Catarsi (epíleg)

    En l’avió, amb la confiança que havíem llaurat en aspectes sexuals, el Miquel em va contar una història que no vull deixar de recordar. Va ser quan van vindre ell, el meu novio i dues parelles amigues a festes de Magdalena, a Castelló, on jo estudiava. Després de tota la nit de festa, vam tornar al meu pis d’estudiants a les cinc o les sis del matí. Per a la seua sorpresa, no la meua, ens vam repartir en dues habitacions, una per a xics i una per a xiques. En gitar-se li van entrar ganes de pixar. Els tres novios dormien i algun roncava també. Miquel es va alçar i mentre intentava evitar trepitjar cap dels mascles, va escoltar grinyolar una porta. Com que n’hi havia dos banys, va tirar endavant. No s’hi veia cap llum, però va pensar que qualsevol haguera entrat al més proper, així que es va adreçar al del fons. Va obrir la porta i va engegar el llum. Mentre cercava el tic-tac, la porta li va pegar un colp a l’esquena, es va apartar per deixar que la porta s’obrira al segon intent i, xiuxiuejant, va advertir qui estiguera obrint que ell estava allà. Encara a fosques, va sentir una mà a l’entrecuix i una resposta: “Ja sé que eres tu qui està ací”. La veu de Laura, l’actual dona de Pau... “Pau va borratxo i no em fa cas, però jo necessite follar. I vull que em folles tu...”. No li va donar temps ni a dubtar ni a encendre el llum. Es van despullar i ella li va fer una mamada. Després li va posar un preservatiu (en portava un preparat!). A les palpentes, van trobar el wàter i ella el va fer seure. Se li va posar al damunt i se la va ficar dins. Mentre es movia, li gemegava a l’oïda i li deia que li ho feia millor que el Pau, que tenia la polla més gran. Miquel em va reconéixer que no sabia si era cert o era perquè ella estava avorrida de Pau ja i només la novetat i la situació la posava més calenta, però allò a ell el posava ben calent. Ell aprofitava i li repassava el cul amb les mans i les mamelles amb les mans i la llengua... fins que ella va gemegar una miqueta més fort i va perdre força. Aleshores es van plantar i Miquel li va demanar que es recolzara en la pila. Com volia vore-la nua, va estirar la mà cap a l’espill per trobar el tic-tac i bingo, el va trobar. Es van quedar els dos cecs i ella va començar a renegar perquè a les fosques aquestes coses sembla com que no passen del tot. Ella volia apagar-la però Miquel li va agafar la mà i li va dir: “Tu vols follar i folles, jo et vull vore, i et veig”. I li ho va fer des de darrere gaudint de la visió dels pits de Laura movent-se i de les vibracions del seu cul al ritme de les penetracions. Va omplir el preservatiu de llet agafat als pits de Laura. 

    Quan Miquel em va acabar de contar la història, en veu baixa, l'avió dormia. La meua mà es va amagar sota la manteta que li cobria les cames...

   En tornar al poble, jo ja no era la mateixa persona de deu dies abans, era més ama del meu cos, menys esclava dels prejudicis dels altres o de l’educació opressora que havia rebut. 



 N.A.: Vull dedicar aquest seguit de relats amb pobres o nul·les pretensions literàries, que ha estat publicada com divertimento i que, com a tal, ni ha estat revisada ni corregida, a les dones que he vist patir al meu entorn al llarg de la meua vida. Sempre injustament, i sempre per estar envoltades d'unes famílies i unes societats altament endarrerides. Per a elles el meu minso esforç literari. Encara que segurament mai ho sabran...