De la terrassa estant: Contrallum i festa un dissabte qualsevol.

En acabant de sopar, vaig eixir a la terrassa a fer un cigarret i un plis-plai (combinació de cafè-licor i cola molt popular a les comarques centrals del País Valencià). A la fresca, sense grans pretensions. A la finca d’enfront, la vivenda que em queda més a prop mostrava la llum encesa i les persianes tirades, però no del tot. Estaven en aquesta posició en què els petits foradets et permeten percebre i interpretar imatges a contrallum. Un moviment a l’altra banda de la persiana va captar el meu interès. Hi vaig centrar la mirada fins que vaig poder donar una miqueta de sentit al que veia. Hi havia un cos plantat, de cara a mi, tot i que una cortina enganxada parava a l’alçada justa per tapar-li el cap. Així que jo veia un tors nu. El color carnós que podia arribar a intuir amb la llum directa així m’ho confirmava. Però el cos estava pràcticament quiet. El moviment que havia captat la meua atenció venia de l’alçada de la seua pelvis, i mostrava tons rogencs. Vaig recordar que junt a la finestra, quan no estava la persiana tirada, es veia una cadira, a més que la veïna tenia el pèl tintat de roig. Amb les peces del trencaclosques al cap i el got a la mà, la imatge se’m va fer ben clara: La veïna estava asseguda a la cadira i movia el cap a l’alçada de la pelvis del seu home. Des del moment en què vaig decodificar la imatge codificada per la persiana vaig poder seguir sense molts problemes els moviments del cap d’ella avant i arrere, avall i amunt mentre, efectivament, li la mamava a l’home. Ell movia el cos de manera imperceptible, però ella movia el cap amb certa celeritat. Un moment després vaig entendre una alçada de cap i un moviment lateral animat com una sacsada del piu amb les mamelles. Després es va tornar a ficar a la feina oral, avant i arrere. Vaig gaudir molt el plis-plai. Uns instants després, van allunyar l’escenari de l’acció de la finestra i ja no em va ser senzill de seguir. Només vaig poder imaginar que la mamada havia finalitzat quan vaig vore passar els dos cossos com dues ombres a l’altra banda de la persiana pocs minuts després.

 Vaig entrar a casa, em vaig servir un altre got i vaig tornar a eixir. Allò havia acabat, però no sabia que més em podria deparar el paisatge.

   Hi ha un pis en una finca una miqueta més llunyana on sempre s’hi veu el contorn d’un home sense rostre llegint a la llum exterior de la seua terrassa, o a la llum interior d’una làmpada cònica verda. Les parets estan nues de tota decoració i els finestrons exteriors són de fusta blanca amb llistons paral·lels i formant un lleuger angle amb la vertical. Tot això sumat a la làmpada li dóna a la imatge una mena d’aparença insular, colonial, llunyana. Com si aquest home no visquera en el mateix món que la resta dels veïns que l’envolten. Com si es tractara d’un individu que s’alimenta de la lectura i no té cap mena de relació amb el món. Evidentment, aquesta escena no dóna cap esperança d’interès sexual. Però eixa nit es van combinar totes les ínfimes possibilitats i, en acabar la mamada del veïnat habitualment sexual, o sexualment habitual, la làmpada cònica verda es va deixar veure lluint en obrir-se els finestrons de fusta. Però no hi havia un home i un llibre. El contorn de l’home, prim i alt, va sorgir acompanyat d’un contorn més petit, mostrant una melena curta, i el contorn més petit va allargar dos braços cap al coll d’ell i es van fondre en una besada de pel·lícula. Corregisc, millor. Ni la besada de Clarck Gable i Grace Kelly en Mogambo la podia superar. Potser és la millor escena de bes que haja vist mai. A contrallum. No sabia ni quina cara feien els actors, però em vaig quedar completament paralitzat. Després d’aquesta llarga besada, ella li va soltar el coll i va desaparéixer de la meua visió. Ell, igual que havia obert els finestrons per mostrar al món la magnífica escena, els va tancar. I la va seguir. En eixe moment vaig recuperar la consciència i vaig sentir una gran emoció imaginant el que podia estar ocorrent a l’altra banda d’aquelles fustes i, per altra banda, que el lector solitari havia trobat companya. Potser ara ja no llegirà tant, però també mereixia un descans. Mentre feia un nou glop de plis-plai vaig somriure pensant que aquesta manera de besar la devia haver après en alguna d’aquelles llargues i solitàries lectures. I també es corbaren els meus llavis mentre imaginava un castell de focs d’artifici per celebrar que aquest home que llig també estima, i també folla.

  Una estona més tard vaig tornar a eixir a la terrassa, aquesta vegada sense got. Els dos amants recents mostraven un cap amb la melena ben retallada i un altre cap i part del cos corresponent per sobre de la barana de la terrassa. Semblava que xerraven asseguts. Els caps s’apropaven i es separaven per moments. Fins que, després d’un instant en què vaig perdre el fil, vaig trobar el cap d’ella pegat al d’ell i en vaig percebre un clar moviment oscil·latori vertical. Més focs d'artifici. I masclets. Vaig cridar l’Empar, i arrecerats en la foscor, li vaig explicar tot el que havia vist i li vaig assenyalar la prova irrefutable en el moviment d’aquella ombra de cabell ben definit.

    L’Empar es va ajupir per trobar el meu piu ben dur i, amagada baix la barana de pedra, va començar a llepar. Com que ja estava ben  calent, tan aviat com la seua llengua se'm va posar pels testicles, li vaig demanar que s'aturara. La vaig plantar i em vaig ajupir jo a treballar una miqueta el seu clítoris amb llengua i dits. Ho vam fer allí mateix, a la nostra terrassa, com altres vegades, però aquesta vegada per celebrar l’acte sexual del veí erudit i la seua ben trobada companya. L'Empar gaudia d’allò més, recolzada a la barana, mentre jo la penetrava des de darrere i els dos observàvem aquelles ombres, que s'acceleraven gradualment. Les gotes blanques que vaig vessar van caure a terra després d’una estona de gemecs ofegats i tremolors de cames. Les ombres s’havien aturat i s’havien fos en una sola.