia parat de masturbar-se, va pensar que allò s’estava fent infinitament llarg i que potser tindrien l’orgasme abans d’arribar a la penetració i que allò no podria ser tan satisfactori, ans al contrari. I va pensar que fins i tot podrien arribar a morir-se abans de la penetració. D’aquesta manera, Zenó va associar al seu cap aquesta aproximació a una situació absurda, paradoxal. No hi arribaria mai!

   Així que a la propera aproximació li la va ficar tota dins d’una empenta i, això sí, van tindre un orgasme ràpid i bestial després d’uns pocs colps de maluc. Mentre, els esclaus ja portaven una estona fent-ho... I amb aquesta idea sobre la impossibilitat d’arribar a la penetració amb aproximacions successives entre el penis i la vagina de la meitat de la distància que els separava en cada moment, va quedar Zenó. Així, i ben satisfet, clar. 

   Fins que més de dos mil anys després, allà pel segle XVII, un matemàtic escocès va demostrar que una suma infinita pot donar-nos un resultat finit i que per tant, Zenó haguera, tard o d’hora, penetrat l’Hero. Una altra cosa és que no pogueren suportar-ho més i que decidiren accelerar la penetració. Cosa ben comprensible, per altra banda, perquè realment haguera necessitat un temps excessiu.